N'hi ha prou amb la Bíblia

 Estimats germans i germanes,

Diumenge de la Paraula. En una ocasió, una bona feligresa, la Carmen, ens va regalar, als mossens de la parròquia una Bíblia, gran, molt bonica, una edició de luxe. És de la meva filla, ens va dir... però no la fa servir i he pensat regalar-se-la a la Rectoria, accepten? Vam accedir, perquè la Bíblia és una col·lecció de llibres, sagrada. El diumenge següent la bona feligresa ens va preguntar: què ja l’han llegida? Li vam haver de dir que no. Més enllà de l’acudit, aquesta vivència em va fer reflexionar. La majoria dels feligresos només teniu contacte amb l’evangeli els diumenges que aneu a missa. I els que no hi assistiu presencialment, per edat, per impediment o senzillament perquè no voleu sortir de casa, l’escolteu per mitjà de la ràdio, de la televisió o de les xarxes. I a ràdio Estel, l’emissora de l’Arquebisbat de Barcelona, que cada dia emetia l’evangeli comentat  quatre vegades al dia, ha quedat reduït a una de sola: la de l’eucaristia, molt digna, per cert, que es retransmet des de la Catedral de Barcelona i des de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, a un quart de vuit de la tarda. Però de quatre hem passat a una.

Tots estem convençuts que la Divina Comèdia és una de les obres més importants de la literatura universal i és un sol llibre, està escrit en la mentalitat occidental, hi ha tres grans traduccions al català, usa un imaginari que encara és el nostre. En canvi, tinc la certesa que el 90% dels qui en parlen no l’han llegida o no l’han llegida del tot. Doncs la Bíblia que no és un llibre si no més de 70, que està escrita en una mentalitat i en unes llengües que no són les nostres, que les pàgines més antigues fressen gairebé la prehistòria i les més modernes són de fa dos mil anys... com podem tenir la pretensió de dir que la llegim, que l’entenem i que la fem norma de vida?

Mossèn Pere Campà, rector de Santa Maria de l’Estany deia que avui els nens a l’escola no aprenen Bíblia i que ell creia que n’hi hauria prou aprenent Bíblia, perquè si estudiessin Bíblia aprendrien geografia, simbologia, religió, filosofia, literatura, art...

L’evangeli d’avui diu que arribada l’hora de proclamar l’Evangeli al mon, Jesús va deixar el silenci de Natzaret i va establir el seu centre d’activitat a Cafarnaüm, a la riba del Mar de Galilea. Alguns de nosaltres hem tingut el privilegi de viatjar a Terra Santa. I de conèixer allà on diuen que hi ha Natzaret i Cafarnaüm, fins i tot potser d’haver navegat pel mar de Galilea. Sant Mateu, que era jueu, israelita de ment i de cor contempla els fets salvífics a la claror del que en diem l’Antic Testament, que alguns anomenen Vell Testament, però no per menystenir-lo, perquè també solem dir: “del vell el consell”. En aquest cas es basa en el text de la primera lectura que hem proclamat, d’Isaïes. Natzaret i Cafarnaüm encara ens sonen, però de Zabuló i de Neftalí, no en sabem gairebé res. Diuen els biblistes que els assiris havien devastat la regió nord de la Palestina, en concret les comarques de Zabuló i de Neftalí. Com en el decurs de la història i avui mateix hi ha tantes regions devastades per la guerra i la supremacia d’uns envers els altres. És a dir, el poder a escala nacional o internacional. Els oients o lectors de Mateu sabien que el Senyor és llum i salvació, ho hem proclamat al salm. I per això Mateu posa l’accent en l’expressió Galilea dels gentils. Del pòrtic de les esglésies, on ara mateix tenim persones pidolant, se’n deia galilea. El papa emèrit Benet XVI, recentment traspassat,  bon coneixedor de la Bíblia i savi, parlava de l’atri dels gentils, és a dir, d’aquells indrets on ens trobaríem dones i homes de bona voluntat, generosos, potser fins i tot culturalment cristians, als quals hauríem d’anunciar l’evangeli mirant de submergir-lo en la seva cultura, sempre escoltant els receptors i partint del que ells creuen.

Pregunta’t avui, quina és la teva Galilea dels gentils: potser és la teva escala de veïns, aquell veí pesat que et tira brutícia perquè no li funcionen les canonades, o el que s’oposa sistemàticament a tot el que decideix la majoria; potser és el teu lloc de treball on hi ha algú que et martiritza amb la seva insistència i amb les seves obsessions, potser és el teu àmbit d’actuació eclesial on trobes professionals o funcionaris de la caritat, que sovint s’obliden que els pobres tenen nom i cognoms.

Germans i germanes, fa poc va venir un jove a parlar als joves de la parròquia i els va recomanar cada mes de llegir tota la Bíblia. Hi ha persones que han fet una lectura íntegra, com Gandhi o l’escultor Subirachs... no és tan estrany, però els joves de la nostra parròquia, procedents de moviments catòlics, apostòlics i romans, van quedar sorpresos, corpresos. Una noia va preguntar tímidament: i no n’hi ha prou amb llegir cada dia l’evangeli? No! Li va respondre taxatiu, cal llegir tota la Bíblia. De fet a classe ens havien explicat que el bon exegeta, és a dir el bon coneixedor del text, és aquell que sap interpretar un passatge a la claror de tota la Bíblia, perquè tota ella és inspirada. Per això em produeixen calfred aquells que afirmen conèixer bé la Bíblia i l’utilitzen per donar suport a les seves pròpies opinions. Una opinió és un punt de partença, però per ser un punt d’arribada no n’hi ha prou en haver llegit una traducció del text bíblic, ni d’escoltar-lo cada diumenge o cada dia,  si no que cal haver-lo meditat comunitàriament d’haver-lo entès a la claror del moment actual. I d’haver-lo viscut o, si més no d’haver-ho intentat. Algú ha dit mai que fos fàcil?