Triar sàviament. Isaac Romero Bachpol

 

Triar sàviament

Homilia diumenge VI de durant l’any

Intencions: Malalts:  Emilio Magallanes Donoso, net de Nano i Beba (dies de vida)Rosa, germana d’Anna Maria Badia (99 anys)

Ø Naixement a la vida perdurable: Ramon Pubill donat de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre.

Ø Isaac Romero Bachpol fill de Laura i Cisco, espòs de Diana, pare d’Ïa.

Ø Cinquè aniversari de la pasqua d’Alfons Corredor.

Ø Per les persones que, segurament de bona fe, ens martiritzen amb la seva insistència.

 

Estimats germans,

Em venia a la ment una escena de la pel·lícula Indiana Jones, quan el protagonista es veu precisat a triar un calze i endevina que és el més humil de tots, el calze d’un fuster.... Has escollit sàviament, li diu l’ancià croat.

Això és el que desitjaríem tots triar sàviament. Cada dia prenem moltes decisions. En aquet sentit la primera lectura ens ha parlat de llibertat que és el motor de tota acció. Però no n’hi ha prou amb triar, cal fer-ho sàviament.

Molt del que hem escoltat a l’evangeli, especialment el final ens esfereeix. Però avui hi ha pobles i ciutats on se segueix practicant la mutilació o l’auto-mutilació de membres, l’Església sempre l’ha prohibit.  

Moral significa triar, decidir. Però fer-ho amb saviesa, no a la babalà.

L’Alfons va escollir el matrimoni. Havia tingut una formació religiosa, però per raons que se’n va emportar al cor, va triar pel matrimoni. Conèixer-te, Pliar L’Alfons no va triar la malaltia, la malaltia va sortir de la seva naturalesa i probablement també fou la resposta del seu cos a un patiment moral difícil de descriure.

El Cisco i la Laura van triar viure un temps a la Murtra. Eren els anys 80. Ells van entrar amb una vocació ben concreta. Però aquí es van conèixer i aquí van decidir unir per sempre les seves vides. Era talment un pati assolellat que es cobria amb un tendal. I fruit de la seva unió va venir l’Isaac i després l’Isaac va triar la Diana i va fer diana! I gràcies a la seva unió va venir la Ïa que s’ha pogut acomiadar del seu pare.

Recordo el dia del casament de l’Isaac i la Diana a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Va fer la seva entrada solemne del braç de la Laura, però poc abans d’arribar al presbiteri, va oferir el seu braç a la Rosa Truñó, l’estimada àvia paterna. Va ser un gest molt emotiu. Un gest d’agraïment que valia més que mil paraules. Així era l’Isaac.

Diumenge passat em van preguntar si creia en la reencarnació. Em va sortir de respondre amb suau humor: prou feina tinc en creure en l’encarnació! Però ahir al Tanatori de Les Corts vaig sentir d’una manera especial que l’Isaac continua viu, i permeteu-me la paraula, re-encarnat en els seus pares.. I per això avui diumenge dia de la resurrecció, li dedico aquest

Sonet amb estrambot en la Pasqua de l’Isaac Romero Bachpol.

Sant Jeroni de la Murtra diumenge 15 de febrer de 2026.

 

Ahir, alguns, Isaac Romero Bachpol

sotjàvem la teva capella ardent

mentre a dins silents buscàvem consol

molts fora, rient plorant, feien el dol.

 

El cos que hem estimat restava sol

envoltat de flors i llum resplendent

 i abraçant els pares (quanta gent!)

els deien amunt! comença un nou vol!

 

I tu amic madur, espòs i pare

eres alhora a dins i a fora;

oh llavor, que germinant, ens empara!

 

Alguns vam viure el teu engendrament

i avui vivim en el cor i la ment

com neixes de nou a la casa del Pare.

 

Atleta, gairebé jo et diria

que ara ets la Diana i la Ïa.