domingo, 6 de abril de 2014

Llàtzer surt a fora!

Homilia diumenge V de Quaresma

 

Hi ha alguna manera d’experimentar el pas de mort a vida?  Mireu: amb el pas dels anys ens anem carregant de remordiments, de ressentiments, de pors… El remordiment és la pena que ens causa de sentir-nos culpables d’una mala acció. El ressentiments són fruit de les ofenses, mofes i enganys que hem rebut. Les pors tenen mil motius… Tot el dolor, tot el sofriment, totes les ferides que la vida ens comporta, poden anar-nos tancant en nosaltres mateixos fins  a la mort de l’ànima. Davant d’aquest risc cal que avui tornem a sentir la veu de Jesús que ens diu personalment amb força, com a Llàtzer: “Surt a fora!.” La reconciliació és el sagrament que ens fa experimentar aquest pas de mort a vida. Fa pocs dies hem vist el Sant Pare agenollar-se com un penitent més davant del confessor a Sant Pere. Rebre el perdó sagramental amb d’altres persones ens fa sentir que tots som pecadors i que tots som perdonats.

Fa 28 anys també era diumenge. Juntament amb tres companys, a Sant Vicenç de Sarrià vaig rebre el do del ministeri ordenat. Ens ordenava el Dr. Jubany acompanyat de molts capellans amics, alguns d’ells ja traspassats, prop del sepulcre del Dr. Pere Tarrés, avui beat. Ens sentíem voltats de l’estimació de pares, germans, amics, feligresos que omplien a vessar el temple. En donem gràcies a Déu. Us puc dir que en el decurs d’aquests anys els moments més intensos d’aquest ministeri, a més de l’eucaristia, són aquells que em sento instrument del perdó i de la misericòrdia de Déu. Sigui en el diàleg amb el penitent, amb l’atenció al malalt greu en el sagrament de la unció o en el silenci atent amb una persona que pateix. Vint-i-vuit anys aprenent a fer de pastor. Vint-i-vuit anys voltat de tants de vosaltres que doneu sentit al meu ministeri. Vint-i-vuit anys anunciant la resurrecció dels morts a persones que acaben de perdre un ésser estimat.   En el diàle amb Jesús, Marta expressa la fe popular en la resurrecció: “Ja sé que ressuscitarà el darrer dia”. És encara una fe vague en un futur llunyà. Però Jesús no respon amb categories cronològiques si no personals: “Jo sóc la resurrecció i la vida”. I ella fa un acte de fe rotund.

Quin contrast entre la resurrecció de Jesús i la de Llàtzer! L’evangelista Joan ens invita a comparar-les.  Llàtzer fou enterrat en una cova, Jesús en un jardí. Perquè Llàtzer surti cal retirar una llosa pesada. Quan Magdalena s’acosta al sepulcre de Jesús la llosa ja està treta. Llàtzer va tornar a morir, Jesús no morirà mai més. Per anunciar-ho hem estat ordenat ministres. Quan un any abans del presbiterat el bisbe Dalmau m’ordenà diaca en lliurar-me l’evangeliari digué aquelles paraules rituals que condensen tan bé l’anunci de la bona notícia: "Rep l'Evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger; i creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyis." Que així sia amb l’ajut de Déu i de tots vosaltres. I amb la intercessió de Maria sempre dòcil a la Paraula.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.