Jaume Aymar i Ragolta

     Sonet en el 106 aniversari del naixement de Montserrat Del Pozo Ferrer Barcelona, 30 de gener de 2023   Vencedora del temps, mestra d’història, ànima de tota una pairalia, en tu la fe a l’esperança s’alia revivint del passat la glòria.   Rescatant joiells de l’escòria: sols la coneixença ens reconcilia, una dama com tu ens convenia que mantingués ardent la memòria.   Refent pacient els nostres llinatges ens has anat obrint nous paisatges, estimant tenint cura i servint.   «Tot és misteri» ens has dit sovint i en ell vivim, ens movem i som sabent que és l’Amor de Déu el seu Nom.   Branden les campanes de Besalú avui vora teu, Montse, som u.   Jaume Aymar Ragolta

Estimats, Les benaurances revelen una manera de pensar en positiu. Són lloances. Jesús lloava Déu i lloava els germans, especialment els més petits o els més llunyans. I avui de lloances n’hem proclamat 9, però n’hi ha més de cinquanta als evangelis: “Feliç tu que has cregut...”, “Feliços els qui creuran sense haver vist...” “Feliços els vostres ulls que han vist, les vostres orelles que han sentit...” I encara mirem com Jesús lloa la fe del centurió, de la dona siro-fenícia, o lloa a Natanael... Quan tantes vegades ens fixem en les coses que no van bé, l’estil cristià, l’estil de Jesús, el nou estil de convivència humana, és lloar totes aquelles que sí que van bé. Hem de ser capaços de lloar els altres, de veure allò de positiu que tenen i hem de ser capaços, també, de rebre una lloança. De la mateixa manera que nosaltres lloem el Senyor de bon matí en la pregària de laudes, que vol dir això, lloes, lloances, de la mateixa manera que el magnifiquem units a Maria en la pregària de v...

  Sonet agraït amb estrambot sonor a Josep Vidal Perelló en el 75è aniversari de la seva naixença. Parròquia de Santa Tecla de Barcelona, 28 de gener de 2023, festivitat de Sant Tomàs d’Aquino.   Gràcies Déu meu per la Siseta que ja l’any mil nou-cents quaranta set* en un hivern tan fred com aquest prémer-te somnià cada maneta.   No has arribat encara a la meta, però ja sents al dedins un calfred: per Jesús res ni ningú no es perd si entra, humil, per la porta estreta.   La Conxita, en Josep, la Maria Alba amb tots els qui l’amor us ha portat s’alegren Josep del teu diaconat.   Missatger ardit d’un Déu que salva viu fidelment ara com abans “aquella” imposició de mans.   Que avui d’Aiguafreda les campanes estan repicant a festa, amb ganes...   Jaume Aymar Ragolta * El del teu engendrament. [1] L’any que fores engendrat.

  Estimats germans i germanes, Diumenge de la Paraula. En una ocasió, una bona feligresa, la Carmen, ens va regalar, als mossens de la parròquia una Bíblia, gran, molt bonica, una edició de luxe. És de la meva filla, ens va dir... però no la fa servir i he pensat regalar-se-la a la Rectoria, accepten? Vam accedir, perquè la Bíblia és una col · lecci ó de llibres, sagrada. El diumenge següent la bona feligresa ens va preguntar: què ja l’han llegida? Li vam haver de dir que no. Més enllà de l’acudit, aquesta vivència em va fer reflexionar. La majoria dels feligresos només teniu contacte amb l’evangeli els diumenges que aneu a missa. I els que no hi assistiu presencialment, per edat, per impediment o senzillament perquè no voleu sortir de casa, l’escolteu per mitjà de la ràdio, de la televisió o de les xarxes. I a ràdio Estel, l’emissora de l’Arquebisbat de Barcelona, que cada dia emetia l’evangeli comentat   quatre vegades al dia, ha quedat reduït a una de sola: la de l’eucar...

  Diumenge segon del temps ordinari. 15 de gener de 2023 Estimats germans, Joan, era cosí i amic de Jesús. Ja abans de néixer havia saltat d’entusiasme dins les entranyes d’Elisabet. Per què doncs diu “jo no el coneixia?”. Per què desconeixia el misteri de la seva personalitat transcendent. I cal que descobreixi el signe de l’Esperit Sant sobre ell, i per això ara el presenta a la gent com “l’anyell de Déu”. Mai en tot l’Antic Testament una persona havia estat anomenada així. El Baptista podria haver usat altres termes més familiars per als seus oients: pastor, rei, jutge...però per què anyell? Què vol dir anyell? Ja sabeu que l’anyell, xai o corder és l’exemplar jove, de menys d’un any, de qualsevol espècie d’ovella domèstica.   L’anyell és jove.   Per què se sacrifica un animal jove? Per poder-lo consumir. La carn de xai és el principal tipus de carn consumida pels humans.   I, per això, aquest apel · latiu, anyell, m ’ ha portat a reflexionar en els joves,...

Joan Baptista es la veu que crida en el desert, però el seu missatge és molt breu, és lacònic, les paraules que ens han arribat del precursor són mínimes, caben perfectament en una pàgina...   a més és una veu que calla aviat, és una veu que fan callar aviat. Joan   calla perquè parli Jesús. És just, però suficient. A la resta d’Israel no es parla gaire. Josep a l’evangeli resta en silenci. Només tenim constància que digués una paraula: «Jesús», quan el va anar a inscriure. Es pot dir més en menys paraules? Això va fer que quan la seva figura fou redescoberta als segles XVI-XVII entusiasmés els religiosos, perquè veien en Sant Josep un consagrat. Maria parla més, però també parla poc, el Fiat, el Magnificat i el feu tot el que ell us digui... tot plegat una pàginaTothom calla perquè parli el Verb. A Ell és a qui hem d’escoltar, ens ho diu la teofania del Jordà. ...   Fins i tot és lacònic el que diu el Pare «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut»...