Presentació del Concert de Sant Ramon 2018



Bona tarda, buenas tardes, good evening.

Benvinguts a la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra que regeix aquest espai del monestir dedicat a presentar les relacions entre Catalunya i el Nou Món des de 1493 fins als nostres dies.  És a dir, a partir de la rebuda que els Reis Catòlics tributaren a Colom i la marxa de Fra Ramon Pané a Amèrica, en el seu segon viatge. Pané fou el primer etnòleg i missioner de les Índies.
Quan l’any 1989 buscàvem una persona que pogués liderar aquest projecte no vam tenir cap dubte que María Teresa Rosés Magnoni era l’adequada: era filla de pare català i de mare xilena d’ascendència italiana; havia viscut a Xile, als Estats Units i els darrers anys a Badalona. La vaig conèixer en una festa d’acció de gràcies que tant li plaïa celebrar: era una dona molt culta a la que tot interessava: la geografia, la història, l’art, la cultura, la política... Res d’humà no li era aliè. Amb tants anys com la vaig conèixer, mai no va repetir un sol tema. Maria Teresa fou la primera presidenta de la Fundació. La vam acomiadar el diumenge 8 de juliol, fa tots justs dos mesos. Que en pau reposi.
Aquestes sales que després podreu visitar estaven en molt pitjors condicions. I a ella no li va importar posar-se el xandall per desbrossar, netejar i fer les millores que calgués.
Maria Teresa també feu bona amistat amb Emília Xargay, que fou l’autora del monument a fra Ramon Pané. I aquí mateix va poder saludar els Reis el novembre de 1993, amb motiu del cinquè centenari del retorn de Colom.
L’encisava una paraula catalana: “germanor”. Germanor entre les persones i els pobles.
I ella fou la iniciadora d’aquests concerts de Sant Ramon que ja han arribat a la vint-i-setena edició. Va insistir molt que fossin concerts de guitarra. Avui en tenim un d’arpa: també és un instrument de corda...!
Avui aquí hi ha dos records materials de Maria Teresa: un vitrall emplomat fet per al Monestir i una rajola escrita per ella amb unes paraules d’Alfred Rubio (aquí hi ha també les seves nebodes) que ben segur que l’havien confortat. Encara en els darrers moments, quan s’acomiadava, va fer esment de l’Alfred a qui havia admirat i estimat.
Diuen així:
“Señor, porque te amo, no te temo/y por saberte a Tí mi defensor/tampoco temo al mundo/ni al dolor/ ni al que me venga a atacar, blasfemo.”
Avui és també Sant Pere Claver. És una gran figura Catalunya-Amèrica. Natural de Verdú, ell i els seus companys jesuïtes, a Cartagena de Indias, atengueren amb gran sol·licitud a 300.000 esclaus negres.
El concert de Sant Ramon d’enguany porta per títol: Harmonies llatinoamericanes i és a càrrec de  Rubén Darío González (arpa de Paraguai), li donem la benvinguda.
Rubén Darío nasqué a Asunción el 1979. El seu pare ja era guitarrista, i el seu germà gran concertista de guitarra clàssica. Va començar a estudiar amb 7 anys amb un oncle seu, Ignacio Zárate, arpista i es va anar formant amb diversos mestres. Va completar la seva formació a Asunción. Estudià composició i teoria musical a San Francisco. Ha actuat a festivals musicals d’Argentina i Brasil i en el seu Paraguai nadiu. El proper gener farà set anys que arribà a Barcelona. És casat amb Sorkunde i pare d’una nena de tres anys. Ell mateix anirà explicant les peces que interpretarà.
L’escoltem de bon grat.
[en acabar el concert:]
Soneto con estrambote trascendente a Rubén Darío González y a su arpa
Gracias, Rubén Darío por tu arpa
la pulsas con dulzura y con unción
¡que honda y palpitante emoción
oírla bajo esta azulada carpa!

Hoy desde acá nuestra nave zarpa
hasta avistar tu nativa Asunción
llevando allí una anunciación
esculpida a martillo y a escarpa:

Somos una sola y misma gente
acá y acullá del gran Oceáno
volvamos aquí hoy a darnos la mano.

Un pensamiento surgió de repente
al escuchar guaranía y bolero:
la música abraza al mundo entero.

Y desde el cielo nuestra María Teresa
de corazón te agradece y te besa.

Comentarios

Entradas populares de este blog

10 claves para comprender la Sagrada Familia de Barcelona

El calze i l'arpa

Carta abierta al profesor Lorente sobre los restos de Colón