El vi de la Festa

Homilia diumenge V de Pasqua

A diferència de Joan Baptista, Jesús bevia vi. I fins i tot el titllaven superficialment de “bevedor”.  El vi nou simbolitza la Festa -amb majúscula- la novetat que el Senyor ha vingut a portar-nos i que és incompatible amb allò que és vell: “ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.” Potser aquest problema dels bots que es rebenten, el jove Jesús l’havia constatat al costa del seu pare Josep, l’artesà o fuster que devia tenir nocions de boter i d’ell n’extreia una gran lliçó. No és la festa vella que degrada o embruteix la persona... és la festa nova de la plenitud. És el vi de la festa.

Jesús a l’evangeli empra uns termes que són familiars a tota la conca Mediterrània: la vinya i totes les paraules que s’hi relacionen: el cep, les sarments, el vinyater, l’esporgada, la poda, els bots... El fet és que el vi i la vinya són tan importants a l’evangeli que han arribat a ser símbols cristians. Quan Antoni Gaudí va dissenyar el baldaquí de l’altar major de la Sagrada Família hi va representar unes espigues i uns gotims de raïm blancs i negres... Diuen que l’arquitecte de Déu s’inspirava en el sopars que les nostres famílies a les masies feien a l’aire lliure, sota els pàmpols de la vinya... Estava convençut que l’eucaristia té i ha de tenir molt d’aquest àpat festiu i familiar,   

El Javier Bustamante, poeta, comentant l’evangeli d’avui a Ràdio Estel,  ens recordava que a una persona que ha perdut un ésser estimat li solem dir “Estic amb tu”. És una expressió pregona de proximitat. És el que avui el Senyor ens diu ell és en nosaltres i nosaltres estem en ell amb una unió tan íntima com el del cep i les sarments.  Jesús diu: “Jo soc” - igual que Jahvè”- “jo soc el que soc”. Però això no ens anul·la, cap sarment no és igual a un altre, però una mateixa saba els vivifica tots.

Igual que el perfum, el vi és també el símbol de l’amor de l’espòs i l’esposa un amor que es troba ja en el Càntic dels Càntics. En el sant sopar, la paraula “vi” no apareix ni en els evangelis ni en les cartes de Sant Pau. No obstant és obvi que la copa que Jesús passava contenia vi, símbol de l’amor: “no beuré més el fruit de la vinya, fins el dia que el begui de nou, en el regne de Déu” (Mc, 14, 25). I Jesús anava a ser no solament esporgat -perdia les sarments- sinó tallat, occit. Però rebrotaria, com els nostres ceps, després de la fil·loxera.

Badalona estava voltada de vinyes, aquelles vinyes verdes vora el mar, de la qual parlava Josep Maria de Sagarra, la família del qual passava els estius en una torre al peu de Montigalà:

Vinyes verdes vora el mar

Ara que el vent no remuga

Us feu més verdes i encar

Teniu la fulla poruga

Vinyes verdes del coster

Sou més fines que la userda

Verd vora el blau mariner

Vinyes amb la fruita verda

Vinyes verdes del coster

Vinyes verdes, dolç repòs

Vora la vela que passa

Cap al mar vincleu el cos

Sense decantar-vos massa

Vinyes verdes, soledat

Del verd en l'hora calenta

Raïm i cep retallat

Damunt la terra lluenta

Vinyes verdes, soledat

Vinyes que dieu adéu

Al llagut i a la gavina

I al fi serrellet de neu

Que ara neix i que ara fina

Vinyes verdes del meu cor

Dins del cep s'adorm la tarda

Raïm negre, pàmpol d'or

Aigua, penyal i basarda

Vinyes verdes del meu cor

Vinyes verdes vora el mar

Verdes a punta de dia

Verd suau cap al tard

Feu-nos sempre companyia

Vinyes verdes vora el mar!

El “dolç repòs”: la vela del vaixell navegant es desplaça, mentre la vinya roman immutable.

Germans, anem a prosseguir l’eucaristia, la festa del vi nou de la caritat. Que la nostra festa dominical ompli de claror tota la setmana que avui comencem, ja en l’esguard de la nostra festa major.