domingo, 27 de mayo de 2012

Les raons del cor

Pentecosta 2012

Un jove em preguntava: qui és l’Esperit Sant? És una pregunta que tots ens hem plantejat alguna vegada i ens ha costat de respondre. Hem de recórrer sempre a símbols, a efectes, a conseqüències. El mateix Jesús ho va plantejar amb paraules misterioses a Nicodem, mestre de la llei: “el vent bufa allà on vol: en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.” (3, 8)

Busquem-ne alguna pista, sense pretendre exhaurir mai la riquesa insondable d’aquesta divina persona. L’evangeli d’aquest any, segons Sant Joan, ens ha presentat l’Esperit com l’alè de Déu. Jesús alenà damunt dels apòstols i els digué: “Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu quedaran sense perdó”. És a dir que l’experiència de rebre l’Esperit és una experiència de perdó, de reconciliació. Quasi tots els apòstols havien abandonat el Senyor en l’hora decisiva i ara han fet l’esforç de tornar-se a reunir, i d’estar tot junts. Ha calgut doncs un esforç, una disposició, un retornar, un rectificar per tal de poder rebre de manera gratuïta el do del perdó. Jesús torna a ser enmig d’ells i els perdona i a més els dóna la facultat de perdonar. El perdó, és una de les màximes manifestacions de l’amor. Quantes vegades nosaltres ens allunyem de Déu, ens allunyem dels germans, ens resistim a veure la presència de Déu en els pobres i en els més petits. Quantes vegades hem desertat! El perdó és difícil, deia Ricoeur, però el perdó és necessari per viure sense remordiments ni ressentiments. Sense perdó no hi pot haver pau.

Som en una societat racionalista, pensem amb el cap, però poc amb el cor. Un recent estudi científic diu que el cor també té una mena de cervell. És a dir, que hi ha unes raons del cor;  ho intuïa Pascal quan deia “que el cor té raons que la raó no entén”. Podríem dir amb el poeta Joaquim Ruyra: “el cor m’ho diu”, o amb l’escriptora Susana Tamaro: “donde el corazón te lleve”. La raó és necessària, però no pot donar una mena de cop d’estat i imposar-se a tota la nostra manera de fer i d’actuar.

De vegades racionalment ens costa de perdonar, però amb el cor comprenem que hem de fer-ho”. El perdó sagramental és necessari Déu ha donat l’Esperit Sant “pel perdó dels pecats”, és un gran regal i font d’alliberament interior.  Ho diu la seqüència que hem proclamat: “tot el que no és net renteu;/ tot el que ja és sec regueu;/ cureu tota malaltia./ Tot l’indòmit endolciu,/tot el fred encalentiu;/regiu el qui s’esgarria.”

Joan Pau II en l’encíclica que va dedicar a l’Esperit Sant diu: ”La vinguda de l’Esperit Sant també és acompliment de les promeses perquè també és Déu que es dona, Déu fet do, fet regal. La tercera Persona divina lliurada a nosaltres”.

Qui és doncs, amic, l’Esperit Sant? És Déu fet do, fet regal, és font de perdó i força per perdonar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.