sábado, 14 de marzo de 2015

Treure dels mals, béns


Homilia. Diumenge IV de Quaresma 15/03/2015

Estimats germans i germanes,

Com un petit oasi en el desert de la Quaresma, aquest és el diumenge Laetare, que en llatí vol dir: “alegreu-vos!” Podríem dir: “I com podem d’alegrar-nos enmig de les dificultats presents?” Hem d’anar a l’essencial i hem de mirar de llegir en clau de fe tot allò que s’esdevé en la nostra vida encara que hi hagi moltes coses en aparença negatives. Només si posem la nostra esperança en el Senyor entendrem que Ell fa sorgir dels mals, béns.

La primera lectura acaba amb el decret del rei Cirus que proclama el final de la llarga captivitat de Babilònia. És un fet esperançador i agradable, després dels anys d’aquest dur captiveri i de l’enyorança de Jerusalem de la qual ens ha parlat tan expressivament el salm: “Com podríem cantar cants al Senyor en una terra estranya?”. Eren aquelles jornades doloroses de l’exili, probablement en caure la tarda, quan grups d’israelites captius anaven a cercar unes hores de descans prop de la frescor dels canals i allí, tristos i melancòlics, penjaven als salzes les seves lires, renunciant a tota expressió de joia i només trobaven consol recordant la Ciutat Santa, que aleshores era una ruïna, potser per sempre. Ens imaginem aquells grups vigilats contínuament per soldats caldeus, en una actitud semblant a la dels vigilants dels camps de treballs forçats. Els vigilants, avorrits, demanaven als captius -que eren músics excel·lents- que els alegressin, que els distraguessin. Però ells no podien cantar en un país de divinitats falses i per això preferien que la llengua se’ls encastés als paladar de manera que els fos impossible cantar.

L’evangeli reflecteix el diàleg de Jesús amb el savi Nicodem, aquell ric fariseu membre del Sanedrí, que visitava al Mestre, d’amagat, de nit. Jesús mestre li ensenya que l’Amor de Déu és capaç de fer que la creu, símbol d’oprobi, esdevingui font de Salvació. De la mateixa manera que la serp al desert –causa de picades mortíferes- en ser alçada esdevingué símbol de la salut. Estem en el mateix, només Déu pot treure dels mals béns. “Així Déu ha estimat el món”. Aquest lema encapçala el magnífic retaule de l’església de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona, on va pregar tantes vegades Antoni Gaudí. A dalt de tot, l’Anunciació i al centre un Jesús crucificat voltat d’àngels plorosos que porten atributs de la Passió. Els bombardeigs de l’any 1938 sobre la ciutat comtal, feren que la metralla penetrés fins al costat de la imatge i sempre més quedés allí: tot un símbol que la Passió de Crist és prolonga en la passió del món. I als peus d’aquell Crist, l’altar per celebrar l’Eucaristia, el sagrament de l’Amor. “Així Déu ha estimat el món.” L’Amor de Déu que no fa excepcions: “Alegrem-nos!”.

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.