Epifania 2018

Ahir, juntament amb mossèn Andreu Oller i amb el seminarista Pau Manent, vam veure arribar els mags prop del Pont del petroli de Badalona. Es palpava l’emoció de la gent i de la mateixa alcaldessa, Dolors Sabater quan va fer el discurs de benvinguda. Precisament el terme Epifania es referia a l’arribada d’un rei a la ciutat. Era bonic de veure els pares amb els fills a les espatlles, els avis amb els seus néts, molta gent diversa aclamant els mags, sense saber massa per què, però intuint que darrera d’aquest espectacle hi ha quelcom molt nostre. Els mags vénen a adorar Jesús.

L’amic Ignasi Carbonell, monitor de la Catedral de Barcelona, ens ha envia un missatge sobre la historicitat dels mags d’Orient. Cita que l’any 1915 durant unes excavacions a Sippar una ciutat situada  la Mesopotàmia (l’actual Iraq), entre els rius Èufrates i Tigris,  a uns cent quilòmetres al nord-est de Babilònia, un grup d’arqueòlegs anglosaxons i alemanys trobaren unes taules de fang escrites en arameu cuneïforme, una escriptura igual a la dels documents de Qumram, la descoberta arqueològica més important del segle XX pel que fa a la Bíblia. Les tauletes contenen un almanac que ens informa d’observacions i estudis sobre les estrelles. L’arameu era la llengua que es parlava a Palestina en els temps de Jesús –una llengua càlida i dolça-  que el Senyor feia servir sempre. Vàries tauletes es conserven al Museu Britànic i la més fidel al Museu de Berlín. La procedència dels Mags, per l’Ignasi avui ja no és qüestionable: vingueren de Sippar,  aquelles tauletes de fang, molt probablement eren fetes per ells mateixos que van ser deixebles dels qui donaren el nom a la majoria d’estrelles, planetes i constel·lacions de l’hemisferi celeste, molt abans de les documentacions que avui tenen validesa per tot el món.

Aquests dies hem tingut hostes a la Rectoria: quatre religioses i un mossèn. De les religioses tres són de Burundi, el país del vicari mossèn Richard Twagirimana: són Sor Liliane, Sor Immaculeé i Sor Aurelie. Una altra és de Tanzània, Sor Adolfina. El mossèn és Don Felice. Les religioses, pietoses i alegres, són de la Congregació de les Germanes del Cor Immaculat de Maria , un institut de dret pontifici, fundat per la religiosa belga Maria Lluïsa de Meester, que feu en el seu temps un gran apostolat missioner. De primer es va instal·lar a Mulagumudu , a Kerala , a l’Índia, i es va fer càrrec d’un orfenat. Avui aquestes religioses són presents a Europa, a l’Àfrica, a l’Àsia  i a les Amèriques. La seu general de del 1969, és a Roma. El seu carisma és ben actual: fer créixer l’esperit cristià en les famílies del món.. Tots cinc –les quatre germanes i el mossèn-treballen a Verona en un centre de la Conferència Episcopal italiana on es formen missioners d’arreu del món. Les religioses fan activitats a escoles, a hospitals, es dediquen a la pastoral familiar i als promesos que es preparen pel matrimoni, es dediquen als pobres... Sor Liliane ha explicat: “ens vam adonar que el menjar és molt important, però l’escola també ho és. Ens vam refiar de la Providència i vam començar amb una escola elemental, vam seguir amb secundària, potser algun dia serem a la Universitat”. Com que les religioses venien de vacances, a la parròquia no els hem demanat cap testimoni, però amb la seva presència hem viscut una epifania anticipada

Demanem que els mags d’Orient ens facin molts presents: aprendre a contemplar el firmament, saber-lo interpretar, trobar la bona estrella, posar-nos d’acord, deixar-nos portar per ella, alegrar-nos amb la trobada amb Jesús i els seus pares, oferir-los el millor, i ser sagaços davant dels poderosos del món.