El missatge dels tres reis
Homilia en l’Epifania
del Senyor 2017
Avui és el dia
de Reis. Un dia que els nens i nenes prenen un gran protagonisme. Jesús ens ha
dit que si no ens fem com ells no entrarem en el Regne dels Cels. Què hem d’imitar
dels infants? La seva innocència, la facilitat de riure i de plorar, de
meravellar-se, de fer les paus amb rapidesa, de viure l’instant present (per
als infants només hi ha dos temps “ara” i “no ara”). I sobretot els nens i
nenes són capaços de jugar. Els adults hem perdut força aquesta capacitat i el
joc es converteix sovint en una caricatura del joc veritable, que és dinàmic,
creatiu, participatiu... Tota edat és bona per jugar. Recordo unes fotografies
de Pau Casals, el gran compositor, ja ancià, corrent per la platja amb un
estel.
Però l’Epifania
és també un motiu de reflexió i d’acció de gràcies. El camí en la fe ens demana
avançar en la foscor cap a una estrella. L’estrella apareix per guiar els
cercadors de Déu. Seguir l’estrella vol dir sortir d’un mateix i anar cap a l’altre
petit i feble. (Bruno Forte). De vegades ens fixem molt en les persones que han
perdut la fe o que han deixat de practicar, però no parlem tant d’aquelles que
han fet un procés d’aproximació i de creixement en la fe i n’hi ha moltes!
L’Epifania és
també una ocasió d’ampliar la nostra mirada i de fer-la més universal. L’Institut
Històric dels jesuïtes a l’Àfrica té com a missió que els habitants d’aquest
gran continent puguin interpretar la seva pròpia història. Va començar fa cinc
anys a Nairobi (Kenya). La seva missió és col·leccionar, preservar i fer
accessible importants documents i publicacions. Un congrés recent s’ha dedicat
a l’estudi de les connexions entre les tradicions africanes i les d’Àsia i
Europa, tenint com a tema l’afirmació de Jesús on declara que Ell és “el camí,
la veritat i la vida”. En aquest congrés hi havia especialistes d’Àsia, d’Europa
i d’Àfrica. El simposi va aprofundir en una intuïció del qui fins ara ha estat
Pare General de la Companyia de Jesús, Adolfo Nicolàs: que les tradicions d’Àsia
aprofundeixen en el seu enteniment d’”el camí”, les tradicions europees de “la
veritat” i les tradicions africanes de “la vida”. Tres afirmacions, tres
pobles, tres cultures. Cap al segle XV els tres mags van passar a representar
els tres continents aleshores coneguts: Melcior, Europa, Gaspar, Àsia i
Baltasar, Àfrica. Tots tres distints, però tots tres seguint un mateix estel,
per tant tots tres complementaris...
Una bona icona
per a una societat cada vegada més multicultural.
Avui és un dia
ple de poesia. Així escrivia Josep Carner en la seva “Balada de Nadal per a
cantar-la els pirates de la mar”:
Entre la neu
senderegen les flors;/ l'aire és ple
d'ales i d'ales;/sota el cobert hi ha la Dama i l'Espòs/i un infantó qui és nat
sense plors:/juga amb ocells i amanyaga primales./Entre la neu senderegen les
flors;/ l'aire és ple d'ales i d'ales./Tres naus molt belles hi van d’Orient/amb
neu a tofes, a tofes./A cada una hi ha un rei molt vistent;/cada rei porta
safata i present;/són plens de llum el velam i les cofes./Tres naus molt belles
hi van d’Orient/ amb neu a tofes, a tofes.
Germans, que l’Epifania
ens faci infants crescuts!
Comentarios
Publicar un comentario