Els colors de la Trinitat

Solemnitat de la Santíssima Trinitat

Avui molts es pregunten: hi ha Déu? Amb tant de mal, de corrupció, de violència cruel, de malaltia incurable… hi ha Déu? I els cristians diem sí hi ha Déu, un Déu que respecta la nostra llibertat, que estima i que plora. Que s’alegra amb el bé. Aleshores com es pot conciliar el misteri del mal i l’existència de Déu? El mal és fruit de la nostra llibertat sovint irresponsable, Déu el tolera però no el vol i ens ha promès que a la fi el bé triomfarà. Malgrat tot hi ha Misteri. El científic i poeta David Jou afirma que l’Univers és tan complex precisament perquè hi hagi pogut haver vida humana. Per tant tot l’Univers, afegeixo jo, ens parla de l’Amor infinit de Déu.

Com és Déu? El Papa Francesc diu: “Al Déu u i trinitari el nostre poble el viu com un Déu baptismal i batejador. Un Déu en el qual un va ser submergit de nen i en el qual vivim, ens movem i existim. El misteri de la Trinitat és més ambient vital que circumda la fe del nostre poble, que blanc específic de discursos racionals. Més que les nostres paraules el que han de ser trinitàries en les nostres homilies són els nostres gestos, les nostres imatges, l’espai de temps que dediquem a cada persona divina”. Aquesta última afirmació és molt ignasiana perquè Sant Ignasi en la seva Autobiografia explica que cada dia dedicava una estona a parlar amb cadascuna de les persones divines… La Trinitat ens revela un Déu que és persona i que és relació. El biblista Josep Rius Camps explica a la Catalunya Cristiana d’aquesta setmana que en arameu, el terme esperit és femení... diríem que és pura energia.

En el decurs dels temps els artistes s’han atansat al Misteri de la Santíssima Trinitat. Recordem aquella icona tan bonica, la Trinitat de Rublov, aquells tres àngels a qui Abraham va acollir... Una seguidilla antiga canta: “Tres persones en una te muestra el cielo/que en tres persones caben muchos misterios”. Antoni Gaudí va assignar a Déu Pare el groc, que és el color de la llum, a Jesucrist el vermell que és el color del martiri i de la sang i a l’Esperit Sant el taronja que és la barreja del groc i del vermell. Quan entrem a la Sagrada Família, que és talment com un bosc, la nostra mirada se’n va amunt molt amunt, en aquell triangle daurat que expressa Déu Pare i el primer dia de la Creació: que es faci la llum! Després baixem la mirada i veiem un baldaquí amb cinquanta làmpades que és el símbol de l’Esperit Sant i que porta penjat a Jesucrist clavat en creu.

En la jornada de la vida contemplativa recordem d’una manera especial als monjos i monges. Ells immergits en l’amor trinitari viuen de manera excel·lent la solitud i el silenci. Ells preguen cada dia per nosaltres. Cada dia repeteixen moltes vegades “Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant”. Val la pena que si més no avui preguem per a ells i pensem com auxiliar-los en les seves necessitats.

Permeteu-me nens i nenes que avui combregueu per primera vegada que us expliqui un conte. Un nen volia tenir una harmònica. Però l’harmònica valia 100€ i ell no els tenia. Els pares no li podien comprar. Va pensar: “ja sé què faré, ajudaré a casa i després li passaré a la mare la factura”. Al cap de dues setmanes li va passar a la mare aquesta nota: “Per haver parat la taula cada dia 5€; per haver baixat cada dia les escombraries 2€; per haver recollit cada dia l’habitació i per haver-me fet el llit 3€...” i així va arribar als 100€. I li va deixar la mare la nota sobre el tovalló. A la nit a l’hora de sopar es va trobar una nota de la mare que li deia: “per haver-te donat la vida 0€; per haver-te donat cada dia de menjar, 0€; per haver-te acompanyat cada dia a l’escola 0€; per haver-te ajudat a fer els deure 0€. Nota: estic disposada a continuar fent el mateix pel mateix preu”. El nen quan va llegir la nota es va emocionar i va anar corrent i plorant a abraçar la seva mare, però sense adonar-se’n es va enganxar amb el tovalló i de moment no es va adonar que a sota hi havia una bonica harmònica.