Ja som sal i llum

Setmana 5 de durant l’any.  9 de febrer de 2020, col·lecta contra la fam

Jesús no diu: “vosaltres heu de ser sal” o “vosaltres heu de ser llum”. Ho diu de manera afirmativa: “sou sal i sou llum”. Ho diu als deixebles després de proclamar-los les benaurances de les quals el Mestre era transparència. La sal en aquell temps es considerava absolutament necessària i era un símbol de la saviesa. Pavel Florensky, un dels grans matemàtics i filòsofs del segle XX, té un llibre preciós que es titula  “La sal de la terra” (Sígueme, Salamanca, 2005) i en ell fa la semblança afectuosa del seu mestre espiritual, el monjo o eremita Isidor, que fou realment un benaurat, un personatge excepcionalment humil, que vivia en gran sobrietat enmig de la natura, que n’aprenia les lliçons, que atreia deixebles i que era capaç d’estimar, de perdonar i fins i tot de demanar perdó als seus propis enemics. La sal de la terra.

Recordem que Jesús es va presentar com a llum del món. “Jo sóc la llum del món”(Jn 8, 12) i quan obrem el bé, nosaltres som transparència d’aquesta llum. Les bones obres són la realització autèntica de les Benaurances.

Per la nostra condició de deixebles ja som sal i llum. En el ritual antic del baptisme, juntament amb el ciri encès a molts ens van posar una mica de sal a la llengua per recordar-ho. I com a comunitat “som un poble dalt d’una muntanya”, som comunitats visibles i referents per a molts sense saber-ho. Per tant, siguem conscients del que som, perquè esmercem temps pensant en el que no som i ens oblidem del que som. I això es trasllueix en l’educació, diem a les nenes i als nens: si fossis així o aixà, si t’assemblessis al teu cosí, si fessis com aquell nen de la teva classe... I no ens adonem que aquesta és una pedagogia deficient: només valorant el que una persona és de debò estarem en condicions de dir-li en què ens sembla que hauria de millorar. Sempre la nostra convivència ens sembla defectuosa, sempre ens fixem en allò que hauríem de fer d’una altra manera i mai no agraïm prou el que ja fem i tenim, els actes de generositat de què som capaços. 

Aquesta setmana hem acomiadat la Nuri Bosch Domènech, una laica badalonina activa que va fer de la seva vida un acte de pura generositat: primer en el seu lloc de treball i, després a la catequesi a la nostra comunitat germana de Sant Francesc d’Assís al barri de Bufalà, una catequesi específica amb els infants amb dificultats d’aprenentatge. La Nuri també va pelegrinar moltes vegades a Lourdes com a infermera de l’Hospitalitat i fou voluntària a Can Banús amb els malalts de llarga durada, també va col·laborar aquí a la parròquia de Santa Maria, en la borsa de treball amb els qui cercaven feina, era membre dels Grups d’Oració i Amistat i de l’Apostolat de l’Oració. No tenia pràcticament família i l’església de Sant Francesc dimarts passat es va omplir. La Nuri fou sal i llum. 

Són molts els qui s’han pres seriosament aquesta lectura del profeta Isaïes que hem proclamat: “comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba vesteix-lo; no els defugis que són germans teus”.  I Mans Unides ens proposa avui als Arxiprestats de Badalona, Gramenet, La Cisa i Mataró un objectiu ben concret per a Solwezi, a Zàmbia, a l’Àfrica Austral, el d’ampliar una escola per a infants orfes i nens de carrer per poder contribuir a la millora de la qualitat educativa de la zona i, a la llarga, facilitar l’accés dels joves al mercat laboral.

Jesús diu “en veure el bé que heu obrat, glorificaran el meu Pare del Cel”. És a dir, quan obres el bé, ho sàpigues o no, estàs enaltint la bellesa del Creador, la seva resplendor. És l’eloqüència de les bones obres.