Casament Pepe i Anna

 

Pepe&Anna

10 de maig de 20025

12 h.

Basílica de la Puríssima Concepció

Introducció

Benvinguts, welcome, bienvenidos

amb gran goig uns anuncio que fa un temps es va concertar matrimoni entre Anna Sánchez Purcalla, filla de Francesc i Lucia, pediatra, i Pepe Baltá Aymar, fill de José Ignacio i Núria (i nebot valencià meu) metge. I que d’aquí a una estona, a la presència de tots nosaltres es diran que “sí” davant d’aquest altar. Saludo cordialment al rector d’aquesta basílica, mossèn Ramon Cors, al vicari mossèn Joan i els agraeixo que hagin tingut la gentilesa de delegar-me aquest matrimoni. Mirarem de respectar els temps fixats.  

Welcome to all ho cames here today from several countries. Us felicito perquè teniu una gran força de convocatòria. Avui heu mobilitzat persones de quinze països o indrets: Austràlia, Bali (Indonèsia), Miami a Estats Units, Argentina, Tanzània... i també de Suïssa, de Londres, Luxemburg, Pamplona, Saragossa, Tarragona, Badalona... persones que us estimem.

Primera Corintis. Castellà. Germana de l’ Anna

Aspirad a los carismas mejores. Sin embargo, todavía os voy a mostrar un camino más excelente.

Aunque hablara las lenguas de los hombres y de los ángeles, si no tengo caridad, sería como el bronce que resuena o un golpear de platillos.

Y aunque tuviera el don de profecía y conociera todos los misterios y toda la ciencia, y aunque tuviera tanta fe como para trasladar montañas, si no tengo caridad, no sería nada.

 Y aunque repartiera todos mis bienes, y entregara mi cuerpo para dejarme quemar, si no tengo caridad, de nada me aprovecharía.

La caridad es paciente, la caridad es amable; no es envidiosa, no obra con soberbia, no se jacta, no es ambiciosa, no busca lo suyo, no se irrita, no toma en cuenta el mal, no se alegra por la injusticia, se complace en la verdad; todo lo aguanta, todo lo cree, todo lo espera, todo lo soporta.

La caridad nunca acaba. Las profecías desaparecerán, las lenguas cesarán, la ciencia quedará anulada. Porque ahora nuestro conocimiento es imperfecto, e imperfecta nuestra profecía. Pero cuando venga lo perfecto, desaparecerá lo imperfecto. Cuando yo era niño, hablaba como niño, sentía como niño, razonaba como niño. Cuando he llegado a ser hombre, me he desprendido de las cosas de niño. Porque ahora vemos como en un espejo, borrosamente; entonces veremos cara a cara. Ahora conozco de modo imperfecto, entonces conoceré como soy conocido. Ahora permanecen la fe, la esperanza, la caridad: las tres virtudes. Pero de ellas la más grande es la caridad.

Palabra de Dios.

 

Salm Blanca (Català)

Sl 145 (144), 8-9. 10 i 15. 17-18 (R.: 9a)

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, generós en l’amor.

El Senyor és bo per a tots,

estima entranyablement tot allò que ell ha creat.

 

R. El Senyor és bo per a tots.

Que us enalteixin les vostres criatures,

que us beneeixin els fidels.

Tots tenen els ulls en vós, mirant esperançats, i en el seu temps vós els doneu l’aliment.

 

R. El Senyor és bo per a tots.

 

Són camins de bondat, els del Senyor,

les seves obres són obres d’amor.

El Senyor està prop dels qui l’invoquen, dels qui l’invoquen amb sinceritat.

 

R. El Senyor és bo per a tots.

Evangeli: una sola carn. 

† Lectura del santo Evangelio según San Mateo 19, 3-6

En aquel tiempo, se acercaron a Jesús unos fariseos y le preguntaron para

ponerlo a prueba:

−¿Es lícito a uno despedir a su mujer por cualquier motivo?

Él les respondió:

−¿No habéis leído que el Creador en el principio los creó hombre y mujer, y

dijo: «Por eso abandonará el hombre a su padre y a su madre, y se unirá a su mujer,

y serán los dos una sola carne»? De modo que ya no son dos sino una sola carne.

Pues lo que Dios ha unido que no lo separe el hombre.

