Sagrada Família 2017

Diumenge de la Sagrada Família. Cada família és un món. Cada família té els seus secrets i la seva intimitat. En les famílies solem conviure persones de diverses generacions. És d’una gran riquesa pedagògica que els néts puguin veure els avis, ancians, potser malalts... És cert que avui la vida s’allarga i que les persones poden arribar a grans amb bona qualitat de vida, però conviure amb els avis ensenya que a la vida no som sempre joves, ni sempre estem en plenitud de forces. Hi ha famílies unides i famílies trencades. Preguem avui per la nostra família i també per les famílies que coneixem, especialment per les que més pateixen.

El consell del llibre de Jesús fill de Sira, continua vigent: “acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui, si s’afebleix el seu enteniment sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força”. Quin misteri el de la manca de salut mental, com fan patir als qui tenen a prop alguna persona dement, que hi és però que sembla que no hi sigui!. Hi ha persones amb Alzheimer o d’altres formes de demència que es tornen agressives, però també n’hi ha moltes d’altres que en la malaltia es tornen més sensibles a la tendresa i a les formes d’afecte. Estava aparcant al garatge de la parròquia i em van saludar un matrimoni a qui feia temps que no veia.  Vaig baixar del cotxe i vam parlar breument. Vaig notar que ell no hi era gaire. L’esposa m’ho va indicar: “anem al centre de dia” em va dir. Però al moment d’acomiadar-los i desitjar-los bon any vaig besar a ella i ell em va fer una abraçada afectuosa.

“Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort...” És la promesa del salmista en el salm 127 que se sol recitar en els casaments.  I un pensa espontàniament en les persones que no poden menjar del seu treball, que són infelices, a qui les coses no els van bé. Però hem de pensar també en aquelles que són felices fins i tot dins la dissort. En les persones i en les famílies que saben tenir aquells sentiments de què ens ha parlat l’apòstol: compassió, bondat, humilitat, serenor, paciència... perdó, agraïment. Això no s’improvisa. Les virtuts s’han de cultivar tota la vida. I a les famílies, a aquells que més estimem és de vegades amb qui més topem. Una àvia, feligresa de la parròquia que va celebrar el Nadal fora d’aquí em deixa un missatge a la bústia de veu: “hem celebrat un Nadal feliç i molt bonic, gràcies al Nen Jesús, feia temps que no hi havia tanta unió... Sabia de què em parlava. Entre els germans hi ha hagut tensions... sembla que s’han superat feliçment.

Tornem als avis. Quan escolto o proclamo la Presentació de Jesús al Temple amb el testimoni de Simeó i d’Anna espontàniament penso en els avis, en la gent gran. Els qui hem tingut la sort de conèixer els avis, els qui encara els teniu amb vosaltres, teniu un tresor.  Els meus quatre avis eren molt diferents. L’avi Jaume, el meu padrí, un cavaller, industrial, empresari, bonhomiós. Quan va morir al seu enterrament hi anaren tots els treballadors de l’empresa, fins i tot els qui havia hagut d’acomiadar. L’àvia Pepita una dona forta, treballadora, llesta, que va patir molt especialment els darrers anys de la seva vida. L’avi Ponç empordanès, flegmàtic, un punt enigmàtic, a qui li encantava llegir Josep Pla i trobar paraules noves. L’àvia Angelita, la meva padrina una mestressa de casa, amb bona veu, que va quedar en estat i va donar a llum en temps de guerra i que això la va marcar per vida. Va viure més de cent anys. Ens fa bé pensar en els avis, potser mai no els vam agrair prou allò que van fer per nosaltres. Pensem-hi i donem gràcies a Déu per la seva vida. Potser també quan ens van veure néixer ells van donar gràcies d’haver pogut veure els fills dels seus fills.

És interessant saber què diuen els partits que ens representaran sobre la família. En tots ells hi ha polítiques familiars, més o menys desenvolupades. Si no ho hem fet val la pena llegir  les seves propostes. En subratllo una formulació que em sembla interessant, ja veurem com es concreta: “com a primer entorn de desenvolupament i com a espai de seguretat vital, treballarem per a la conciliació de la vida professional i personal i millorarem els ajuts a la diversitat de famílies, especialment les nombroses i les monoparentals, tot garantint-ne el respecte i evitant-ne la discriminació.” Aquí mateix a Badalona la llar de Maria està fent una gran feina amb les mares solteres...

El Papa Francesc parlant de la família diu:  “tots ens equivoquem i de vegades a algú s’ofèn en la família, en la parella.. Es diuen paraules fortes, però escolteu aquest consell, no acabeu el dia sense fer les paus. La pau es refà cada dia en la família. Demanant perdó: “Perdona’m” i es torna a començar.

Que el Senyor ens doni en aquest any que demà comença noves oportunitats de reconciliació familiar.