Diuen i no fan
Diumenge XXXI de durant l'any
Jesús clama contra la incoherència. Molts també avui també clamem en contra d’ella. Incoherència de vida. Tots veiem la incoherència d’alguns polítics. D’algunes persones d’Església. Però veiem la nostra d’incoherència? Veig la meva incoherència? No sempre. També jo sovint dic i no faig. La gent té posada els ulls en aquesta minoria creativa en paraules de Benet XVI que som l’Església. Què diuen de nosaltres els cristians? Ens veuen coherents? Es tracta sobretot d’una coherència amb l’evangeli. D’un estil de vida pobre, desprès, alegre, pacificador, mansuet...
Ara aquesta coherència només la pot desvetllar la tendresa! Amb quines paraules tan tendres Sant Pau parla als cristians de Tessalònica!
Abans de dir-li a una persona què li demana Déu convé que aquesta persona se senti estimada per Déu. I se sentirà estimada per Déu a través de la nostra estimació.
Quin abandonament tan gran el del salm: “Em mantinc en una pau tranquil•la com un nen a la falda de la mare, tot esperant els vostres dons”. És la imatge de la Providència. Maria contempla l’infant adormit, però té la seva mà, la mà del Nen entre les seves.
Refusem la temptació del poder. El periodista Peter Seewald a Dios y el mundo,(Barcelona, 2005, p.358) deia al Cardenal Ratzinger:"Molts pensen que l'Església és un aparell de poder formidable" I el futur Papa responia; "sí però primer cal comprendre que la seva finalitat és el servei. El Papa no és el mandatari suprem- des de Gregori Magne s'anomena el "servent dels servents de Déu", sinó que hauria de ser (jo ho anomeno així) el garant de l'obediència (...) Ni tan sols el propi Papa pot dir: "L'Església sóc jo" o "la tradició sóc jo", sinó al contrari, ell està obligat a obeir, encarna aquest compromís de l'Església (...) Així doncs, el Papa no és l'òrgan capa´de proclamar una Església diferent, sinó el dic de contenció enfront de l'arbitrarietat"
Renovem la nostra vocació de servei.
Jesús clama contra la incoherència. Molts també avui també clamem en contra d’ella. Incoherència de vida. Tots veiem la incoherència d’alguns polítics. D’algunes persones d’Església. Però veiem la nostra d’incoherència? Veig la meva incoherència? No sempre. També jo sovint dic i no faig. La gent té posada els ulls en aquesta minoria creativa en paraules de Benet XVI que som l’Església. Què diuen de nosaltres els cristians? Ens veuen coherents? Es tracta sobretot d’una coherència amb l’evangeli. D’un estil de vida pobre, desprès, alegre, pacificador, mansuet...
Ara aquesta coherència només la pot desvetllar la tendresa! Amb quines paraules tan tendres Sant Pau parla als cristians de Tessalònica!
Abans de dir-li a una persona què li demana Déu convé que aquesta persona se senti estimada per Déu. I se sentirà estimada per Déu a través de la nostra estimació.
Quin abandonament tan gran el del salm: “Em mantinc en una pau tranquil•la com un nen a la falda de la mare, tot esperant els vostres dons”. És la imatge de la Providència. Maria contempla l’infant adormit, però té la seva mà, la mà del Nen entre les seves.
Refusem la temptació del poder. El periodista Peter Seewald a Dios y el mundo,(Barcelona, 2005, p.358) deia al Cardenal Ratzinger:"Molts pensen que l'Església és un aparell de poder formidable" I el futur Papa responia; "sí però primer cal comprendre que la seva finalitat és el servei. El Papa no és el mandatari suprem- des de Gregori Magne s'anomena el "servent dels servents de Déu", sinó que hauria de ser (jo ho anomeno així) el garant de l'obediència (...) Ni tan sols el propi Papa pot dir: "L'Església sóc jo" o "la tradició sóc jo", sinó al contrari, ell està obligat a obeir, encarna aquest compromís de l'Església (...) Així doncs, el Papa no és l'òrgan capa´de proclamar una Església diferent, sinó el dic de contenció enfront de l'arbitrarietat"
Renovem la nostra vocació de servei.
Comentarios
Publicar un comentario