Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XIII de durant l’any (28/06/15) Jesús guaria els malalts d’un a un. L’evangeli d’avui ens presenta dos miracles entrecreuats Jesús anava a fer una cosa important i urgent: visitar la filla del cap de la sinagoga que s’estava morint, i pel camí en fa una altra també important i que no sembla tan urgent, guareix una dona que tenia una constant menstruació i que com a tal era considerada impura i marginada de la societat. Aquest miracle hagués pogut quedar en el secret: només l’haurien sabut Jesús i la dona. Però Jesús s’atura, s’entreté i vol que tot quedi en relleu a la llum pública. El que fa aquella dona, a ulls humans, sembla un gest supersticiós - tocar-li la vora del mantell- però és impressionant la resposta de Jesús: “la teva fe t’ha salvat, queda lliure de la teva malaltia i ves-te’n en pau”. No li diu “la teva superstició”, “la teva pietat popular que ha de ser purificada”, li diu “la teva fe...” En els qui avui toquen la vora del mantell, el cardenal de Milà Ca...

Homilia diumenge XII de durant l’any (21/06/15) Quantes tempestes hi ha avui al món! Tempestes polítiques, tempestes financeres, tempestes mediàtiques, ens somouen i ens desconcerten. També hi ha catàstrofes naturals com el terratrèmol del Nepal i les seves rèpliques, amb més de 8000 morts, 22000 ferits i 1000 centres de salut destruïts, que ens impressionen i que ha provocat   una onada internacional de solidaritat permeteu-me que ho subratlli, sovint anònima. Hi ha també al món d’altres tempestes encara més profundes com els importants canvis del medi ambient. El Papa Francesc en la seva Encíclica recent, Lloat sigueu sobre la cura de la casa comuna adverteix: “si l’actual tendència continua aquest segle podria ser testimoni de canvis climàtics inaudits i d’una destrucció sense precedents en els ecosistemes, amb greus conseqüències per tots nosaltres. El creixement del nivell del mar, per exemple, pot crear situacions d’extrema gravetat, si es té en compte que la quart...

Corpus 2015 “Seguiu aquell home que duu una gerra d’aigua...”: és evident que aquella primera eucaristia es va celebrar en un context de persecució. Pensem quantes eucaristies avui en el món encara s’han de celebrar així:   en pisos, en locals, llocs amagats, amb molta simplicitat, amb molta sobrietat, perquè el context també és de persecució... Quan Jesús diu “això és el meu Cos”, “això és la meva Sang”, és evident que darrera d’aquest “això” hi ha molt més que un bocí de pa, o d’un glop de vi: hi ha tota la vida, tota l’amistat, tots els ensenyaments que ell va impartir als seus apòstols en el decurs d’aquells anys de vida pública, sobre tot en el mandat de l’amor nou. [Quan un membre del cos pateix, tot el cos pateix. Avui administrarem el sagrament de la unció dels malalts a uns germans i germanes nostres ancians malalts. Unim-nos a la seva oració, unim-nos a l’oració de l’Església, perquè tots nosaltres som també candidats a la malaltia. Aquest sagrament confereix...