Somniar junts

Estimats germans i germanes,

Una salutació cordial a Marisa Canduela, responsable a Espanya de la Fraternitat Missionera Verbum Dei que ens acompanya aquests dies i també a tots els qui d’aquí o de lluny estant us uniu a aquesta celebració dominical.  

Avui Jesús a l’evangeli ens ha convidat a passar a l’altra riba. Què és aquí i ara per nosaltres aquesta “altra riba”?  Jo crec que és l’etapa nova que comença després aquest temps llarg i dolorós de tempesta d’un any i mig, on hem après també tantes coses.  Aquesta sacsejada que a molts ens ha fet canviar i que ens hàgim plantejat i ens estiguem plantejant moltes  realitats fondes: la vida, la salut, la mort pròpia i dels estimats, el ritme de treball, la responsabilitat... intentant de donar-los resposta personalment, familiarment, com a grups i com a parròquia. En les nostres vides hi ha un abans i un després del coronavirus. Què hem après? Potser a bregar amb més força, a estar llargues hores sols, a descobrir una mica més aquest Déu inabastable,  a acceptar la nostra fragilitat, a cuidar-nos i a tenir cura, a callar, a fer emmudir els mòbils, a escoltar-nos, a comunicar-nos d’una altra manera, a mirar-nos els ulls, a donar més importància a l’amistat, a relativitzar tot allò que és relatiu, a somniar plegats... cada un ho sap, però ben segur que estem arribant a una “altra riba”. La germana Marisa ens recordava que la barca sacsejada és la humanitat i el planeta, i que Jesús viatja amb nosaltres encara que dormi a popa i que calli. Ell, cansat, fa seu els nostres cansaments i quan sent el nostre clam, de manera inesperada, passa a proa,  increpa la mar embravida i li demana silenci.

Avui diumenge 20 de juny celebrem el Dia Mundial del Refugiat, designat per les Nacions Unides per honorar els milions les persones refugiades i desplaçades de tot el món. Un refugi és un lloc protegit al qual un s’arrecera. Amb aquest dia internacional, es vol enaltir la força i el coratge d’aquells que s’han vist obligats a abandonar la seva llar  de vegades travessant la mar encrespada,  per escapar de conflictes o persecucions i que solen trobar-se en circumstàncies difícils o molts difícils. Cal reconèixer la seva capacitat de resiliència en la reconstrucció de les seves vides. El tema d’enguany és “Tota acció compta”, amb el fi de recordar-nos que tots, podem contribuir d’una manera o d’una altra a una societat més justa i inclusiva

Ahir vam viure aquí a la parròquia una jornada veritablement memorable. Fou la trobada de la Família de Verbum Dei, és a dir dels laics i laiques que formen el coixí humà de les missioneres que viuen i col·laboren pastoralment aquí a Santa Maria des de setembre de 2019. Verbum Dei és una Fraternitat de vida consagrada de l’Església Catòlica fundada pel prevere Jaume Bonet, a Mallorca a l’any 1968, després del Concili, nascuda amb voluntat evangelitzadora, integrant la pregaria diària en la vida de les persones, i la proposta de Jesús a homes i dones de tota raça, condició social, família, nació i llengua  La seva presència avui arriba a 31 països, dels cinc continents.

La trobada va consistir en una pregària comunitària i personal -molt ben preparada- aquí mateix a l’església, als peus de Santa Maria amb una hora i mitja d’adoració en silenci contemplatiu i, després, un temps llarg per a compartir vivències al badiu de la Rectoria. Em va impressionar la profunditat i la seriositat dels testimonis d’uns amics, molts dels quals es retrobaven presencialment després d’aquest llarg any de pandèmia. Eren pares i mares de família, mestres, sanitaris, intel·lectuals, artistes, treballadors... En el si d’aquesta trobada, el bisbe Sergi Gordo, auxiliar de Barcelona, va beneir l’oratori de la Mansarda a la Rectoria, aquest espai remodelat, sobri i mariner que, des d’ara les Missioneres compartiran amb els nois i noies de l’Agrupament Escolta Jaume Ortíz i que tots esteu convidats a visitar, quedant prèviament d’acord amb ells.

Germans i germanes, que vingui una gran bonança. Jesús interactua també amb la natura quan de sobte es rebel·la Com deia ahir l’Òscar, per entendre la ciència, prèviament cal entendre Déu. Deia la germana Marisa, que l’havia impressionat imatge de la nostra patrona que semblava que estigués dient “amunt els cors” i mirant l’horitzó d’aquesta mar nostra de la qual ella és Senyora.