jueves, 5 de enero de 2017

El missatge dels tres reis

Homilia en l’Epifania del Senyor 2017

Avui és el dia de Reis. Un dia que els nens i nenes prenen un gran protagonisme. Jesús ens ha dit que si no ens fem com ells no entrarem en el Regne dels Cels. Què hem d’imitar dels infants? La seva innocència, la facilitat de riure i de plorar, de meravellar-se, de fer les paus amb rapidesa, de viure l’instant present (per als infants només hi ha dos temps “ara” i “no ara”). I sobretot els nens i nenes són capaços de jugar. Els adults hem perdut força aquesta capacitat i el joc es converteix sovint en una caricatura del joc veritable, que és dinàmic, creatiu, participatiu... Tota edat és bona per jugar. Recordo unes fotografies de Pau Casals, el gran compositor, ja ancià, corrent per la platja amb un estel.
Però l’Epifania és també un motiu de reflexió i d’acció de gràcies. El camí en la fe ens demana avançar en la foscor cap a una estrella. L’estrella apareix per guiar els cercadors de Déu. Seguir l’estrella vol dir sortir d’un mateix i anar cap a l’altre petit i feble. (Bruno Forte). De vegades ens fixem molt en les persones que han perdut la fe o que han deixat de practicar, però no parlem tant d’aquelles que han fet un procés d’aproximació i de creixement en la fe i n’hi ha moltes!
L’Epifania és també una ocasió d’ampliar la nostra mirada i de fer-la més universal. L’Institut Històric dels jesuïtes a l’Àfrica té com a missió que els habitants d’aquest gran continent puguin interpretar la seva pròpia història. Va començar fa cinc anys a Nairobi (Kenya). La seva missió és col·leccionar, preservar i fer accessible importants documents i publicacions. Un congrés recent s’ha dedicat a l’estudi de les connexions entre les tradicions africanes i les d’Àsia i Europa, tenint com a tema l’afirmació de Jesús on declara que Ell és “el camí, la veritat i la vida”. En aquest congrés hi havia especialistes d’Àsia, d’Europa i d’Àfrica. El simposi va aprofundir en una intuïció del qui fins ara ha estat Pare General de la Companyia de Jesús, Adolfo Nicolàs: que les tradicions d’Àsia aprofundeixen en el seu enteniment d’”el camí”, les tradicions europees de “la veritat” i les tradicions africanes de “la vida”. Tres afirmacions, tres pobles, tres cultures. Cap al segle XV els tres mags van passar a representar els tres continents aleshores coneguts: Melcior, Europa, Gaspar, Àsia i Baltasar, Àfrica. Tots tres distints, però tots tres seguint un mateix estel, per tant tots tres complementaris...
Una bona icona per a una societat cada vegada més multicultural.
Avui és un dia ple de poesia. Així escrivia Josep Carner en la seva “Balada de Nadal per a cantar-la els pirates de la mar”:
Entre la neu senderegen les flors;/  l'aire és ple d'ales i d'ales;/sota el cobert hi ha la Dama i l'Espòs/i un infantó qui és nat sense plors:/juga amb ocells i amanyaga primales./Entre la neu senderegen les flors;/ l'aire és ple d'ales i d'ales./Tres naus molt belles hi van d’Orient/amb neu a tofes, a tofes./A cada una hi ha un rei molt vistent;/cada rei porta safata i present;/són plens de llum el velam i les cofes./Tres naus molt belles hi van d’Orient/ amb neu a tofes, a tofes.
Germans, que l’Epifania ens faci infants crescuts!



No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.