Jaume Aymar i Ragolta

Santíssima Trinitat 2021 Celebrem la Solemnitat de la Santíssima Trinitat. Tres persones distintes i un sol Déu veritable. El misteri central de la nostra fe. Nosaltres creiem en un Déu Trinitari, al que hem invocat des del principi d’aquesta eucaristia quan ens hem senyat. Com escriu el nostre arquebisbe a la seva carta dominical d’avui: “l’Església ens recorda que Déu en la seva intimitat més profunda, és una comunitat de vida i d’amor, una família que s’estima.” Cal distingir entre enigma i misteri. El P. Pedro Arrupe, jesuïta, que passà llargs anys al Japó i que fou General de la Companyia de Jesús, escriu que en una ocasió intentava explicar-li a un japonès el Misteri de la Santíssima Trinitat. Una feina àrdua, especialment per a un poble que no té el concepte de persona com el tenim a l’Occident, perquè allí prima el país, l’empresa, la família... Per dues vegades quan Pedro Arrupe, després d’explicar-li, li preguntava si   l’entenia el japonès li responia:   “Ho se...

  El pensament del dia de Ràdio Estel 18 de maig de 2021 Déu vos guard Nova crisi migratòria a la frontera amb el Marroc.   Emigrants, pràcticament tots d’origen subsaharià, que arriben a Ceuta i a Melilla, cansats, desfets, atemorits, amb el dol d’haver deixat el seu país i la incertesa del seu destí. El primer rostre que veuen és el del personal de la Creu Roja. Rostres humans i humanitaris. Si la revelació de la creu a Constantí fou “amb aquest signe venceràs” ( in hoc signo vinces ) el missatge de la Creu Roja és inequívoc: in hoc signo, salus , amb aquest signe, salut. I s’hi abracen. Per primera vegada han arribat famílies amb nadons. Un nou èxode que revela una problemàtica antiga i complexa. Els problemes complexos requereixen solucions complexes. El poeta Carles Duarte escrivia: Han perdut el passat/no els queda sinó viure/aquest fràgil present/ocultant l’abandó que els fereix/desant plors en un gest despullat d’esperances. Bon dia.

Ascensió 2021 Estimats germans i germanes, Un dels avantatges, si es pot dir així, de la situació sanitària que encara travessem, és que, més que mai, hem après a mirar-nos els ulls. Per sobre de les mascaretes, costa defugir la mirada i mirant els ulls copsem molt més el grau de sinceritat del nostre interlocutor.   El Papa Francesc, en el missatge de la Jornada Mundial per a les comunicacions socials que avui celebrem, recorda que “no es comunica solament amb les paraules, si no amb els ulls, amb el to de veu i amb els gestos. La forta atracció que Jesús exercia amb els qui trobava, depenien de la veritat de la seva predicació, però l’eficàcia del que deia era inseparable de la seva mirada.” Les mirades de Jesús a l’evangeli són diverses, profundes i eloqüents. La festa de l’Ascensió que avui celebrem, ens convida a mirar el cel. Hem d’aprendre de tant en tant a deixar de mirar la pantalla del mòbil, de l’ordinador de la tele o de la tauleta, per mirar la volta blava, ennuv...

Homilia diumenge VI de Pasqua Dues anècdotes històriques, de dos papes: Un periodista anava a entrevistar a Joan XXIII, avui sant. L’home es va posar de genolls davant del pontífex com manava antigament el protocol. El Papa bo el va convidar benignament a aixecar-se. Com que es resistia, el Sant Pare li explicava: “Estar de genolls va  bé per resar, però no per treballar”.  Ell continuava resistint-se: “Pius XIIè ens demanava d’estar sempre de genolls”. I Joan XXIII, aleshores, més seriós el commina: “Li ordeno que s’aixequi!” I disposat a obeir, però potser no a entendre, el periodista es va alçar tot d’una. Una altra, més recent. Un capellà de presons, escriptor, el P. Marco Pozza va entrevistar el Papa Francesc. “Com vol que li digui, de vostè o de tu?” li va preguntar amb certa gosadia. El Papa li va dir: “jo començaré tractant-lo de vostè, després passaré al tu i, aleshores, si vol, podem seguir tractant-nos de tu.” Tractar-se de tu, és tractar-se entre iguals. Me n...

Homilia diumenge V de Pasqua A diferència de Joan Baptista, Jesús bevia vi. I fins i tot el titllaven superficialment de “bevedor”.   El vi nou simbolitza la Festa -amb majúscula- la novetat que el Senyor ha vingut a portar-nos i que és incompatible amb allò que és vell: “ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.” Potser aquest problema dels bots que es rebenten, el jove Jesús l’havia constatat al costa del seu pare Josep, l’artesà o fuster que devia tenir nocions de boter i d’ell n’extreia una gran lliçó. No és la festa vella que degrada o embruteix la persona... és la festa nova de la plenitud. És el vi de la festa. Jesús a l’evangeli empra uns termes que són familiars a tota la conca Mediterrània: la vinya i totes les paraules que s’hi relacionen: el cep, les sarments, el vinyater, l’esporgada, la poda, els bots... El fet és que el vi i la vinya són tan importants a l’evangeli que han arribat a ser símbols...