Dante i els catalans

 

Déu vos guard.

Estem commemorant el setè centenari del traspàs de Dante Alighieri, l’autor de la Divina Comèdia. Es tracta d’una obra mestra de la literatura universal, farcida de saviesa, que convida a la contemplació del Misteri -en el qual vivim submergits- i a la seva interiorització. El Papa Francesc ha recomanat de llegir-la.

Sovint es diu que Dant parlava de “l’avara povertà dei catalani” però segons Josep Maria de Sagarra, insigne traductor d’aquesta magna obra  és una cita errònia quant a la forma i quant al fons: el vers 77 del cant VIII del “Paradiso” diu textualment: “l’avara povertà di Catalogna” un vers que no fa referència a la Catalunya peninsular, de la qual el Poeta degué tenir una idea vaga, sinó a Sicília, dominada, des del 30 de març de 1282, pels reis de la Corona d’Aragó, després del desastre dels Anjou i de les Vespres Sicilianes. Sí que Dant fa una referència a la Ciutat de Lleida, al cant XVIII, al cercle quart del Purgatori, fent menció de la Visitació de la Mare de Déu: “Ràpida anà Maria a la Muntanya;/i César per sotmetre Lleida al jou,/Marsella assetja i vola a Espanya.”

Bon dia.