Carta oberta al nou director de Ràdio Estel

Carta oberta a Òscar Martí nou director de Ràdio Estel 

(embargada fins que es faci públic el nomenament)

Benvolgut Òscar,

el Patronat de la Fundació Missatge Humà i Cristià t’acaba de nomenar nou director de Ràdio Estel. La meva cordial enhorabona. La teva tasca al capdavant de Catalunya Cristiana en el decurs d’aquests mesos, et fa mereixedor i alhora, apte, d’aquesta nova responsabilitat al capdavant dels mitjans diocesans barcelonins amb vocació al territori.  La paràbola del gra de mostassa que arriba a convertir-se en un arbust esponerós, en el qual els ocells venen per ajocar-se a les seves branques, és un símbol tant de Ràdio Estel com del setmanari, en una societat on l’església sinodal es va convencent que és una minoria creativa. Ràdio Estel, nascuda de l’encàrrec de Joan Pau II al Doctor Jubany, ha estat coneguda aquests anys -fins i tot per la Generalitat- com la ràdio amable, és a dir, la ràdio que s’ha fet estimar perquè a la mateixa hora que les altres ràdios s’afanyen a informar de les previsions polítiques de la jornada, a la nostra, durant trenta anys, hem saludat a  Maria, amb el res del rosari, amb el convenciment que començar el dia invocant els misteris de la Mare de Déu, és la millor manera de començar-lo. A la mateixa hora que els informatius -barrejant sovint informació amb opinió- es reparteixen el pastís de l’actualitat més rabiosa, alguns amb una música trepidant, nosaltres ens hem acollit a les laudes sublims de Montserrat. A l’hora de les tertúlies, hem anant prenent aquell primer cafè, serè, amb veus com les del bisbe Carrera, el president Pujol, la Francina Alsina, la Núria Gispert, la Carme Borbonés, mossèn Quim Sabater i mossèn Ignasi Miranda, diaques, l’Emili Pacheco, l’Àngel Miret i tants d’altres, avui encara presents o ja absents que han donat el seu punt de vista de la realitat amb una identitat clara, cristiana i catalana. I encara a l’hora de la nit, les Completes de Solius, amb la veu inconfusible del Pare Jaume Gabarró i els altres cistercencs, ens ha ajudat a anar-nos-en a dormir en pau, tal com el Senyor de la història ens ha promès.

Però ha passat ja una generació i tu, benvolgut Òscar, hauràs d’encarnar Ràdio Estel al segle XXI en una Catalunya força diferent de la de 1994, en un país on els cristians catalans, els laics i els religiosos, diaques, preveres i bisbes que estem al vostre servei, hem de caminar junts enmig de gent de tota tribu llengua i nació. I això no s’improvisa. I potser la pauta musical que des de primera hora ha portat a Estel, tan admirablement, la Maria-Sierra Rodríguez, s’haurà d’adaptar només una mica. Però no n’estic segur, perquè aquesta música és la que escoltaven i potser continuaran escoltant, aquells que deien “Ràdio Estel és la meva”; la que sentia l’àvia que no pot dormir; la que consola el pare que bressa el seu fill malalt, o la que acompanya el taxista que la porta sempre sintonitzada perquè diu: “és la ràdio dels capellans, però de tant en tant, diu coses que no molesten.” Benvolgut Òscar, saps que pots comptar amb tots aquells que en el decurs de la història de Ràdio Estel, l’hem fet possible.

Una abraçada amical,

Jaume Aymar i Ragolta