sábado, 23 de febrero de 2019

La prova del nou


Diumenge VIIè de durant l’any

Introducció

Estimats germans i germanes, ahir ens van comunicar la mort del Manuel, aquell amic que des de feia anys demanava almoina a la porta de la nostra parròquia; feia unes setmanes que no venia. Ja el trobàvem a la faltar. Era un home menut, educat i pacífic. Estava molt malalt. A Càritas de la parròquia l’havíem intentat ajudar. També molts ho havíeu ajudat particularment. Que Déu us ho pagui. Ara mateix el tanatori de can Ruti s’ha celebrat un respons per l’etern repòs de la seva ànima. En aquesta eucaristia preguem també pel Manuel, que intercedeixin per tants descartats que com ell truquen a les nostres portes. Comencem aquesta celebració amb el rés de laudes.

Homilia

Estimar els enemics: quin repte! Us proposo que cadascú de nosaltres pensem si algú ens considera enemic seu, justament o injusta. Preguntem-nos: Puc fer alguna cosa per ell, o per ella, per demostrar-li que vull tornar a ser el seu amic o la seva amiga?
Potser el Senyor em doni l’ocasió d’estar a prop d’ell o d’ella i de demostrar-li, com el Rei David a Saül, que no li vull cap mal, perquè cada persona és un ungit del senyor, una imatge seva. I jo estic enemistat amb algú? Considero alguna persona enemiga meva? Faig algun pas per aproximar- m’hi. He renunciat a fer-ho? Certament que sovint l’aproximació és difícil, però no és impossible. L’important és donar un primer pas. Encara que sigui un pas petit. L’important no és fer grans passes, sinó petites passes en una bona direcció. 

És qüestió de voluntat. És un tòpic: “parlant la gent s’entén”. Hauríem d’afegir: “sempre que es vulguin entendre”. D’altres vegades em caldrà l’ajut d’un tercer, una mediació. N’hi ha de professionals. Però repeteixo, sempre amb una voluntat inicial d’entesa. Estimar els enemics és un mandat que s’assembla a aquella prova del nou que fèiem a l’escola quan volíem saber si la suma, la multiplicació o la divisió estaven ben fetes. La mesura de l’amor és estimar sense mesura. Per tant en la mesura que jo estimi els meus enemics, estaré demostrant la magnanimitat del meu cor i la qualitat del meu perdó.

Estimar els enemics és de coherència amb el mandat de l’amor nou. I alhora és una característica de la missió. Vull dir que la nostra missió és la de l’Església en sortida del papa Francesc. Hem d’anar a trobar els de fora i ens els de fora hi trobaré amics i hi haurà enemics. No podem ser incautes o ingenus. Però és com si correguéssim per una gran autopista i de tant en tant tinguéssim àrees d’aturada o de provisió que serien estimar els que ja ens estimen, per recuperar forces. Demanem-ho en aquesta eucaristia al Senyor que va morir perdonant els seus enemics. Va morir perdonant perquè va viure perdonant. Que sapiguem també viure així i morir així.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.