domingo, 21 de junio de 2015

Moguts per la tempesta


Homilia diumenge XII de durant l’any (21/06/15)

Quantes tempestes hi ha avui al món! Tempestes polítiques, tempestes financeres, tempestes mediàtiques, ens somouen i ens desconcerten. També hi ha catàstrofes naturals com el terratrèmol del Nepal i les seves rèpliques, amb més de 8000 morts, 22000 ferits i 1000 centres de salut destruïts, que ens impressionen i que ha provocat  una onada internacional de solidaritat permeteu-me que ho subratlli, sovint anònima.

Hi ha també al món d’altres tempestes encara més profundes com els importants canvis del medi ambient. El Papa Francesc en la seva Encíclica recent, Lloat sigueu sobre la cura de la casa comuna adverteix: “si l’actual tendència continua aquest segle podria ser testimoni de canvis climàtics inaudits i d’una destrucció sense precedents en els ecosistemes, amb greus conseqüències per tots nosaltres. El creixement del nivell del mar, per exemple, pot crear situacions d’extrema gravetat, si es té en compte que la quarta part de la població mundial viu al costat del mar o molt a prop i la major part de les grans ciutats estan situades en zones costeres.” (LSI, 24). Davant d’aquestes evidències, alguns diuen que no estem vivint simplement una època de canvis, si no un canvi d’època.

Sense ser apocalíptics, la tempestat ens fa sentir la impotència que hi ha moltes coses que escapen al nostre control.

També hi ha sovint tempestes al nostre interior, moments que les circumstàncies adverses s’acumulen que ens veiem impotents per superar-les i ens sentim marejats, trasbalsats, desconcertats...

Davant de totes aquestes tempestes exteriors i interiors, Jesús dorm, és a dir Déu calla. El silenci de Déu, la seva aparent no intervenció en les tempestes del món ens interpel·la,  ens recorda que som nosaltres els qui portem el timó de la història i que en el fons sovint hem estat nosaltres mateixos els qui hem provocat les tempestes. Com escriu un biblista (Rius Camps) és “la covardia i la manca de fe dels deixebles són les que han posat en perill la missió.”

Finalment Crist fa emmudir el mal esperit, porta la bonança enmig de tota tempesta. Perquè l’amor de Déu perdura sempre, com hem cantat al salm, malgrat totes les adversitats. Per això avui podem repetir: “No tingueu por, si som moguts per la tempesta, que ens arrossega mar endins, que Ell en la mar obre camins”.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.