Insomni i vetlla

 Insomni i vetlla. Diumenge V de durant l’any.  7 de febrer de 2020

“Així que em fico al llit ja penso: ‘Quan serà de dia perquè em pugui llevar’ I estic neguitós del vespre a la matinada”. Amb aquestes paraules, Job explica als seus amics, senzillament que pateix d’insomni. Com avui en pateix tanta gent, potser algú de vosaltres, o dels qui ens escolteu de lluny estant... Semblava que gràcies al toc de queda, podríem dormir més hores, i en molts casos deu ser així, però la veritat és que l’actual crisi del coronavirus ha fet que descansar bé a la nit sigui molt més difícil. Alguns prenen remeis, de vegades eficaços. D’altres aprofiten la nit per endreçar, o per escoltar la ràdio o per veure la tele... D’altres, preguen. I pregar no vol dir només dir jaculatòries o rosaris, si no pensar en els altres, encomanar-los... La meva àvia, quan no havia pogut dormir em deia: “Aquesta nit, quantes coses que he arreglat” i no s’havia mogut del llit, el que passa és que pensava en els problemes quotidians i la lucidesa de la nit feia que trobés la manera de resoldre’ls. Podríem dir que l’àvia vetllava...

Per atansar-nos als evangelis, ens hem d’atansar a la mentalitat simbòlica, diversa de la nostra, racional. L’evangeli d’avui d’una manera sintètica ens ha dit moltes coses: ens ha parlat que Jesús sortia de la sinagoga, és a dir del lloc on havia ensenyat. Tota la vida pública del Senyor va ser un ensenyament continuat. Jesús ensenya, educa, amb paraules i amb gestos profètics... i també prohibits. Fixem-nos-hi. L’evangeli ens ha parlat de la guarició de la sogra de Simó. No en sabem el seu nom ni la seva edat, que podem suposar, ni la seva vida. Només sabem que era la mare de l’esposa de Simó, de la qual tampoc coneixem ni el nom, ni l’edat, ni la vida. Com d’altres personatges de l’evangeli que romanen en l’anonimat. Perquè el que importa no és el seu nom, si no la relació que Jesús va establir amb ells, guarint-los. L’evangelista informa senzillament que “la sogra de Simó estava postrada, enfebrada”. Cal suposar que la febre era alta, perquè si no, no estaria postrada. Podem suposar que la febre tampoc no la deixava dormir. Sigui com sigui, Mn. Rius Camps, biblista, fa notar que Jesús va fer un treball que estava prohibit per la Llei, estén la mà, l’agafa i l’aixeca. Una vegada més, el Senyor fa una cosa admirable que vulnera la Llei, una guarició en dissabte, però una guarició que és per al bé de la comunitat, perquè una vegada li ha remès la febre aquella dona s’ha pogut posar a servir-los. I com sabem que aquell dia era dissabte? Ens ho ha dit el mateix evangelista: Jesús sortia de la sinagoga, on hi solia anar als dissabtes. Segons Sant Marc, la missió de Jesús era ensenyar, però Jesús no ensenya només a la sinagoga, sinó que ensenya també a casa, en la intimitat dels qui viuen sota un mateix sostre. Però també ens ensenya la sogra de Pere. Primer deixant-se cuidar, deixant que tinguin cura d’ella. Que no sempre és fàcil. I, després, un cop s’ha llevat no es queda al llit mandrejant (es podria justificar pensant que era gran i que havia estat malalta) si no que de seguida es posa a servir i ens dona la lliçó del servei. Avui molts viuen la febre del consum, de l’activisme, de la “carrera” política i eclesiàstica i aparentant que fan molt en realitat estan postrats... Qui els dona la mà perquè s’alcin?

Tornem a la nit. L’evangeli diu que Jesús es lleva molt dematí, quan encara és fosc. És que tampoc podia dormir? No ho sabem pas, però, com he dit, la nit també serveix per vetllar, que és el que Jesús recomana en més d’una ocasió: “Vetlleu!”. El que és segur és que el Senyor , pregant de nit, veia un dels prodigis quotidians que estan a l’abast de tots, que és veure sortir el sol. Hi ha una frase de Jesús que indica clarament que era espectador de l’albada i n’extreu una lliçó de saviesa, quan diu que “Déu fa sortir el sol sobre bons i dolents”.

Un amic poeta, Carles Duarte, diu que ell cada dia procura veure sortir el sol i pondre’s el sol. Si cal interromp el que està fent. Cada dia l’espectacle del cel és divers.

Estimats germans, confiem, malgrat tot, i si no podem dormir, transformem l’insomni en vetlla. Com hem cantat en el salm, aprofitem la nit per lloar el Senyor, que conforta els cors desfets. Amen.