Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge VIIè de durant l’any Introducció Estimats germans i germanes, ahir ens van comunicar la mort del Manuel, aquell amic que des de feia anys demanava almoina a la porta de la nostra parròquia; feia unes setmanes que no venia. Ja el trobàvem a la faltar. Era un home menut, educat i pacífic. Estava molt malalt. A Càritas de la parròquia l’havíem intentat ajudar. També molts ho havíeu ajudat particularment. Que Déu us ho pagui. Ara mateix el tanatori de can Ruti s’ha celebrat un respons per l’etern repòs de la seva ànima. En aquesta eucaristia preguem també pel Manuel, que intercedeixin per tants descartats que com ell truquen a les nostres portes. Comencem aquesta celebració amb el rés de laudes. Homilia Estimar els enemics: quin repte! Us proposo que cadascú de nosaltres pensem si algú ens considera enemic seu, justament o injusta. Preguntem-nos: Puc fer alguna cosa per ell, o per ella, per demostrar-li que vull tornar a ser el seu amic o la seva amiga? Potser...

Diumenge VI de durant l'any 170219 Estimats germans i germanes: Al profeta Jeremies, set segles abans de Crist, ja li dolia que la majoria dels seus angoixats compatriotes haguessin abandonat Déu, la font d’aigua viva, per enganyar-se a ells mateixos amb la inútil esperança dels auxilis humans. Com a nosaltres avui ens dol que hi hagi familiars i amics que visquin aquesta llunyania de Déu i busquin de satisfer la seva set allí on no toca. El profeta els renya amb una composició literària pròpia de l’orient, un díptic entre la benedicció i la maledicció. Prenguem la part positiva: “beneït el que es refia en l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat(...) en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit.” Vivim anys de secada: manca de vocacions, manca de relleu a les comunitats, apatia en molts, desencís, sovint un feble compromís dels qui ens han de liderar, un escenari polític incert,... i a sobre els abusos que van emergint cada dia, morbositat... Així,...

Diumenge V de durant l'any Estimats germans i germanes, Els apòstols tenien la vida aparentment resolta: alguns estaven casats, tenien família, treballaven en una petita pesquera. Certament que l’ofici de pescador no era gaire ben vist: els pescadors treballaven de nit i de dia sovint s’adormien a la sinagoga.   Era també un ofici dur perquè de vegades s’hi escarrassaven tota la nit, però no pescaven res. Però mal que mal, tenien la vida resolta. Com s’explica doncs que un tal Jesús, que no era del seu ofici, els seduís fins al punt que ho deixessin tot i el seguissin? Encara que n’haguessin sentit a parlar, tot i que tingués fama de taumaturg, de guaridor, malgrat que parlés amb autoritat, no s’acaba d’entendre, humanament parlant, aquesta immediatesa en la resposta, aquest deixar-ho tot per anar-se’n amb Ell. La podem comprendre una mica si cadascú ens capbussem en la nostra pròpia vocació. Si a una persona casada li pregunten per què va triar aquell o aquella per co...

Diumenge IV de durant l’any (3/02/19) Avui, a l’evangeli, Sant Lluc recull un curiós incident de la vida de Jesús: els de Natzaret estaven gelosos dels de Cafarnaüm, perquè el “seu“ profeta, Jesús s’havia posat a exercir allí, de profeta i no entre ells que eren els seus paisans de tota la vida. L’evangelista que era deixeble de Sant Pau escrivia per a comunitats cristianes que havien viscut i sofert aquest problema d’un horitzó curt no en l’anecdòtica rivalitat entre Natzaret i Cafarnaüm, sinó en la dramàtica tensió entre Israel i el món pagà. Avui també vivim gelosies. Les vivim a les parelles, a les famílies i a les comunitats... Les gelosies són expressions d’enveja, és a dir de tristesa pel bé dels altres. Deia Benavente que el qui és gelós no ho és mai per allò que veu, en té prou amb allò que s’imagina. Les gelosies dels nens de vegades es prolonguen en el decurs de la vida.   I arriben a distorsionar les relacions entre famílies, entre colles, entre partits, fins...