Amor de pare i de mare

 Estimats germans i germanes

Avui a Roma serà beatificat Joan Pau I, Albino Luciani, el papa del breu pontificat de 33 dies, que, amb el seu somriure i la seva humilitat va seduir a molts. En un Àngelus memorable a la plaça de Sant Pere digué:  «els que som aquí tenim els mateixos sentiments; som objecte d’un amor sense fi per part de Déu. Sabem que té els ulls fits en nosaltres sempre, també quan ens sembla que és de nit. Déu és Pare, més encara és mare. »

La Bíblia en efecte parla de les entranyes de Déu, un terme femení. A la carta de Sant Pau a Filemó, l’apòstol en  parlar d’Onèssim , que hem proclamat, l’apòstol diu que l’ha engendrat en la fe estan a la presó i que li retorna com a “fruit de les meves entranyes”. Amor que és alhora de pare i de mare.

Aquesta paternitat/maternitat de Déu, fa pensar en aquelles bellíssimes meditacions sobre el quadre de Rembrandt del llibre El retorn del fill pròdig d’H. Nouwen, que tenim reproduït a la Capella del Santíssim, en què l’autor s’adona que de les dues mans que el fill retrobat té sobre les espatlles, l’una és masculina i l’altra és femenina.

Jesús tingué una relació distinta amb Josep i amb Maria. I això no vol dir que no fos igualment profunda. Josep, tan present en els evangelis de la infància, desapareix en el passatge dels doctors de la llei, ja no se’n parla més.. La tradició ha meditat sobre la seva mort, la més dolça, perquè Josep morí en braços de Maria i de Jesús. La mort del just la tenim també representada a la capella del Sagrat Cor.  En canvi Maria es fa present a la vida pública des de les noces de Canà fins a Pentecosta.  Això vol dir que la relació i també la manera d’estimar al pare o a la mare, és distinta, però no menys profunda. Uns amics són pares d’unes filles bessones. El matrimoni està molt unit, però el pare em diu que cada any es reuneix algunes vegades a dinar només amb les seves filles, per fer de pare, no hi convida la dona, que ho entén i ho accepta.

Com harmonitza, doncs, el quart manament de la llei de Déu, honorar pare i mare, amb aquest passatge de l’evangeli on Jesús parla de posar-lo a ells abans que els progenitors? El pare i la mare solen ser els signes més transparents de l’amor de Déu. El nostre pare i la nostra mare en molts casos han estat els primers que ens han parlat de Jesús, de paraula i, sobre tot, amb les obres. Ells han acompanyat en les nostres decisions.  No hi ha doncs contradicció entre estimar Déu i estimar els pares, sempre que i quan pare i mare ens portin a Ell i no siguin un obstacle per seguir-lo, com ho han estat i, en alguns casos, tristament ho continuen essent.

Josep, artesà de la construcció, fou el qui li ensenyà a Jesús que per construir una torre cal calcular-ne les despeses. Quant molts volien fer rei a Jesús, l’evangeli ens parla d’aquells cinc mil homes de la multiplicació dels pans i els peixos. Era talment un exèrcit en peu de batalla, però desproporcionat davant dels vint mil homes de l’exèrcit de Tiberi. Ara que comença el curs cal ser previsors. I mesurar bé els nostres recursos i les nostres forces amb seny i realisme. Hem de posar bons fonaments si ens proposem construir una comunitat de persones.

Sor Vicenza, la religiosa que trobà mort Joan Pau I, abatut per tantes pressions, va declarar que el pontífex als llavis encara tenia esbossat el seu somrís. Aquell del qui se sent estimat per aquest Déu, un amor de pare i de mare, que experimentem sempre però més encara quan sembla que sigui de nit.