L'home de la gerra

Corpus Christi 2021 

Jesús envia dos deixebles que busquin el lloc on celebrar el sopar pasqual i els dona només una pista: trobareu un home que duu una gerra d’aigua, seguiu-lo... Qui era aquell home de qui parla Jesús? L’Evangeli no ho explica pas, però tot indica que el Sant Sopar es va celebrar en un context clandestí, de persecució. Sembla que els altres deixebles no pensaven ni a compartir la celebració pasqual amb Jesús; planava com una ombra la traïció de Judes, que era, en el fons, la traïció de tots els apòstols, desertors... La nova aliança, segellada amb el brindis de la seva sang, es feia en la intimitat del cenacle. Deia mossèn Josep Maria Rovira Belloso, teòleg de prestigi, que l’eucaristia és el més important del món. L’eucaristia és la penyora de la vida perdurable, del món nou que ha de venir. És un besllum del més enllà.  No és el sagrament dels purs, ni el dels qui ja ho tenen tot clar... És la fortalesa dels qui sovint dubtem i tenim el cor esquinçat. Per això és important  també el context en que aquesta se celebra perquè l’acció de gràcies, ben preparada, amb dignitat, parteix de la vida i ha de tornar a la vida i s’ha d’adaptar a cada context cultural. M’explicava el Joseph que al seu país les misses dominicals poden arribar a durar dues hores i que en elles el cant i la dansa, les ofrenes, tenen un paper molt important.

L’any passat, durant el confinament, vam haver de celebrar l’eucaristia a porta tancada per les restriccions sanitàries i per poder-la oferir a través de les xarxes. Ens va fer més solidaris d’aquells països del món que encara avui per les respectives situacions polítiques, han de celebrar-la clandestinament en subterranis, en locals discrets i fins i tot en habitacions d’hotels. Com quan en temps de guerra aquí a Badalona i arreu hi havia tants oratoris clandestins. Josep Maria Cuyàs, en el seu diari de guerra en cita 43!

Ja fa uns mesos, amb l’Ana Gassió, directora de Serveis Funeraris de Badalona, pensant en els que havíeu hagut d’acomiadar els vostres éssers estimats en circumstàncies tan difícils, vam decidir organitzar diversos funerals per les víctimes de la Covid-19, en diverses parròquies de la Ciutat. I vam acordar també de celebrar un  acte cultural en memòria de les víctimes i en homenatge als qui n’han tingut cura: una obra de teatre. L’obra escollida fou Tiempo de Espadas, de Jaime Salom (1972) una actualització del Sant Sopar, la passió, mort i resurrecció del Senyor, el paper fonamental de les dones i la deserció i penediment dels apòstols. En aquell moment no vam caure que l’evangeli d’aquest diumenge, solemnitat del Corpus, coincideix exactament amb el text que encapçala l’obra i que comença: “El primer dia dels Àzims...”

Però, tot i així el Senyor vol donar a aquell sopar un to de comiat solemne, una sala gran arreglada amb estores i coixins... aquesta frase apareix en el missal romà per explicar que l’eucaristia s’ha de celebrar amb dignitat. Avui és l’únic dia de l’any que l’eucaristia surt solemnement al carrer, en una breu processó, per això avui les estores són el carrer, han esdevingut catifes de flors, fetes amorosament pels catifaires de Dalt la Vila. En la de davant de l’església es llegeix: “Pregar amb l’art”.  

Avui també és jornada assenyalada de Càritas. Dimecres passat vam tenir una reunió significativa responsables de Càritas, la Fundació Roca i Pi, i representants de les diverses parròquies, comunitats religioses i cristianes que reparteixen aliments per dotar-les millor. La Mercè Darnell responsable d’ajuda a les necessitats bàsiques de Càritas Barcelona, va explicar que “a l’Arquebisbat hi ha 90 parròquies que distribueixen aliments”  La nostra parròquia fou pionera alhora d’implementar la targeta moneder que s’ha anat estenent a d’altres comunitats. Aquest sistema ajuda a les famílies que puguin seguir comprant on sempre ho han fet, que triïn allò que mengen segons gustos personals, culturals i de salut i que cuinin i mengin en família. Alhora és una fórmula discreta que preserva l’autonomia personal. Ahir mateix uns feligresos celebràveu els cinquanta anys del seu casament i al final ens vau dir “atesa l’actual circumstància de la pandèmia, en què moltes famílies els manca menjar, d’altres han estat desnonats del seu habitatge i d’altres han perdut la feina, hem decidit posar una bústia perquè dipositeu l’import del present que volíeu fer-nos arribar”. En nom de tots, grans mercès pel vostre gest que se suma a tants d’altres.

En un moment de Temps d’Espases, Simó, recordant el gest de Jesús i la incomprensió dels seus companys diu: “potser ha estat una abraçada a tots nosaltres. Una abraçada de comiat de l’amic que se’n va però desitja quedar-se”. Quina visió tan exacta de l’Àpat de l’Amor!