Joves mansuets i rebels (versió del diumenge)

 Diumenge segon del temps ordinari.

15 de gener de 2023

Estimats germans,

Joan, era cosí i amic de Jesús. Ja abans de néixer havia saltat d’entusiasme dins les entranyes d’Elisabet. Per què doncs diu “jo no el coneixia?”. Per què desconeixia el misteri de la seva personalitat transcendent. I cal que descobreixi el signe de l’Esperit Sant sobre ell, i per això ara el presenta a la gent com “l’anyell de Déu”. Mai en tot l’Antic Testament una persona havia estat anomenada així. El Baptista podria haver usat altres termes més familiars per als seus oients: pastor, rei, jutge...però per què anyell? Què vol dir anyell? Ja sabeu que l’anyell, xai o corder és l’exemplar jove, de menys d’un any, de qualsevol espècie d’ovella domèstica.  L’anyell és jove.  Per què se sacrifica un animal jove? Per poder-lo consumir. La carn de xai és el principal tipus de carn consumida pels humans. 

I, per això, aquest apel·latiu, anyell, m’ha portat a reflexionar en els joves, en com sovint teniu la vida distorsionada i en com d’una manera o d’una altra, els adults us sacrifiquem. El científic i poeta catòlic David Jou, diu que  l’episodi d’Abraham i el sacrifici d’Isaac és ben problemàtic. «Jo no creuré mai en un Déu que m’exigeixi el sacrifici d’un fill, diuen molts. Però molts d’ells han renunciat a tenir fills per la seva comoditat, o van tenir fills i no se’n van ocupar, o van tenir fills i els van enviar a la guerra, o van avortar, però diuen que no creurien en un Déu que exigeixi el sacrifici dels fills.. Quina contradicció!»

Jove, des que comences a treballar, o acabada la teva carrera universitària, has de produir i pagar impostos per poder-te sostenir-te tu mateix i la societat en el context del qual vius, has de sostenir l’estat, amb totes les seves tremendes càrregues i has de sostenir un nombre cada vegada més gran de primerencs jubilats. I això ho fas amb greu minvament del teu temps i de les teves energies per conèixer el món, per a conrear l’amistat, per viure l’amor, per fer esport i per fruir de l’alegria de viure. A més això t’obliga a definir i decidir una vocació laboral o d’estudis a una edat inadequada per a tu, perquè com ja deia el Dr. Marañón, encara no tens experiència, ets molt impressionable i estàs sotmès als durs vaivens de la teva efervescència corporal... o d’altres han ocupat el lloc dels teus progenitors i decideixen per tu. Tens dret a rebel·lar-te...t’he d’escoltar molt més, no puc prendre el teu nom en va i t’he d’acompanyar molt més amb l’escolta i amb l’exemple.  Perquè encara que penso que et conec, desconec el misteri de la teva personalitat transcendent.

Estimats: l’anyell és també símbol de mansuetud i Jesús dirà “feliços els mansuets” perquè ells heretaran la terra. I les persones plàcides, serenes, humils, tendres, de tota edat, ens guanyen el cor i poden canviar les nostres relacions.

Els sacrificis de Joan i de Jesús seran diferents, però amb un denominador comú, tots dos moriren relativament joves i víctimes d’una conxorxa. Joan serà decapitat perquè va caure en mans d’una conxorxa de frivolitats i corrupteles: la de la cort del Rei Herodes. Jesús serà sacrificat per la conxorxa d’interessos polítics i religiosos de la cultura jueva i pagana del seu temps. Però aquells seus sacrificis no van ser estèrils, per això avui som aquí i les paraules que diem a l’eucaristia estan amarades de saviesa i de bellesa, una bellesa sempre antiga i sempre nova, com deia Sant Agustí. Mirem de retrobar el seu sentit primigeni. Quan diem el Senyor tingueu pietat, estem demanant-li que ens ungeixi amb la seva misericòrdia, és a dir que ens doni un cor més capaç d’entendrir-nos i de compadir-nos de la misèria aliena i de la pròpia. I la misèria és present entre nosaltres. I hi ha molts joves en l’atur i el desconcert. Demà ens reunirem el nou equip de Càritas de la parròquia per intentar discernir tots junts com donar millor resposta a la varietat de situacions vitals que ens venen a trobar.

Joan, el Precursor sabia que en presentar Jesús com l’anyell, els israelites recordarien immediatament l’ «anyell pasqual», la sang del qual sobre les llindes de les cases en aquella nit de Pasqua, a Egipte, havia lliurat els seus pares esclaus del Faraó de la massacre de l’àngel exterminador de la desena plaga. El Baptista intueix el destí de Jesús: un dia seria immolat com aquell xai. I ho va encertar, perquè Jesús va ser sacrificat a les tres de la tarda, a la mateixa hora que se sacrificaven els anyells al temple. I vet aquí que el xai serà un animal sagrat sacrificat en les tres grans tradicions monoteistes. Necessitem que algú més poderós que el mal, que el pecat, que la mort... ens alliberi de les nostres esclavituds, ens «marqui» (amb la seva pròpia sang/vida) perquè puguem posar-nos en camí cap a la terra de la llibertat, perquè siguem realment fills de Déu (Jn 1, 12).

Per això, abans de combregar diem “mireu l’anyell de Déu”. És a dir abans d’entrar en comunió els uns amb els altres i tots amb el Senyor, li estem demanant que ens unti, que ens ungeixi amb la sang de Jesús perquè ens defensi, ens protegeixi i ens salvi de tants mals com ens aguaiten, en els que ens fiquem, i en els que altres ens fiquen. I per això a la invitació del que presideix repetim amb mansuetud i fermesa les paraules del centurió, home de fe que se sentia impur: «no soc digne que entreu a casa meva, digueu-ho només de paraula i serà salva la meva ànima.»