sábado, 20 de julio de 2019

Hostes que ens canvien


Estimats germans i germanes,

el fil d’or que uneix la primera lectura, el salm i l’evangeli d’aquest diumenge. L’hospitalitat és un principi sagrat a l’orient. Recordo que en una ocasió, pelegrinant amb un grup a Egipte i al Sinaí, vam entrar en una casa molt humil, molt pobra, el sòl era de terra i hi havia molt pocs elements. Una dona del país, amb una mirada clara, ens parlava entusiasmada. Ens van traduir el que deia: “des que vostès han vingut, la llum ha entrat en aquesta casa”. L’hospitalitat és també un principi clau de la vida monàstica. Els monjos veien en cada hoste la presència del mateix Crist.
Però és un do ut des, un donar per rebre. A la primera lectura, Abraham no solament acull els qui li demanen hospitalitat sinó que suplica aquells tres homes que es quedin a casa seva i que mengin a la seva taula. I aquella acollida tan generosa, descrita amb tan detall, serà recompensada, misteriosament, amb la maternitat de Sara, el nom de la qual significa “Déu em fa dansar d’alegria”. Podríem dir que aquella visita trastoca la vida d’aquells esposos ancians i trastoca la història.
Tan el que acull com el que és acollit han de tenir un capteniment digne. Diuen que el gran pecat de Sodoma, va ser abusar dels hostes. Va ser vulnerar un principi sagrat. Quantes menes d’abusos avui hi ha dels nouvinguts, des de la prostitució als sous indignes!
El salm posa també els requisits del qui és acollit: parla de la pràctica de la justícia, de les intencions lleials, de no calumniar, de no fer mal, de no difamar, de no acceptar suborn. Hi hauria tot un codi ètic d’uns i d’altres del qui acull i del que és acollit.
A l’evangeli, Marta i Maria acullen Jesús. Totes dues són acollidores. El que passa és que acullen de manera diferent: Marta preparant els aspectes domèstics i Maria escoltant la paraula, als peus del Mestre, com a deixebla. Ambdues coses són necessàries, però evidentment és millor esdevenir deixeble. Jesús subratlla que Maria ha escollit la part millor ha esdevingut deixeble, ha escoltat.
Penso en les àvies i els avis que un cop per setmana obriu les portes de casa als fills o a fills i néts i els convideu a dinar. En moltes famílies hi ha dies setmanals de portes obertes. “Quin goig, tots a taula!”, escrivia Josep Alegre un pare de família nombrosa. Per això és important la taula i la sobretaula.

Quan acollim una persona que ve de fora, sigui d’una manera transitòria sigui amb voluntat de quedar-se també ens hem de repartir les tasques. I una tasca molt important és l’escolta.  Aquests dies ens parlaven d’un noi que fou acollit a Mataró al centre socioeducatiu de Sant Pau per a africans, procedia de Gambia i era d’una família polígama. Aquí no s’adaptava, no acudia a l’escola, però alguns moments del dia apareixia en el centre de Sant Pau, allí hi trobava caliu. Ara ha tornat al seu país, al seu entorn, havent après què vol dir sentir-se acollit.
En aquests mesos d’estiu molts fem l’experiència d’acollir i de sentir-nos acollits. Deixem-nos enriquir per aquest recíproc intercanvi.
Anem a participar de la taula de l’eucaristia. Que ella ens doni forces per saber acollir bé per descobrir crist quan ens visita i per agrair de cor quan ens sentim acollits.





No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.