Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XXVI de durant l'any i solemnitat de Sant Jeroni Estimats germans i germanes, Celebrem la festivitat de Sant Jeroni patró d’aquest antic monestir, patró del gremi dels editors i   dels llibreters, que l’any passat ens van ofrenar aquella bonica talla que ens rep. I patró també dels traductors per la versió que va fer de la Bíblia a la llengua llatina, l’anomenada Vulgata, la que entenia el poble. Per això avui és també el Dia Internacional dels Traductors. Que n’és d’important i alhora que n’és de difícil una bona traducció...!   Em deia un professor universitari: “El que us passa a l’Església que no expliqueu allò que feu i quan ho expliqueu no us feu entendre”. Efectivament l’Església fa molt, i de manera molt anònima i és bo donar-ho a conèixer però cal també “traduir” el missatge cristià a cada temps i en cada circumstància Enguany Sant Jeroni s’escau en diumenge, donant a tot l’any un sentit podríem dir “jubilar”. Preguem-li   per aquest monestir...

Diumenge XXV de durant l’any La carta de Sant Jaume diu que “on hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbació i maldat de tota mena”. Tots hem vist animals que es posen gelosos si tractem amb més deferència un infant o una altra persona. Hi ha també uns gelosies infantils que se solen superar: les del nen a qui neix un germanet o una germaneta, i deixa de ser el rei de la casa i fa tota mena de rebequeries per captar l’atenció. Aquests gelosies, dic, se solen superar.   Però les gelosies poden sorgir tota la vida. Les gelosies són una forma d’enveja, és a dir una tristesa pel bé de l’altre. En lloc d’estar content amb allò que tinc, estic trist perquè l’altra té allò que jo voldria tenir... De vegades no comprenem el comportament d’una persona i és, en el fons, una qüestió de gelosia. D’altres sí i l'hem de suportar en silenci. Hi ha gelosies que poden portar a maldats de tota mena, fins i tot a crims passionals. Es poden guarir les gelosies? Diria que primer cal ser-ne con...

Diumenge XXIV de durant l'any   Jesús fa als apòstols una enquesta. Els pregunta qui diu la gent que és el Fill de l'Home. Uns diuen que Joan Baptista, i tenen part de raó, perquè Joan Baptista fou el precursor, un personatge important molt proper i admirat pel mateix Jesús. D'altres diuen que Elies, i tenien part de raó també perquè Elies fou un gran profeta, un precedent de Jesús que apareixerà al seu costat en la Transfiguració, altres encara diuen simplement que un profeta, i Jesús era l'acompliment de les profecies... Però totes aquestes eren encara respostes parcials i incompletes. Aleshores quan pregunta als apòstols Simó Pere dóna en el clau: “vos sou el Messies!”. L'evangeli segons Sant Marc ens diu que Jesús els va prohibir severament que ho diguessin a ningú. És l'anomenat "secret messiànic".   És a dir només es podrà saber i anunciar qui és realment Jesús quan hagi mort i hagi ressuscitat. Aleshores es revelarà la seva divinitat.  ...

Diumenge XXII de durant l'any 2/09/2012 El llibre del Deuteronomi ens ha dit que la nació que guarda els manaments “és una nació assenyada i molt intel·ligent”. Aquests adjectius els reservem a persones, però també l’autor sagrat l’aplica als pobles. Pot ser un bon punt de reflexió per al nostre país en aquesta hora. Hem de ser assenyats i molt intel·ligents. La saviesa de la justa mesura, “de la tramuntana justa que eixugui l’herba però no ens espolsi el blat” (Fages de Climent), la saviesa de saber llegir entre línies, que això vol dir “intel·ligent”. A l’evangeli, havent acabat el discurs sobre el Pa de Vida, tornem a l’Evangeli de Marc. Una nova controvèrsia del Mestre amb els jueus que l’acusen de no complir uns ritus externs. Jesús aprofita per treure’n una lliçó profunda: Un dels pecats que Jesús més combatia era el de la hipocresia: “aquest poble m’honora amb els llavis però el seu cor es manté lluny de mi”.   Quants pobles al món viuen avui   també aquesta...