Escarrassar-nos amb sentit
Diumenge 5/C
Estimats germans i
germanes,
Fa dos diumenges l’evangeli
ens presentava Jesús ensenyant a la sinagoga amb un missatge profètic que
causava admiració entre els seus oients i diumenge passat escoltàvem com era exclòs
de la sinagoga i fins i tot intentaven matar-lo.
Avui Jesús se’ns presenta,
ferm, dempeus a la platja, a l’hora que els pescadors que feinejaven de nit, acabaven
la seva tasca. A la platja d’aquell llac de Genesaret que és un dels indrets
més emotius de Terra Santa. Les runes ens poden dir més o menys, però d’un
escenari natural, d’un llac pensem: “és el mateix escenari de Jesús.” I en l’hora
baixa de la vida, l’hora en que sentim que ens hem fet grans i que ja no tenim
la força ni el coratge d’abans. I en aquest escenari, hi ha una crida, un
fracàs aparent i un miracle, és a dir quelcom prodigiós, digne d’admiració.
La crida de Jesús és a
anar mar endins, és a dir lluny de la platja, a anar aquells llocs on la gent
neda desesperadament per tal de no ofegar-se...
El fracàs aparent és haver
estat tota la nit pescant i no haver pescat res (oi que ens diu molt aquesta
queixa de Pere?) El miracle és la pesca generosa i sorprenent que resulta d’escoltar
i d’interioritzar la seva Paraula.
De vegades ens preguntem
el per què de tants esforços com fem a les parròquies, a les congregacions
religioses, en general a les institucions, per arribar als joves i als
allunyats, que tot sovint coincideixen. Tantes hores de dedicació, d’anunci, de
catequesi... sense un resultat sostenible.
La Paraula de Déu d’aquest
diumenge il·lumina
aquest greu desafiament que avui tenim a la societat i a l’església i que
anomenem el “relleu generacional”.
Us diran que perquè hi
hagi aquest relleu, hi ha d’haver un veritable diàleg intergeneracional, us diran
que els joves avui tenen una altra manera de pensar, de sentir, de comunicar-se,
de viatjar, de viure i de conviure... I tot això és veritat, però no oblidem
que per més que ens escarrassem no aconseguirem res si no tirem les xarxes cap el
lloc correcte, sempre escoltant la Paraula de Jesús i confiant de debò en l’
acció de l’Esperit Sant que ha d’actuar sovint entremig d’escletxes -com deia
una ermitana- com la llum entre les branques. per culpa sovint, dels nostres
tancaments.
Dijous passat aquí mateix
a santa Maria, vam tenir una trobada important, molt esperada. Fou presidida pel bisbe Javier Vilanova,
auxiliar de Barcelona i hi assistiren laics, religiosos i preveres de Sant
Josep, Santa Maria, Mare de Déu de Montserrat (Barri del Sant Crist) i dels PP.
Carmelites. Es tractava de mirar d’avançar cap a allò que en diem una comunitat
pastoral de Badalona Centre i de fer-ho conjuntament, amb el mètode sinodal, és
a dir de caminar junts.
La reunió va començar amb
una pregària a càrrec d’Antònia Maria Salvà, missionera de Verbum Dei de la
nostra comunitat, que va recordar especialment el bisbe Toni Vadell, el qual
havia d’haver presidit la reunió però que, com sabeu, continua ingressat, greu.
Seguidament, tots els assistents ens unirem en la pregària sinodal. El bisbe
Javier, va explicar la providencial coincidència de tres factors que avui se
sumen: el Sínode (2021-23) sobre com treballar bé en equip, allò que en diem la
“sinodalitat”, la comunitat pastoral, i el discerniment [el criteri o la
capacitat de distingir els elements que estan implicats en una qüestió, com es
relacionen entre si, com s’afecten els uns als altres, i com cada un d’ells
incideix en el conjunt] que és un dels objectius del pla pastoral diocesà.
Després els assistents,
amb molta llibertat d’esperit, serenament, vam anar manifestant i escoltant els
diversos punts de vista sobre desafiaments culturals, socials i pastorals i
accions ja realitzades o encara per realitzar en aquesta nova etapa de
l’Església a Badalona. Joan Rosàs, historiador, ens va explicar que les
comunitats cristianes de Badalona (sorgides de Santa Maria), són anteriors a
les de Barcelona i que els llocs de culte actuals són la continuació de les
esglésies domèstiques. Com a mare de les parròquies de Badalona, Santa Maria té
una responsabilitat afegida. els esposos Xavier i Conxita Pelegrino, va proposar fer un estudi de camp
sobre la integració cultural i de llenguatges. Entre les realitats
esperançadores que vivim al centre: la constitució d’un equip competent de
Càritas a la Parròquia de Sant Josep, els recessos mensuals de la nostra
parròquia, oberts a tothom (cada tercer dissabte de mes) -que ens fa sentir
Poble de Déu- i la revitalització del diàleg ecumènic i interreligiós, entre
d’altres.
Demanem que en aquesta nova
etapa ens guiï l’Esperit Sant i Maria,
mare de l’Església i tornem a tirar, confiadament, les xarxes...
Comentarios
Publicar un comentario