martes, 1 de enero de 2013


Maria, porta de la Pau

A la porta de les masies i de les cases antigues hi sol haver escrit:  Ave Maria. Recordo al poble que de petit quan una persona entrava en una casa saludava dient: “A Maria!” (que era la fórmula resumida de l’Ave Maria). És una manera quotidiana de recordar-nos que Maria és la porta del cel. Avui a l’entrada del nou any civil 2013 la contemplem en el misteri de la seva maternitat. Maria és Mare de Déu. Aquesta és una afirmació mariològica, però com recorda el Dr. Esquerda, eminent mariòleg, és també cristològica, és una manera d’expressar la doble naturalesa de Crist: si és mare és que Jesús era veritablement home i dir que és “de Déu” és subratllar la divinitat de Jesucrist.

Avui és també la Jornada Mundial de la Pau. Maria va ser una dona de pau. Quan Jesús va néixer a Betlem els àngels cantaven: “Glòria a Déu a dalt del cel i pau als homes que estima el Senyor”. Maria, a prop de la palla del pessebre, va sentir aquest càntic en el seu cor. Perquè va escoltar, perquè va fer silenci en el seu cor, perquè va respectar les decisions del seu Fill ja adolescent, perquè va propiciar el seu primer signe a Canà, perquè va ser deixeble fidel, perquè saber aglutinar els apòstols per Pentecosta, mantenint, gresol en mà, l’esperança. I sense esperança no hi ha pau.

El Sant Pare Benet XVI en el seu missatge per a la Jornada Mundial de la Pau, d’aquest any ha recordat que “la pau no és un somni, no és una utopia: la pau és possible.”. I ens explica el perquè: “els nostres ulls han de veure amb una profunditat més gran sota la superfície de les aparences i les manifestacions, per descobrir una realitat positiva que hi ha als nostres cors, perquè tot home ha estat creat a imatge de Déu i ha estat cridat a créixer i contribuir així a la construcció d’un món nou”.  O sigui que per ser constructors de la pau hem d’anar a fons i veure en cada ésser humà la imatge de Déu.

Aquesta tarda a dos quarts de set, a la Plaça de Catalunya de Barcelona, tocant al Portal de l’Àngel, començarà una manifestació per la Pau, promoguda per la Comunitat de Sant Egidio,  que s’ha fet tan popular entre nosaltres pel fet d’organitzar també un dinar de Nadal per a les persones que es troben més soles i que enguany n’ha aplegat 1.500 entre Barcelona, Manresa i Tarragona, juntament amb els voluntaris que han renunciat a dinar en família. Crec que els dos gests es complementen: quan un es manifesta per la pau i a més treballa per la pau amb accions concretes, el seu testimoni és molt més creïble.

Ahir, últim dia de l’any, va morir el doctor Moisès Broggi, metge, cirurgià, humanista i pacifista... Tenia 104 anys. Al començament de la guerra civil va exercir de metge de guàrdia al Servei d’Urgències de l’Hospitat Clínic juntament amb els germans Trías i Pujol, que donen nom al veí hospital de Can Ruti. El Dr. Broggi deia que la missió del metge és curar i consolar. És una medicina així la que volem. Però també nosaltres, encara que no siguem metges, sovint hem de curar ferides obertes a tants cors i posar-hi el bàlsam del consol. Que el Dr. Broggi que no es veia capaç d’expressar amb paraules el misteri de Déu, ja s’hagi trobat amb Aquell que va passar pel món donant salut als malalts i consolant els qui ploraven.

Que tinguem un 2013, en Pau i amb Alegria.

                                                                                         

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.