Pilarica 2023

Presidenta i membres del Centre Aragonès de Badalona

Père Richard et père Hermenegilde, bienvenue chez toi -ells són aquí uns mesos per estudiar i ajudar a mossèn Richard en les seves noves responsabilitats parroquials-

germans i germanes,

amb emoció i amb gran alegria ens trobem avui de nou als peus de Santa Maria, sota la seva advocació del Pilar, en aquesta eucaristia organitzada pel Centre Aragonès de Badalona.

El poble senzill té un sisè sentit. I com hem escoltat en l’evangeli, aquella dona del poble, admirada de la personalitat i els ensenyaments de Jesús, fa un crit espontani i un elogi: “sortoses les entranyes que et van dur i els pits que et van criar!” Però Jesús recull aquell elogi i li dona un sentit transcendent, va més enllà:  Maria, va ser mare de Jesús perquè havia escoltat l’anunci de l’àngel i l’havia posat en pràctica, dient-li que sí. Un sí total, irreversible i sense condicions. Avui als peus de la Mare de Déu del Pilar demanem que puguem renovar el nostre sí a Déu. Total, irreversible, sense condicions. I en aquells moments de temptació, de debilitat, de feblesa... quan com Santiago i els seus companys, voldríem tirar la tovallola, fer marxa enrere, voldríem desertar del nostre compromís... en aquell moment de fluixesa, es fa present en la nostra vida una persona que ens diu una paraula d’encoratjament, d’ànim, que ens invita a tornar a emprendre la nostra tasca.

El 25 de juliol en aquest mateix altar major, el P. Thomas va beneir els pelegrins de la parròquia que tenien previst de fer el Camí a Santiago de Compostel·la. Jo també m’hi vaig afegir perquè aquest any vaig pelegrinar però no a Santiago de Galícia, sinó a Santiago de Xile, que és la ciutat més gran del món (vuit milions d’habitants) que porta el nom de Santiago. Vaig anar a la Catedral. Allí hi ha un altar dedicat a l’apòstol i al seu costat un altre altar dedicat a la Mare de Déu del  Pilar. Vaig pregar una estona, vaig experimentar que són molts els vincles que ens uneixen amb els països llatinoamericans amb tants llatins que viviu i treballeu aquí des de fa tants anys.

Del 6 al 9 d’octubre, uns vuit-cents catalans hem pelegrinat a Roma amb motiu dels vuit-cents anys de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Hem vist el Papa, hem pregat a les basíliques, hem ballat sardanes a Santa Maria del Trastevere i a Sant Pau extramurs... Mossèn Cinto Verdaguer en el Virolai de la Moreneta va introduir aquest vers tan significatiu: “sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament”. Tots som alhora, bons i pecadors. Tots necessitem enfortir la nostra esperança i no naufragar en les aigües obscures del desencís.

Sí, el pilar de Santa Maria, cobert habitualment amb el mantells és de jaspi, una pedra que simbolitza equilibri, és el nostre pilar de fortalesa.  I la imatge de la Pilarica, tan venerada, tan estimada, “la que más altares tiene”, com diu la jota, diu la història fou feta gràcies al mecenatge de la reina Blanca I de Navarra que havia estat malalta i invocant-la es va curar. L’espòs de la reina, el rei Joan II de Catalunya-Aragó que visità Badalona i feu estada a Sant Jeroni de la Murtra. És tan gran el patrimoni històric i cultural que ens uneix, són tants els vincles culturals, espirituals, de parentiu, d’amistat, entre aragonesos i catalans que hem de demanar a Maria, en la seva advocació del Pilar o de Montserrat -és la mateixa!- que ens mantingui units, més enllà de les opcions polítiques o de partit i com diu el Papa Francesc que no ens deixem robar mai l’esperança.

 

Como reza un himno de las vísperas de hoy:

Esa columna, sobre la que posa

leve sus plantes tu pequeña imagen,

sube hasta el cielo: Puente, escala, guía

de peregrinos.

Cantan tus glorias las generaciones,

todas te llaman bienaventurada,

la roca firme, junto al Ebro enhiesta,

gastan los besos.

Abre tus brazos virginales, Madre,

vuelve tus ojos misericordiosos,

tiende tu manto, que nos acogemos

bajo tu amparo.

Amen.