domingo, 22 de diciembre de 2013

Fer de Joseps i Josepes


Diumenge IV d’Advent

Molts artistes han representat l’Anunciació a Maria. Molts menys l’Anunciació de Josep...A Roma, al monument de la Immaculada hi ha un baix relleu amb l’anunciació a Josep. Si important va ser l’anunciació a Maria també ho va ser la de Josep.  També ell va complir allò que Déu li demanava. Els missatges anaven al cap de la família a Josep. El seu matrimoni no va ser una imitació de matrimoni, com de segona categoria. Va ser una unió molt pregona, misteriosa, virginal, diferent però en profunditat.  Maria abandonava la seva llibertat en la llibertat responsable de Josep. No feia res sense ell, estaven units en una sola ànima, en una sola unitat: i allí va anar creixent el Nen Jesús.

Hem de posar-nos al lloc de Josep.  En aquell temps el poble d’Israel la dona era propietat del marit, talment com un terreny, una casa, uns camps... És com si l’Àngel li digués allò que naixerà en el teu terreny és propietat teva. El missatge de Déu és molt clar: “com que és obra de l’Esperit Sant, tingues cura de la mare i del nen, tingues cura d’aquest obra de l’Esperit Sant per a tots dos”.

És un missatge actual per tantes persones que s’han allunyat de l’Església. Per aquells que pensen que Déu els fa nosa, per la gent que no gosa acostar-se a Déu perquè pensen: “tal com és Déu no val la pena d’estar amb Ell.” Aquesta Anunciació a Josep revela un aspecte de gran actualitat per a molts dels vostres fills que estan dubtant en la fe, o que en són aliens o allunyats, o senzillament “que passen”.

Déu revela que l’Esperit Sant està actuant: que aquet infant és obra de l’Esperit Sant. I l’Esperit Sant no exclou a ningú.  I el missatge de Déu és aquest: la segona persona de la Trinitat s’encarna, és Jesucrist nostre Senyor. Jesús naixerà, viurà i morirà. Déu Pare ho haurà de permetre, en el plor. Però li diu a Josep que la tercera Persona, l’Esperit Sant, el gran inconegut fa les seves obres com les fa l’Esperit. A l’Esperit li toca bufar, ser alè, impuls i foc. Aquesta és l’obra de l’Esperit Sant. Per això en el món calen “joseps” i “josepes” que portin endavant l’obra de l’Esperit, que facin de pares virginals en l’obra de l’Esperit Sant en la terra. (Cf. J.M. Gonzàlez, María, Victoria del Espíritu...”. Que visquin els dons de l’Esperit Sant: la saviesa, la intel·ligència, el consell, la fortalesa, la ciència, la pietat i el temor de Déu. Els pares heu d’estar a prop, sense estar a sobre, heu de tenir cura, heu d’animar, heu d’entusiasmar... Potser no aprovareu tots els actes dels vostres fills, potser no compartireu les seves decisions, però si esteu a prop d’ells amb aquesta actitud positiva i virtuosa us ho agrairan i encara més el dia que no estigueu al seu costat.
Qui va portar una especial devoció a Sant Josep a Europa occidental fou sant Francesc, ja el segle XIII. En aquells anys gairebé no se’n parlava. Després, al segle XVI fou Santa Teresa la que es va dedicar amb gran entusiasme a posar la seva reforma sota el patrocini de Sant Josep i a difondre la seva devoció.  Recordem aquells frares que es deien precisament "josepets". A Barcelona tenim un gran temple que van idear els devots de Sant Josep: la Sagrada Família. Podrà ser un Santuari mundial de referència josefina. També n’hi ha un al Canadà molt monumental.

Que Sant Josep gloriós pregui per nosaltres i per les nostres famílies.

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.