De bons i dolents

Homilia diumenge XVI de durant l’any 19 072020

De petits apreníem que hi ha gent bona i gent dolenta. Com a les pel·lícules. No teníem dubte de qui era el bo i qui el dolent.  Avui tot ha canviat. A les pel·lícules –a algunes poques encara- no hi sol haver bons i dolents, si no que tothom té llums i ombres. I ens identifiquem amb els protagonistes. També hi ha pel·lícules en què un personatge apareix primer com a odiós i en el decurs de la peli es va transformant fins a atraure’ns per les seves virtuts. I hi ha personatges encara que semblen encisadors i amables, després esdevenen pèrfids i traïdors. Reals, com la vida mateixa.

De petits teníem clar que hi havia persones bones i dolentes, quan vam créixer vam aprendre a matisar. Avui, des de la maduresa, veiem persones que són bones de soca-rel i d’altres que són malèvoles, que tenen mala intenció, que sembla que vagin de mala fe, que són tortuoses, que menteixen o deformen la realitat a la seva conveniència.... No les podem pas judicar. De l’interior només judica Déu. Però sí que ens n’hem de guardar. Sí que ens n’hem d’allunyar i si són ells que s’allunyen per si sols, els hem de posar tot els mitjans perquè ho facin amb prestesa i diligència. El Gran Capitán, Gonzalo Fernández de Córdoba, usava una dita com a màxima militar: “ A enemigo que huye, puente de plata”.

Als contes que apreníem de petits hi havia la madrastra, que era inevitablement dolenta. Recordo que un nen que havia llegit encara aquests contes, tan poc pedagògics,  li va dir amb sorpresa a la seva mare, per cert també mestra, “a classe ve fulanet, que té madrastra i és bona...” D’adolescent em van regalar un llibre de contes (101 cuentos por las buenas) on els padrastres, les madrastres, els germanastres, les bruixes tots eren bons... i els tingut per “bons” potser no ho eren tant.

Es el realisme de Jesús a l’Evangeli en la paràbola del blat i el jull.  Recordo que mossèn Pere Farnés, que predicava molt bé, ens feia veure el següent, Jesús presenta el Regne del cel com una barreja de blat i de jull i nosaltres diem “no pot ser!”. Al Regne del cel tothom és bo! I ell deia, és que confonem el Regne del cel amb el Regne de Déu. I el Regne del cel és l’església i en ella  hi ha encara bons i dolents. Ho hem vist en el decurs de la història i ho podem veure ara. I persones que tenen  un costat bo i un costat opac evident. De vegades per malaltia o malformació.  No sempre els podem separar i hem de tenir paciència com l’amo de la paràbola, però no una paciència com a actitud passiva, sinó una paciència activa que ens faci trobar el millor camí per ajudar aquest germà i si no la drecera més curta perquè s’allunyi o perquè ens n’allunyem.

La paciència que Déu té amb nosaltres no la solem tenir amb els nostres germans. De vegades és el mateix Senyor –com hem escoltat al llibre de la Saviesa- el qui humilia els arrogants.

Aquests dies tots ens preocupen els rebrots del coronavirus. Tots hi estem exposats. I també les nostres persones estimades. Però també ens han de preocupar les causes: aquests dies la proliferació de botellones i festes privades, les aglomeracions en zones de bars i la celebració de victòries esportives han posat en guàrdia ajuntaments i governs autonòmics. Comportaments irresponsables i insensats. Deia Einstein que només hi ha dues coses que no tenen límit, l’Univers i l’estupidesa humana. I afegia amb humor: “i de l’Univers no n’estic segur”. Noteu com ha baixat l’edat de contagi. Es posa en relleu que després dels mesos de confinament, hi ha joves i no tan joves que es llancen al risc insensatament. No és un blasme, però sí una constatació. Recordo que ja fa anys em va impressionar saber que hi havia nois i noies a les comarques de Lleida que els caps de setmana es passaven 8 i 10 hores a les discoteques. Vivien en pobles petits i aquesta era la seva única forma de lleure... Quin món els hi hem construït? Els hem ensenyat a fer festa? Ara les discoteques naturalment tenen també els seus protocols... però es respecten? Cada vegada més es fa palesa la bondat de les mesures preventives, especialment la mascareta, respectar la distància de seguretat, rentar-se les mans, si més no durant 20 segons.

El tractament i la vacuna, avancen lentament, però les mesures de prevenció estan a l’abast de 

tothom. Observem-les, respectem-les, i convidem als que no ho fan que les respectin també. El virus també el podem vèncer amb responsabilitat i coresponsabilitat