Jaume Aymar i Ragolta

Pentecosta 2012 Un jove em preguntava: qui és l’Esperit Sant? És una pregunta que tots ens hem plantejat alguna vegada i ens ha costat de respondre. Hem de recórrer sempre a símbols, a efectes, a conseqüències. El mateix Jesús ho va plantejar amb paraules misterioses a Nicodem, mestre de la llei: “el vent bufa allà on vol: en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.” (3, 8) Busquem-ne alguna pista, sense pretendre exhaurir mai la riquesa insondable d’aquesta divina persona. L’evangeli d’aquest any, segons Sant Joan, ens ha presentat l’Esperit com l’alè de Déu. Jesús alenà damunt dels apòstols i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu quedaran sense perdó”. És a dir que l’experiència de rebre l’Esperit és una experiència de perdó, de reconciliació. Quasi tots els apòstols havien abandonat el Senyor en l’hora decisiva i ara han fet ...

Diumenge VI de Pasqua Hem escoltat, una vegada més, el manament nou: “estimeu-vos els uns els altres”.   Jesús ens ha explicat com és aquest amor. Ens ha dit que Ell ens estima com el Pare l’estima. I és que Jesús se sentia molt estimat per Déu, un amor ample i profund...   Ja de ben jovenet havia vist com Déu estima els éssers humans. Havia comprès que el Pare fa sortir el sol sobre justos i injustos i que fa ploure sobre bons i dolents. Havia experimentat aquest amor a través del seu pare en el món, de Josep el just, que l’havia protegit des d’infant, de la seva mare Maria (que vol dir l’estimada per Déu), l’havia sentit en aquell poblet de Natzaret a través dels seus parents, d’aquella resta d’Israel, d’aquells justos que el voltaven. Havia experimentat la Providència de Déu contemplant els lliris del camp, vestits amb més riquesa que Salomó i ens ocells del cel. Però sobretot en el Jordà, primer i en el Tabor després s’havien sentit aquelles paraules: “Ets el meu Fill...

Homilia diumenge V de Pasqua (5/05/2012) Cadascú a la vida tenim una missió: com a pares, com a mestres, com a responsables d’una comunitat, com a catequistes, com a treballadors, com a creatius… Tothom té dret a esperar de nosaltres que donem fruit. I de vegades hi ha persones que arriben a grans i se senten amb les mans buides, potser fins i tot se senten fracassades o decebudes d’elles mateixes perquè no han donat el fruit que d’altres –i ells mateixos- esperaven. És veritat que de vegades som molt rigorosos amb nosaltres mateixos i, si hi pensem serenament, ens adonarem que Déu n’hi do del que hem fet.   Però també és veritat que tot sovint pequem d’omissió i mentre romanem en aquest món encara hi som a temps. Jesús ens dóna el secret per donar fruit: romandre en ell. La persona que accepta   la seva condició humana, que viu a fons les seves conviccions, les seves creences, que ha cultivat la seva amistat amb Jesucrist, que treballa per a la comunió, és una pers...

A Eduardo Romero y Manolita Pedra Santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, 1 de mayo de 2012 Amigos Eduardo y Manolita ¿qué misión os tenía reservada para llegar tan bien a esta jornada preludio de Su morada bendita? ¿Será que otra vez Él os invita a esta mesa tan bienaventurada que os da fuerzas toda la jornada para alguien que aún os necesita? Dice el apóstol: ¿débil me siento?, es cuando por dentro soy más fuerte y no temo ya ni a la muerte. Brilla la luz en mi interior si miro con ella alrededor me alegra ser para ti existente!