Jaume Aymar i Ragolta

Hi ha persones que afirmen creure en Déu, però diuen sense cap rubor que no creuen que hi hagi res més enllà de la mort. Per exemple el Josep Maria, un badaloní de més de vuitanta anys, metge, pare de família i compromès en el món social i catòlic cultural. I com afegeix el Javier, un mexicà de cinquanta anys, actiu en l’acolliment de persones vulnerables en un barri perifèric de la ciutat, d’altres no creuen en Déu, però sí que creuen en la reencarnació. I els de missa? Si seguim la professió de fe en català, la llarga, “el credo de Nicena i Constantinoble” “professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat i espero la resurrecció dels morts i la vida de la glòria”. Si professem la curta, el símbol dels apòstols, afirmo que crec en “la comunió dels sants, la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn; la vida perdurable.” Però com que vivim en un país bilingüe,   en castellà diem: “ confieso que hay un solo bautismo para el perdón de los pecados. Espero la resurrecci...

  Homilia diumenge segon de Pasqua 27 d’abril de 2025 Ningú no es mor la vigília La Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya En memòria agraïda de Jorge Mario Bergoglio Sivori, bisbe de Roma, el nostre papa Francesc.  Estimades amigues i estimats amics, El nostre calendari litúrgic diu que avui és diumenge de pasqüetes (després dit de la Divina Misericòrdia). El nostre calendari popular diu que avui és la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya des de la Renaixença i el calendari del nostre cor plora la mort del nostre papa Francesc. Tres esdeveniments que celebrem en una sola acció de gràcies. Sant Joan en la seva primera carta (la que vàrem llegir el cicle de l’any passat) diu que “no hi ha ningú que estimi el pare, sense estimar els fills que han nascut d’ell”. Aquesta frase em fa pensar en primer lloc en les nostres famílies. Hi ha persones que estimen o diuen que estimen molt els seus pares però que no es fan amb els seus germans. Que han renyit. Co...

The Cross, the Tiara, and the Sword In these days when the world's public opinion is focused on the Vatican, the book by M. RICO, JC. LOSADA, and J. AYMAR, The Cross, the Tiara, and the Sword. An Unbraided [1] History of the Popes (Toledo, Ledoria Publishing, 2024)[available on Amazon], is particularly relevant. The unbraiding method aims to rigorously elucidate: 1. What, throughout history, Peter's successors have done out of fidelity to the gospel and in fulfillment of their apostolic mission (the cross) 2. The acts resulting from having been constituted pontiffs of the DOM (initials of Deo Optimo Maximo, a Latin phrase that in paganism meant "to the greatest and best God" with all the pomp and circumstance derived from this spiritual authority (the tiara or triple crown) 3. And, finally, their actions in the exercise of temporal power (the sword): that is, when, after the fall of the Roman Empire, the Supreme Pontiff saw himself as the only force capabl...

La cruz, la tiara y la espada En estos días que la opinión pública mundial, tiene los ojos puestos en el Vaticano, el libro de M.RICO, JC. LOSADA y J. AYMAR, La cruz, la tiara y la espada. Una historia destrenzada de los papas (Toledo, editorial Ledoria, 2024) [1] , cobra especial actualidad. El método del destrenzado tiene por objetivo dilucidar con rigor:  1.-Aquello que, en el transcurso de la historia, los sucesores de Pedro han hecho por fidelidad al evangelio y en cumplimiento de su misión apostólica (la cruz)  2.- Los actos derivados de haberse constituido pontífices del DOM (iniciales de Deo Optimo Maximo , frase latina que en el paganismo significaba "para el más grande y mejor Dios" con toda la pompa y el boato derivados de esta autoridad espiritual (la tiara o triple corona)  3.- Y, finalmente sus acciones en el ejercicio del poder temporal (la espada):, es decir, cuando tras la caída del Imperio romano, el sumo pontífice se vio como la única fuerza capaz ...

Esta mañana en la capilla de Roca i Pi, en el momento de dar la paz a Ada Ortega [1] , me la ha retenido: “el Papa ha muerto”. ¿Como era posible? Ni las Hermanas ni los demás residentes sabían nada. Ada, una anciana culta, elegante y buena, insistía, serena: “lo acaban de decir por la tele”. Josefa, algo achacosa pero súper lúcida, preguntaba: “¿no será un bulo más?”. La hermana María Rosa se ha trasmudado: “¡pero si ayer le vi por la tele!”. Sí, María Rosa, pero mamá, María Luz, me decía anoche que en su comparecencia pública pascual a Francisco solo le quedaba “un hilo de voz”. Parecido a lo que le dijo mi padre a mi hermano Josep la víspera de su muerte justo al empezar la pandemia: “sólo me queda un hilo de vida”. Sí, mamá, Francisco, el que te abrazó en enero de 2018 en Santa Marta, el que dijo de ti que eras “de fierro”, se nos acaba de ir. Al despedirme de Ada, esta mañana me ha dicho con una leve sonrisa: “al Cielo, sin curvas”. Todavía desconcertado, en Badalona todo seguía ...

  Dia de Pasqua 2025 Parròquia de Sant Martí de Calonge Estimats, Bona Pasca (com es deia antigament aquí)! És una alegria celebrar per primera vegada en la meva vida l’eucaristia amb vosaltres aquest diumenge de festa. Agraeixo a mossèn Emili Galan que m’ho hagi demanat i li desitjo un fecund ministeri al servei d’aquestes parròquies amb la col · laboraci ó de tots vosaltres. Ja sabem que Pasqua és la festa e les festes. Diumenge central en l’any litúrgic cristià. Aquí a Catalunya, donades les grans dimensions de l’imperi carolingi del qual formàvem part i que obligava a fer viatges llargs, una festa de les que es prolonguen un dia mes: demà serà dilluns de Pasqua dia tradicional de la mona. Pasqua dona resposta al nostre interrogant més punyent, el de la mort. Tots nosaltres hem viscut alguna mort propera. La mort, encara que pugui ser esperada sempre, ens sacseja. Deia Proust, us diran que tot és igual quan mor una persona, només que aquesta persona ja no hi és. I jo ...

