domingo, 16 de septiembre de 2012

La primera enquesta


Diumenge XXIV de durant l'any
 
Jesús fa als apòstols una enquesta. Els pregunta qui diu la gent que és el Fill de l'Home. Uns diuen que Joan Baptista, i tenen part de raó, perquè Joan Baptista fou el precursor, un personatge important molt proper i admirat pel mateix Jesús. D'altres diuen que Elies, i tenien part de raó també perquè Elies fou un gran profeta, un precedent de Jesús que apareixerà al seu costat en la Transfiguració, altres encara diuen simplement que un profeta, i Jesús era l'acompliment de les profecies... Però totes aquestes eren encara respostes parcials i incompletes. Aleshores quan pregunta als apòstols Simó Pere dóna en el clau: “vos sou el Messies!”. L'evangeli segons Sant Marc ens diu que Jesús els va prohibir severament que ho diguessin a ningú. És l'anomenat "secret messiànic".  És a dir només es podrà saber i anunciar qui és realment Jesús quan hagi mort i hagi ressuscitat. Aleshores es revelarà la seva divinitat.  Divendres Sant va ser l'exaltació de la Creu, ahir la Mare de Déu dels Dolors, totes festes al voltant del misteri central del cristianisme: mort i resurrecció de Jesús.
 
I avui? Si féssim una enquesta i preguntéssim a la gent qui és Jesús de Natzaret, ens trobaríem amb respostes assenyades però parcials: uns dirien, era un savi, uns altres era un gran home, o fins i tot que era un profeta... pocs dirien que és el Fill de Déu. Nosaltres ho afirmem cada vegada que diem el credo, però, ho diem de paraula, ens ho creiem? Ho diuen també les obres? Les paraules mouen, els exemples arrosseguen.
 
De vegades em diuen jo sóc creient, però no practico. I pregunto, “però fas el bé?” “Ho intento”. “Si fas el bé, ja practiques”. “Jo no practico, però reso...” I pregunto, “però saps perdonar i demanar perdó?. Em costa, però ho faig”. També practiques, d’alguna manera... Deia mossèn Jaume Serrano que Jesús al Sant Sopar va fer tres coses: va rentar els peus als deixebles, va instituir l’Eucaristia i va donar el manament nou. Avui alguns van molt a l’església però gairebé mai no renten els peus, és a dir no serveixen; d’altres renten els peus (i ací hi podeu posar tota mena de serveis), però no venen a l’Església...Tots hem de caminar cap al manament nou: “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”. L’amor, diu Sant Pau, tot ho lliga i perfecciona. Sant Jaume ens ho ha recordat també a la segona lectura. Si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria?
 
Després de la professió de fe, Jesús renya a Pere, perquè pensant que li feia un favor, vol allunyar-lo de la seva missió. Arriba a anomenar-lo Satanàs, una paraula molt forta, que no diu ni als escribes ni als fariseus. En el fons no renya tant l’impetuós Pere, sinó una manera de pensar còmoda i egoista: “no penses com Déu, sinó com els homes”. I aprofita per donar-los la gran lliçó de l’abnegació, de l’oblit d’un mateix per pensar en els altres. De l’amor veritablement generós.  D’aquell que hem d’aprendre cada dia.
 
Dilluns passat dia 10, Càritas va ser guardonada ben merescudament amb la medalla d’Or del Parlament de Catalunya. Em va impressionar que Eugeni Gay, eminent jurista, tingués el coratge de llegir íntegrament i de manera pública tota la paràbola del bon samarità. Un exemple d’abnegació universal que tothom pot entendre.
 
Responguem doncs a l’enquesta de Jesús, però no sols de paraula, diguem amb les nostres obres qui creiem de debò que és Ell.  I repetim amb el poeta Joaquim Ruyra: “Crec que Jesús és Déu. El cor m'ho diu i, enamorat, segueixo sa doctrina. No vull saber la causa ni el motiu de res que hagi dictat sa veu divina; vull creure refiat, cluca la nina, el cor rendit,l'enteniment passiu. Senyor,sóc un infant, aquí em teniu, sols vostre mà de pare m'encamina. Ja sé on em portareu; més vull anar-hi, vull seguir la remor del vostre peu amunt, amunt fins al mateix Calvari. Desig morî en el llit pairal, la creu, i mentre l'agonia m'aclapari, pensaré amb goig que em ressuscitareu”
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.