Mysterium fidei

Dijous Sant 2025

Avui Dijous Sant, al voltant d’aquesta taula eucarística, on ens trobem vivents i difunts (oh misteri de la comunió dels sants!) fem memòria agraïda especialment de dues persones estimades, de dos batejats, traspassats recentment: la Montse del Pozo Ferrer, mare de família, historiadora, promotora de la restauració de Besalú i mossèn Salvador Torres Romeu, natural de Vilafranca del Penedès rector barceloní i missioner al Camerun.

La Montse que va viure 108 anys, solia dir: “tot és misteri”. I l’expressió “misteri de la fe”, va unida sempre a consagració. Abans estava inserida dins de les paraules de consagració del calze (mysterium fidei, Sant Pau VIè hi va dedicar un llibre), ara la diem després de la consagració com a sagrament/misteri. La Montse s’havia arraulit en aquest misteri.

Un badaloní que es diu agnòstic li va preguntar a un altre amic comú creient: “I el Jaume Aymar encara fa cada diumenge allò d’aixecar el calze...?” Si no ens atansem al misteri amb els ulls de la fe, l’eucaristia esdevé incomprensible.  Recordo que fa anys, a Mèxic, abans de sortir a l’altar hi havia una fotografia amb unes paraules que deien: “Sacerdot: que aquesta missa sigui com la teva primera missa, com la teva darrera missa, com la teva única missa”. Sempre les tinc presents, però us proposo que ens les fem nostres i que tots visquem cada eucaristia com si fos la primera, la última i la única.

Mossèn Salvador Torres que morí ahir mateix, era un capellà barceloní molt estimat, que durant molts anys va fer “pa de Déu”, en bella expressió poètica de mossèn Lluís Serrallach. Avui el nostre vicari episcopal, mossèn Andreu Oller, ens ha fet saber la seva mort al dinar festiu de capellans que hem tingut a Sant Josep de Badalona. Amic i mentor de l’actual bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, tinc la certesa que ell i d’altres companys capellans de Barcelona, el ploren. Sé que els darrers anys de la seva vida, a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol de Barcelona, mossèn Salvador ja no podia parlar, però s’expressava amb la mirada, amb el gest, amb el bes. Mossèn, si un dia perdem la parla, que no deixem de comunicar-nos!

Germanes, germans, que breus i que belles les paraules de la consagració i, no obstant les hem anat repetides generació rere generació en misses solemnes i en eucaristies clandestines. Com diu la cançó “amb èxits i fracassos, rient o a ran de plor”.

Dijous Sant, Divendres Sant, Dissabte Sant, Diumenge i Dilluns de Pasqua. Cinc festes que en fan una de sola, amb accents diversos. Cinc festes on alguns, no habituals, es recorden de Déu i de l’eucaristia i dels capellans...només per això, val la pena de celebrar-les.