Missatge xifrat

Corpus 2020

Importància del nostre cos. I d’escoltar el nostre cos. N’estic fent experiència aquests dies de malaltia, que són com un confinament dins d’un confinament.

Des de fa milers d’anys es va relacionar el cos humà amb el cos social per tant, de la mateixa manera que escoltar el nostre cos ens ajuda a entendre en profunditat el temps que estem vivint, també escoltar el cos social, el nostre entorn, ens ha d’ajudar a comprendre el temps que estem vivint.

Moisès explica al poble el sentit amagat del llarg camí que ha fet pel desert: “per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments.” I no és veritat que nosaltres hem viscut aquests dies una prova?  L’aflicció, la privació de moltes coses sobre tot de veure i poder abraçar els éssers estimats... Un temps de conèixer els nostres sentiments, un temps de dubte... Tot això no és perquè sí. Deu tenir un sentit amagat. Deu tenir un per a què. 

 L’aflicció, la prova, el veure com reaccionem, el comprovar si som capaços de mantenir els nostres compromisos ha estat deguda a la privació: la manca d’aliment. Demana el poble que faci memòria de la intervenció de Déu en els moments més difícils,

Quan un es mira una processó de Setmana Santa, veu unes imatges de Jesús sofrent, de la Mare de Déu dels Dolors... I sigui o no creient, si més no si és culturalment  creient, ho pot entendre, alguna cosa li arriba. Diuen que algunes mares musulmanes de Llefià ploren quan veuen passar la Dolorosa... Però davant d’una Processó de Corpus, enmig del ball de l’àliga o dels gegants, a prop de l’ou com balla i de la custòdia, aquesta forma blanca que és la sagrada forma, li pot passar desapercebuda, pot ser que li sigui insignificant. Si no és creient, aquest bocí de pa no li diu res.

Ja els jueus estaven estranyats que una persona humana digués que calia menjar-se-la perquè altres poguessin viure. Però ells, almenys, no vivien en un univers racional com el nostre, sinó en un univers simbòlic i ja entenien que Jesús volia dir molt més que la fixació en unes formes externes. Però encara no arribaven al fons de la qüestió. Cal pensar que Jesús mateix va deixar intencionadament velat el missatge de l’eucaristia; era, per dir-ho així un missatge xifrat, que només es pot desxifrar si som capaços d’estimar com ell.

I, com cantem en el Pange Lingua encara que fallin els sentits, amb la fe n’hi ha prou per enfortir el cos en la veritat.

Fa 700 anys del Corpus a la Catedral de Barcelona. Una festa bellíssima i curulla de tradicions. També aquí a Sant Jeroni de la Murtra, vinculat als canonges de la Catedral, el Corpus era tradicional, però ells homes avesats a la solitud i el silenci que havien après a escoltar el propi cos i també el cos social que formaven, havien entès que l’eucaristia és un gran misteri en el qual només ens hi podem atansar amb la clau d’un amor abnegat com el del Crist.

Així escrivia el P. Joan Baptista Bertran, poeta nat a Sant Joan de les Abadesses, la vila pirenaica del Santíssim Misteri, un Misteri eucarístic:

Quiet i blanc me’n vinc a Tu, captiu

I escolto i rapto en el sospir més lleu

-Hòstia divina de silenci i neu!-

la veu més fonda i el teu foc més viu.