Jaume Aymar i Ragolta

El tacte és el sentit protagonista de l’evangeli d’avui. Jaire es llença als peus de Jesús i li demana que vingui a imposar les mans a la seva filleta moribunda.   De camí se l’interposa aquella pobra malalta crònica que no té ni nom, però que té fe i, segurament després de meditar-ho llargament, només tocar el mantell de Jesús, se sent guarida. I el Senyor, a qui la gent empenyia -i per tant, tocava- per tot arreu, pregunta “qui m’ha tocat?” I quan Jesús arriba a casa de Jaire no imposa les mans com li demanava aquell pare angoixat, perquè la nena ja era morta. Li dona la mà, la toca i la fa aixecar. Em fa pensar en el sagrament de la unció dels malalts. Quantes vegades aquella persona malalta pràcticament inconscient, quan la rep, es pacifica, la seva respiració s’asserena i, de vegades, fins i tot millora. Quantes vegades, potser perquè no hem sabut explicar-lo bé o potser perquè tot s’ha precipitat, la família ens avisa quan la persona ja ha mort. I què hem de fer? Renyar-los...

Estimats germans i germanes, Una salutació cordial a Marisa Canduela, responsable a Espanya de la Fraternitat Missionera Verbum Dei que ens acompanya aquests dies i també a tots els qui d’aquí o de lluny estant us uniu a aquesta celebració dominical.   Avui Jesús a l’evangeli ens ha convidat a passar a l’altra riba. Què és aquí i ara per nosaltres aquesta “altra riba”?   Jo crec que és l’etapa nova que comença després aquest temps llarg i dolorós de tempesta d’un any i mig, on hem après també tantes coses.   Aquesta sacsejada que a molts ens ha fet canviar i que ens hàgim plantejat i ens estiguem plantejant moltes   realitats fondes: la vida, la salut, la mort pròpia i dels estimats, el ritme de treball, la responsabilitat... intentant de donar-los resposta personalment, familiarment, com a grups i com a parròquia. En les nostres vides hi ha un abans i un després del coronavirus. Què hem après? Potser a bregar amb més força, a estar llargues hores sols, a descob...

  Diumenge, XI de durant l'any Estimats germans i germanes, El P. Miquel Estradé, savi monjo de Montserrat, parlant de l’esperança escrivia: “Un dia que tenia ganes de caminar per anar a Can Massana, on m’esperaven uns amics, vaig baixar fins a Collbató per seguir cap a la Vinya Nova. Vaig entrar en una masia a preguntar el camí “Seguiu que no teniu pèrdua, és tot dret”. No feia gaire que caminava i aquell camí que havia de ser tot dret es partia en dos. No em tocava altre remei que triar-ne un. A la una m’esperaven a Can Massana, i eren ja més de les dotze; jo no sabia cap on tirar... em va venir angúnia. Ni caminant l’angúnia no em passava. Un moment vaig descobrir de lluny Can Massana, però no sabia com ni per on anar; i l’angúnia se’m tornà pànic. Incapaç de raonar em vaig sentir perdut. Avançant d’esma, vaig trobar davant meu un gran pi, alt, magnífic; tan gruixut que jo sol no l’hauria pogut abraçar. El pànic em feia sentir com flotant. En aquell moment no tenia ni fe ni es...

  Homilia Claraesperança 2021 Sant Jeroni de la Murtra 13 de juny de 2021 Avui festa de l’Immaculat Cor de Maria sentim que el cor de tantes mares bateguen a l’ensems amb el cor puríssim de la Claraesperança. Aquell cor que s’obrí a l’anunci de l’àngel. Aquell cor que bategava amb la visita de cada pastor i cada mag.   Aquell cor que tenia i té raons que la raó no entén, aquell cor de Maria que rumiava perquè el seu Fill s’havia portat així amb Ella i amb Josep. Aquell cor de deixebla que aprèn del seu propi Fill. Aquell cor traspassat al peu de la creu. Aquell cor que no es cansava d’esperar. Aquell cor que bategà amb força quan retrobà el seu fill Ressuscitat. Aquell Cor de mare, amb el qual bateguen els cors de tantes mares del món Mares solteres que lluiten totes soles per tirar endavant. Mares empresàries que concilien feina i família. Mares vídues que potser han vist doblar el seu dol amb la mort d’un fill. Mares abandonades als països d’origen pels seus ...

  Déu vos guard. Estem commemorant el setè centenari del traspàs de Dante Alighieri, l’autor de la Divina Comèdia. Es tracta d’una obra mestra de la literatura universal, farcida de saviesa, que convida a la contemplació del Misteri -en el qual vivim submergits- i a la seva interiorització. El Papa Francesc ha recomanat de llegir-la. Sovint es diu que Dant parlava de “l’avara povertà dei catalani” però segons Josep Maria de Sagarra, insigne traductor d’aquesta magna obra   és una cita errònia quant a la forma i quant al fons: el vers 77 del cant VIII del “Paradiso” diu textualment: “l’avara povertà di Catalogna” un vers que no fa referència a la Catalunya peninsular, de la qual el Poeta degué tenir una idea vaga, sinó a Sicília, dominada, des del 30 de març de 1282, pels reis de la Corona d’Aragó, després del desastre dels Anjou i de les Vespres Sicilianes. Sí que Dant fa una referència a la Ciutat de Lleida, al cant XVIII, al cercle quart del Purgatori, fent menció de la ...

Corpus Christi 2021  Jesús envia dos deixebles que busquin el lloc on celebrar el sopar pasqual i els dona només una pista: trobareu un home que duu una gerra d’aigua, seguiu-lo... Qui era aquell home de qui parla Jesús? L’Evangeli no ho explica pas, però tot indica que el Sant Sopar es va celebrar en un context clandestí, de persecució. Sembla que els altres deixebles no pensaven ni a compartir la celebració pasqual amb Jesús; planava com una ombra la traïció de Judes, que era, en el fons, la traïció de tots els apòstols, desertors... La nova aliança, segellada amb el brindis de la seva sang, es feia en la intimitat del cenacle. Deia mossèn Josep Maria Rovira Belloso, teòleg de prestigi, que l’eucaristia és el més important del món. L’eucaristia és la penyora de la vida perdurable, del món nou que ha de venir. És un besllum del més enllà.   No és el sagrament dels purs, ni el dels qui ja ho tenen tot clar... És la fortalesa dels qui sovint dubtem i tenim el cor esquinçat. ...

 El pensament del dia 2 de juny de 2021 Déu vos guard, Tal dia com avui de l’any 1979, el Papa Joan Pau II va arribar a Varsòvia, per visitar per primera vegada després de la seva elecció, el seu país natal, que també era el primer del bloc comunista que visitava el pontífex. En el decurs del seu pontificat, el papa Wojtyla va visitar Polònia 9 vegades. En canvi, el Papa Francesc, no ha tornat a l’Argentina des que fou electe, el 2013, fa ja vuit anys. El passat mes de març tornant de l’Iraq, Francesc va dir amb humor als periodistes que no ens fem fantasies que té   “patriafòbia” i va afirmar que anirà al seu país natal, “quan es doni l’oportunitat” perquè “ja vaig estar 76 anys al país sudamericà i   n’hi ha prou, oi?” Afegí en broma. També va recordar que el novembre de 2017 tenia plans de visitar Xile, Argentina i Uruguai, però aleshores a Xile hi havia campanya electoral i es va decidir que hi aniria el gener, però el mes de gener ni a Argentina ni a l’Uruguai no...