domingo, 23 de octubre de 2011

Els nostres amics missioners

Diumenge XXX de durant l'any A

Estimar Deu i estimar el proïsme ja eren manaments de l'Antic Testament. La novetat de Jesus es que els uneix tots dos en un de sol. No son dos amors sino un sol corrent d'amor. L'amor no es pot manar. O es fruit d'un cor lliure o no es amor. L'amor es una manera de ser. Com escrivia Ramon Llull al Llibre d'Amic e Amat: "–De què est?–. –D'amor–. –Qui t'ha engenrat?–. –Amor–. –On nasquist?–. –En amor–. –Qui t'ha nodrit?–. –Amor–. –De què vius?–. –D'amor–. –Con has nom?–. –Amor–. –D'on vens?–. –D'amor–. –On vas?–. –A amor–. –On estàs?–. –En amor–...".

Però Jesús no sols proclama l'amor sino que ensenya la manera de viure i conciliar aquestes dues dimensions de l'amor. Tota la vida cristiana es passar d'un amor encara interessat a un amor desinteressat i gratuït l'amor en caritat.
La missió s’ha d’entendre en aquesta perspectiva.

Domund, diumenge mundial de les missions. Cal saber que hi ha 14.000 missioners i missioneres espanyols en 115 països i que cada any surten 150 nous missioners fins els territoris de missió. A l’Àfrica els països amb més presència missionera són la República Democràtica del Congo, Mossambic i Guinea Equatorial. A Amèrica són Perú, Venezuela i Argentina. A l’Àsia els països amb més missioners són Japó, Índia i Filipines.
Tots coneixem algún missioner o alguna missionera. Com ens alegra saber notícies seves! Cada any mossèn Jordi Jorba ens escriu des de Calama, al nord de Xile. El 17 de setembre d’aquest any ell i mossèn Enric Olivé van celebrar els seus 50 anys de preveres i 48 des que van arribar a Xile, a aquesta regió on hi ha el desert més alt i més fred del món. El dia de la beatificació de la Mare Anna Maria Janer vaig poder felicitar la germana Assumpta Montserrat abans molt activa entre nosaltres en la pastoral de joventut i ara, des de fa anys activa missionera a Tula, a Mèxic. Ens deia que allí no troba a faltar ni el móvil, ni internet, senzillament perquè ningú no en té. A Catalunya Cristiana publiquem notícies de mossèn Joan Soler Ribas un missioner a Togo. Les seves cartes són com un vas d’aigua clara.
Un missioner a l’Àfrica escriu: “Tinc 81 anys i n’he passat 46 a Zimbabwe; fa 8 que tinc un càncer però continuo ajudant els meus pobres, enviant diners, roba i el que calgui”. Una missionera al Perú escriu: “Des de fa 8 anys sóc a San Clemente intentant ajudar en la construcció de cases, després del terratrèmol de 2007”
El contacte real amb els missioners ens fa sentir que malgrat les dificultats continua havent-hi persones que s’obliden d’elles mateixes per dedicar-se als altres.
Un dels destins del diner recaptat l’any passat al Domund, fou l’Índia, 150.000 dolars per construir el convent de les Germanes Franciscanes a Simbonbadi. Porten tres anys al poble i el primer a que van dedicar el seu esforç va ser a tirar endavant un orfenat pels petits del carrer, a més de dedicar-se cada dia a dispensar cures sanitàries als nens i nenes de les castes més baixes. Quants testimonis admirables!

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.