Homilia en la Solemnitat de Sant Jaume 2019

Enmig d’aquest estiu xardorós, torna la festa de Sant Jaume apòstol, pelegrí i primer màrtir entre els apòstols. Fa anys que aquesta festa tan nostra començava amb una revetlla, ara pràcticament ha desaparegut, com la revetlla de Sant Pere. Resta només la de Sant Joan.  Esperem que aquesta no es perdi.

Maria Salomé, la mare de Jaume i Joan, com totes les bones mares, volia el millor pels seus dos fills. A més com que es consideraven parents de Jesús, de la seva mateixa sang, la bona dona, també deixebla, creia que tenien uns drets que no tenien els altres apòstols. Per això li demana al Mestre uns llocs d’honor per a Jaume i Joan, al més enllà, a l’eternitat. I per això els altres apòstols s’empipen. Però Jesús sap que en el fons tots estan delerosos per destacar. Ell supera la consanguinitat amb l’amistat. Aquesta superació tots l’hem viscut. El que abans es deia “la crida de la sang”, avui es posa en qüestió. De vegades hi ha parelles que fan l’inversemblant per tenir un fill propi, de la seva mateixa sang... amb tot el respecte però potser valdria més la pena que dediquessin tots aquests esforços a l’adopció o a l’acollida.

A la pregunta de Jesús, podeu veure el calze que jo he de veure? Jaume i Joan, potser una mica incautes, potser sense saber què deien, responen immediatament que sí. Però ells com nosaltres eren fràgils. Es va veure a la Muntanya de la Transfiguració quan Jesús els va fer entendre que la Passió era necessària per entrar a la glòria. Ells com nosaltres portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat en gerres de terrissa. Avui els pecats de l’Església escandalitzen a molts. Cal restituir fins allà on sigui possible. I cal també perdonar. Perquè tots som Església.

Avui els poderosos estan en boca de tots. M’impressiona que Jesús no aprofiti l’ocasió per anar-hi en contra. En parla només de passada: “heu sentit dir que en totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder”. No els diu: “revolucioneu-vos contra ells, preneu el poder vosaltres...” simplement els ensenya “entre vosaltres no ha de ser pas així. I dissortadament avui veiem que en l’Església és així. Veiem que encara hi ha molts abusos de poder! No perdem el temps denunciant-lo, que entre nosaltres, comunitat cristiana de Santa Maria de Badalona no sigui pas així.

Sant Jaume el Major és venerat també com a pelegrí i molts segueixen les seves petjades lluminoses: Pensem que només durant el passat mes de juny en l’oficina de peregrinacions de Santiago de Compostela es van rebre gairebé cinquanta mil pelegrins.  El 2010, tot i que era Any Sant foren trenta-tres mil. Creixen els pelegrinatges a Santiago, per molts motius que ara no podem analitzar. Però el Camí és un símbol de la nostra vida, per això m’han agradat molt aquestes “benaurances del pelegrí”.

“Benaurat ets pelegrí, si descobreixes que el camí t’obre els ulls a allò que no es veu. Si en el camí et retrobes i et regales un temps sense pressa per no descurar el teu cor. Si la teva motxilla es va buidant de coses i el teu cor s’omple de tantes emocions. Si el que més et preocupa no és arribar, si no arribar amb els altres, si descobreixes que un pas enrere per ajudar l’altre val més que cent endavant sense mirar al teu costat; si busques la veritat i fas del teu camí una vida i un Camí en busca d’aquell que és Camí, Veritat i Vida, si descobreixes que el Camí té molt de silenci i el silenci d’oració i l’oració de trobada amb el Déu de l’Amor que t’espera. Benaurat quan contemples el camí i el descobreixes ple de noms i de sortides de sol, benaurat quan et falten paraules per agrair tot allò que et sorprèn en cada racó del camí, perquè has descobert que el veritable camí comença quan s’acaba”.

Oh si tots, pelegrins, poguéssim fer nostres aquestes paraules!