Palabra del Señor.

 

Homilia

Estimas Anna i Pepe, estimats germans,

m’emociona presidir el vostre enllaç. Aquí al Santíssim es van casar els meus pares i aquí mateix amb els meus avis -i besavis teus, Pepe- l’àvia Pepita i l’avi Jaume, veníem a missa.  Contemplàvem aquesta bella imatge de Maria que ens presideix, amb els ulls tancats i les mans creuades sobre el pit, interioritzant el gran misteri que s’estava obrant en la seva vida. Voldria que també vosaltres en algun moment de la celebració tanquéssiu els ulls i experimentéssiu la força d’aquest sagrament que us administrareu l’un a l’altre. Els sagraments són signes de la proximitat de Déu en la nostra vida.

El lema del vostre matrimoni és clar: esforç, certesa i complementarietat. La  vostra ha estat una relació treballada, però no us ha mancat la certesa que éreu fets l’un per l’altra. Una Setmana Santa a Tànger va enfortir la vostra relació. La Paraula de Déu ha il·luminat aquest lema. Hem de treballar com si tot depengués de nosaltres, però hem de confiar com si tot depengués de Déu, perquè en depèn. La certesa és allò que el cor ens diu. 

Crec que Jesús és Déu. El cor m'ho diu

i,enamorat,segueixo sa doctrina.

No vull saber la causa ni el motiu

de res que hagi dictat sa veu divina;

vull creure refiat,cluca la nina,

el cor rendit,l'enteniment passiu.

Senyor, sóc un infant, aquí em teniu,

sols vostre mà de pare m´encamina.

Ja sé ón em portareu;més vull anar-hi,

vull seguir la remor del vostre peu

amunt,amunt fins al mateix Calvari.

Desig morî en el llit pairal,la creu,

i mentre l'agonia m'aclapari,

pensaré amb goig que em ressuscitareu.

I la complementarietat la viviu de moltes maneres, però ben segur que l’entusiasme teu Pepe, la teva rauxa, troba un contrapunt en el seny de l’Anna. I l tendència a posposar les decisions per part d’ella troba en la determinació ignasiana d’ell el cop de força per tirar endavant.

Tots dos treballeu al món sanitari. I això us ajuda a tractar amb les persones, a estar prop d’elles en moments delicats, de decisions importants. També a prop dels infants i dels seus progenitors.

Avui als vostres cors hi ha un sentiment de gratitud envers els vostres pares el Francesc i la Lucia, el Jose Ignacio i la Núria.  Gràcies a que ells un dia van decidir fundar una família i es van dir un sí amb vocació d’eternitat, vosaltres dos sou aquí. També els vostres fills els que un dia naixeran de la vostra estimació i de la vostra paternitat i maternitat responsable, s’alegraran d’aquest sí vostre avui aquí.

El dia del casament dels meus pares, el dia de Sant Francesc d’Assís de l’any 1956, mossèn Francesc Miquel va acabar el sermó amb aquest bell desig, que avui faig meu: Que la vostra llar sigui un niu d’ocells amb primavera eterna i un trosset de cel aquí a la terra.

Sonet amb doble estrambot a Pepe Baltà Aymar i Anna Sánchez Purcalla en el dia del seu enllaç matrimonial. Basílica de la Puríssima Concepció de Maria deu de maig de 2025.

 

Cada dia aprenem a estimar

i a dir un sí com va dir-lo Maria

Mireu enrere, res no ha estat en va

fins el dolor és portal d’alegria.

 

El Papa Francesc ens va animar

a actuar ardits i amb gosadia

i el Papa Lleó, agustí, reblarà 

que el compromís és del dia a dia.

 

L’un a l’altre ajudeu-vos a créixer

oberts a la paternitat responsable

oh esforç complementari i amable.

 

Santa Anna, mare i àvia us protegeixi

i Sant Josep, silent, us beneeixi.

que cada abraçada sigui un renéixer.

 

Donar-se del tot és la millor comesa:

és la revolució de la tendresa.

 

Brandeu campanes de la Concepció ,

que de dos n’hem fet un amb unció.

 

Difunts: avi Joaquim, l’abuelito Pepe, l’abuelita Merche, l’avi Francesc, el iaio Pepe, la iaia Maria José, el tiets David i Maite.