Jaume Aymar i Ragolta

Solemnitat de la Santíssima Trinitat Avui molts es pregunten: hi ha Déu? Amb tant de mal, de corrupció, de violència cruel, de malaltia incurable… hi ha Déu? I els cristians diem sí hi ha Déu, un Déu que respecta la nostra llibertat, que estima i que plora. Que s’alegra amb el bé. Aleshores com es pot conciliar el misteri del mal i l’existència de Déu? El mal és fruit de la nostra llibertat sovint irresponsable, Déu el tolera però no el vol i ens ha promès que a la fi el bé triomfarà. Malgrat tot hi ha Misteri. El científic i poeta David Jou afirma que l’Univers és tan complex precisament perquè hi hagi pogut haver vida humana. Per tant tot l’Univers, afegeixo jo, ens parla de l’Amor infinit de Déu. Com és Déu? El Papa Francesc diu: “Al Déu u i trinitari el nostre poble el viu com un Déu baptismal i batejador. Un Déu en el qual un va ser submergit de nen i en el qual vivim, ens movem i existim. El misteri de la Trinitat és més ambient vital que circumda la fe del nostre poble,...

Homilia en la Solemnitat de l’Ascensió del Senyor Tota la nostra vida és un teixit de presències i absències. De pèrdues i de noves troballes. De goigs i de dols. De punxes i de roses.   De diàries morts i resurreccions. La Paraula de Déu llegida personalment o en comunitat il·lumina la nostra vida i el nostre moment present. L’evangeli segons Sant Lluc té dos volums: un és el propi evangeli, la bona notícia descrita per un bon escriptor que sap descriure amb vivesa, talment com un pintor i que sap guarir les ferides de l’ànima talment com un bon metge. L’altre volum és el que coneixem com a Fets dels Apòstols adreçat a un personatge misteriós, l’il·lustre Teòfil, en el qual tots ens hi podem veure reflectits perquè Teòfil vol dir “l’estimat de Déu”. Tots dos llibres ens ensenyen la fe Pasqual. També els apòstols van patir l’absència del Mestre. També es van sentir sols i desconcertats. Però després va venir el retrobament. El temps de Pasqua ha estat el temps dels enco...

Setmana IV de Pasqua En les primeres comunitats també hi havia tensions i crisis. La més perillosa era la que van provocar els judaïtzants, els que afirmaven que per ser cristians abans calia passar pel judaisme. Això anava en contra de l’expansió missionera i universal de Pau i Bernabé. Però tots van acceptar l’arbitratge de l’Església mare de Jerusalem i la crisi es va superar. Durant els primers mil anys del cristianisme el paper del Papa de Roma era aquest mateix: fer d’àrbitre. Intervenir en cas de conflicte. Cada església local anava desenvolupant la seva missió. Va ser després que tot es van anar centralitzant. Ara el Papa Francesc ha fet un gest realment innovador en crear un petit grup de Cardenals per assessorar-lo en el govern de l'Església i estudiar un projecte de reforma de la Cúria. Fixem-nos que no es parla de comissió si no de “grup” una paraula que té un to de frescor i de germanor molt més gran. Altra fet destacable és la procedència dels vuit purpurats, q...