Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Sagrada Família ( I festa popular de Sant Esteve) Aquestes festes sempre ens han obligat a decidir. Amb qui les celebrarem? Què els regalarem? De què convé parlar? Què convé callar? I si marxem uns dies fora?   Recordo que fa uns anys, quan s’acostaven les festes una filla adulta li deia a la mare: “Mare, aquest Nadal ves a celebrar-lo amb qui vulguis: ves a casa de l’un o a casa de l’altra. I ella li responia: “No filla meva, no faré el que vulgui. Faré allò que més convingui fer”. Vet aquí el veritable sentit de la llibertat... Aquest any la decisió gairebé ens ha vingut donada: “cada ovella al seu corral”, la majoria les hem hagut de tornar a passar a casa, amb poques persones,   a menys que hàgim decidit fer-nos el test d’antígens al mateix dia. Però en qualsevol cas, en la majoria de casos hem hagut de ser pocs. Ens hi juguem la salut dels altres i la pròpia. El virus també ens ajuda a la resiliència i a la creativitat. Però el tema és decidir, que en e...

Homilia del dia de Nadal 2021 «Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit era al bell mig de la seva cursa, la teva Paraula totpoderosa,   Senyor, vingué des del tron reial dels cels», diu l’himne litúrgic per celebrar el misteri de l’Encarnació, que és el de la revelació de Déu als homes.   Correspon a l’Antífona del Magníficat de demà 26 de desembre. És un cant molt bell que ens pot ajudar els cristians d’avui a entendre més el Nadal i per comprendre també la nostra vida. Perquè una paraula se senti hi ha d’haver silenci. Perquè se senti la Paraula, en majúscules, hi ha d’haver el gran Silenci, també en majúscules, aquell que coneixen bé els monjos de la Cartoixa. Aquell que nosaltres descobrim quan aprenem què vol dir fer cartoixa, retirar-nos quotidianament en solitud i silenci, estones llargues, per ser no solament cristians, si no cristians contemplatius de realitats; no sols sacerdots, si no sacerdots contemplatius. Ara bé, el text està pouat del dar...

  Nadal. Missa de la vigília. Aquesta nit ens unim als milions d’homes i dones d’arreu del món que canten la Nit més Santa, encara que molts ja no sàpiguen gairebé què celebrem. Nosaltres que sí que ho sabem celebrem el Nadal enmig de restriccions però el celebrem perquè només la festa, la celebració del goig de viure i de creure pot salvar-nos. [Avui encomanem especialment la Pepi Boada, les germanes Rosa i Maria Soldevila, mossèn Ignasi Borrull, vicari de Sant Josep, els germans Joan i Josep Soler Amigó, l'Antonio López...] És molt probable que Nadal ens trobi cansats i afeixugats: la situació sanitària pesa sobre nosaltres com una llosa. Com ens la podem treure de sobra? La bona notícia de Nadal l’augura Isaïes, profeta i poeta, quan afirma que Déu trosseja el jou que ens pesa, la barra que portem a l’espatlla, l’agulló que ens arria... Només Déu i la fe en Déu pot destruir aquesta llosa: Quin alliberament! Quin descans! Quan ens fem humils de debò, quan ens experimentem l...

Diumenge 3r d'Advent Estimats germans i germanes, A   l’evangeli que llegíem ahir dissabte hi ha una revelació enigmàtica. Se situa en el moment que Jesús, acompanyat de Pere, Jaume i Joan, baixa de la muntanya de la Transfiguració. Els apòstols escollits li pregunten a Jesús, després d’haver tingut aquella visió -Jesús enmig de Moisès i Elies: com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? I Jesús els respon: És cert que Elies havia de venir a renovar-ho tot; i jo us asseguro que ja va venir i no el reconegueren, sinó que el van tractar com van voler. Igualment el Fill de l'home ha de patir a les seves mans. Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.” Així doncs, Jesús identificava Joan Baptista amb Elies? El sentit que habitualment   es dona a aquesta expressió del Senyor és que Joan va fer per Jesús allò que Elies havia d'haver fet per a la vinguda del Senyor, però Joan no era Elies reencarnat. I mentre Jesús va ...

Celebrem la Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria. Recordeu la distinció entre enigma i misteri? L’enigma és per a ser resolt racionalment, el misteri és per contemplar-lo (JM Esquirol). Si ens atansem a la Immaculada amb les ulleres de la raó, no entendrem gairebé res. Si ens hi atansem amb la voluntat d’endinsar-nos en el misteri, seguirem sense entendre, però creurem i quan creurem, comprendrem (Goethe). Perquè per comprendre cal creure! I aleshores ens adonem que és raonable que una dona limitada i mortal fos preservada per gràcia de pecar, podent pecar, perquè tot forma part del pla de Déu. Tots recordem a l’Electa Piñol Roig, aquella bona feligresa casada amb el Josep Maria Ventura que va morir el passat 5 de febrer. I ens preguntàvem el perquè del seu nom. Personalment no he conegut ningú més que el portés. Electa és elegida. Maria és electa, però tots nosaltres també hem estat elegits en Jesucrist, des d’abans de crear el món... ho diu Sant Pau als d’Efes. I racion...

Diumenge II d'Advent  Benvolguts germans i germanes, La tradició ha fet de Sant Lluc pintor, perquè escriu talment com si pintés. En aquest evangeli que hem proclamat pinta un clarobscur: d’una banda els poderosos de la terra, els qui exercien un càrrec, una zona obscura, perquè molts eren corruptes, foscos. De l’altra, Joan Baptista, pobre, a l’altra banda del Jordà, clar i itinerant i al marge del poder polític i religiós. Per cert que en parlar dels poderosos hi ha una anomalia. El pontificat era únic i, en canvi, Lluc parla del pontificat d’Anàs i de Caifàs. I és que Anàs havia estat destituït pel governador romà, però tota la vida va continuar exercint una influència determinant, encara que el càrrec l’exercís el seu gendre Caifàs.   Però tot aquell ordre corrupte, segons el profeta/poeta Isaïes, vindrà un dia que haurà de sofrir una gran transformació: s’alcen les fondalades i s’abaixen les muntanyes i els turons. És a dir, simbòlicament, els pobres són enaltits ...