Al foc La vigília pasqual, juntament amb la missa del gall, és la única missa que celebrem de nit. I la nit té encara un encís especial. Deia Kant que el dia és bell, però la nit és sublim. “A la vora del foc” era una expressió que dèiem per simbolitzar la llum de la llar al voltant de la qual s’explicaven contes i ens transmetia la saviesa secular. Durant segles els ermitans jerònims es feien senyals de foc per comunicar-se. Us recordeu el foc de camp dels escoltes, de les colònies...? Lloc on es teixien lligams d’amistat. Homilia A la lectura del llibre del Gènesi, la creació de la llum es produeix el primer dia i, per tant, també la creació de la nit: Déu veié que la llum era bona de debò. Déu la separà de la foscor i donà a la llum el nom de «dia», i a la foscor, el de «nit». I al quart dia crea les llumeneres que marquen els calendaris, el calendari solar i el calendari lunar. Encara avui els musulmans es guien pel calendari lunar i els cristians fixem la Setmana Santa en fu...

Carta oberta al Cardenal Joan Josep Omella Benvolgut senyor Cardenal, dimarts passat vàrem celebrar la missa Crismal a la Catedral de Barcelona, que vostè va presidir en la caritat, acompanyat dels bisbes auxiliars, Javier i David, i del Cardenal Lluís Martínez Sistach, així com dels capellans que feia cinquanta i vint-i-cinc anys d’ordenació.   Per un moment em va venir a la ment una missa crismal de 1985, celebrada dijous sant al matí a la Catedral de Barcelona. Aleshores un servidor era diaca. Presidia el Cardenal Narcís Jubany i els concelebrants no arribaven ni a una vintena. També hi érem alguns diaques permanents o no. I naturalment, tots seiem al presbiteri. També hi havia les religioses de la Catedral i uns pocs fidels. Un amic sacerdot al final se’m queixava: “una missa tan significativa i tan poc concorreguda!”. Tenia raó, però li confesso que em va costar d’entendre per què la missa crismal, prevista pel Dijous Sant, al cap de poc es va traslladar els dimarts. L’arg...

  Divendres Sant 2025 Acabem d’escoltar el bell testimoni del Santiago Montobbio sobre poesia i silenci, pastat en la pregària i en la reflexió.   Ja tindrem l’ocasió de llegir-lo. Al pati d’honor ens ha presidit la imatge de l’Ecce Homo de temps dels monjos. Aquesta imatge, fou donada fa pocs anys al Monestir per Enriqueta Rodríguez Jalencas (1935-2020). Ella la tenia a casa, tancada en un armari. Quan les visites venien i li deien: “Estàs molt sola, Enriqueta”, ella somreia perquè quan tots marxaven obria l’armari i dialogava amb Jesús. Anit en la Processó del Silenci, vaig veure una dona que se senyava plorant mirant-se la imatge del nostre Ecce Homo. A Roca i Pi hi ha ancians que es queden estones llargues als peus del Crist Crucificat del vestíbul de la Capella. Algunes persones mai no pregaran davant d’una imatge. Cal respectar-ho. Però no menystinguem mai aquells que dialoguen amb el qui la imatge representa. En el relat de la Passió segons Sant Joan que acabem de...

Dijous Sant 2025 Avui Dijous Sant, al voltant d’aquesta taula eucarística, on ens trobem vivents i difunts (oh misteri de la comunió dels sants!) fem memòria agraïda especialment de dues persones estimades, de dos batejats, traspassats recentment: la Montse del Pozo Ferrer, mare de família, historiadora, promotora de la restauració de Besalú i mossèn Salvador Torres Romeu, natural de Vilafranca del Penedès rector barceloní i missioner al Camerun. La Montse que va viure 108 anys, solia dir: “tot és misteri”. I l’expressió “misteri de la fe”, va unida sempre a consagració. Abans estava inserida dins de les paraules de consagració del calze ( mysterium fidei, Sant Pau VIè hi va dedicar un llibre), ara la diem després de la consagració com a sagrament/misteri. La Montse s’havia arraulit en aquest misteri. Un badaloní que es diu agnòstic li va preguntar a un altre amic comú creient: “I el Jaume Aymar encara fa cada diumenge allò d’aixecar el calze...?” Si no ens atansem al misteri am...

  La dignitat de la persona. (Conferència) Federació de Cristians de Catalunya Associació d’Amics de Sant Ramon de Penyafort Institut Emmanuel Mounier de Catalunya Dilluns, 31 de març de 2025, Sant Guiu   Domine non sum dignus . La primera vegada que, de petit, vaig sentir aquesta paraula “dignitat” va ser en negatiu:  “Senyor jo no soc digne que entreu a casa meva.” Abans de la darrera reforma conciliar, la repetíem tres vegades. Anys després vaig saber el non sum dignus , era una fórmula llatina que s’usava fins i tot en el llenguatge col · loquial. D’on prové? De les paraules que el centurió romà diu a Jesús quan el Senyor s’ofereix per anar a casa seva a guarir el seu criat. Aquell pagà no es considera digne que el Senyor entri a casa seva. Per què?. La paraula grega pais , traduïda per servent o criat, és en realitat amant [1] . I aquesta era una raó per la qual el soldat romà no volia que el jueu Jesús entrés a casa seva. La segona vegada que vaig sent...