domingo, 23 de diciembre de 2018

Soritat i fronteres


Homilia quart diumenge d’Advent (23/12/2018)

Som a les portes de Nadal.  El profeta Miquees ens ha parla de Bet-Lèhem Efrata aquesta ciutat d’orígens eterns que encara avui té un gran significat religiós per les tres religions monoteistes: pels cristians per ser tradicionalment el lloc de naixement de Jesús; pels pelegrins  jueus perquè allí veneren la tomba de Raquel i el lloc de naixement i coronació del rei David; pels musulmans perquè l’Alcorà, tot i no afirmar la divinitat de Jesucrist, dedica més espai a la història de la seva concepció virginal i al seu naixement que el Nou Testament: el presenta com a símbol del naixement de l’Esperit en tots els éssers humans (Alcorà 19:17-29; 21:91). Com els grans profetes, Maria rep l’Esperit i porta Jesús al seu si que arribarà a ser un ayah, una revelació de pau, mansuetud i compassió al món.
Per això avui ens entristeix que el govern d’Israel hagi encerclat Betlem de muralles i passos de control. Això impedeix el lliure trànsit dels habitants i ha limitat els intercanvis comercials i ha provocat una gran disminució del turisme, una de les principals fonts d’ingrés a la ciutat.  Fa pocs dies el Papa Francesc i el president de Palestina Mahmoud Abbas, coincidien en la necessitat de restaurar el diàleg entre israelites i palestins per  aconseguir la pau a l’Orient Mitjà. Els cristians tenen un paper positiu en aquest procés. Preguem per aquesta noble causa.
I evitem que creixi l’obsessió de les fronteres, les tanques, les barreres...! Anit beneïa el vaixell de vela en què un badaloní, en Xavi Font i l'Hermogenes, salpaven aquest matí cap a Amèrica. Tot una aventura. Però també un viatge interior. A la benedicció hi eren presents els seus pares i uns pocs amics. Anit la mar amb el reflex de la lluna plena estava magnifica. En Xavi, que és un home creient, em parlava de la seducció que per ell té la mar: aparentment no hi ha fronteres, ni barreres, la mar oberta li eixampla el cor... I ens venia a la ment la cançó de José Luis Perales:  Marinero, ¿dónde vas?/Deja tus redes y reza/Mira la estrella pasar/Marinero, marinero haz en tu barca un altar/Marinero marinero por que llego navidad.” També d’altres  badalonins estan fent una tasca heroica de salvament dels qui s’han trobat amb les portes barrades i estan a punt de naufragar amb les seves pasteres: no els oblidem.
Segurament sabeu que sororitat o també soritat és la paraula, que ha estat escollida com a neologisme català de l’any 2018. Soritat o agermanament femení és un terme que prové del llatí “soror” (germana) que reflecteix un lligam estret entre dones basat en el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc. en un context social que sovint ha estat i és per a vosaltres, dones, de discriminació. A les persones de formació cristiana no ens sorprèn aquesta paraula perquè a les religioses sabem que se les tractava de “sor”, que prové de l’esmentada paraula llatina. Doncs bé: en la lectura de l’evangeli d’avui hi veig una icona d’aquesta fraternitat femenina, d’aquesta soritat. Maria i Elisabet en un context de dominació i d’opressió, formen part de la resta fidel d’Israel. Maria no s’ha quedat contemplant-se a ella mateixa com a escollida de Déu sinó que surt d’ella mateixa per anar a cercar aquella que més la necessita. D’altra banda Elisabet pressent en el seu si l’arribada de la Mare del Salvador i acull entusiasta i felicita a Maria. Hi ha un intercanvi de presents: Elisabet felicita Maria amb una benaurança bellíssima: “feliç tu que has cregut” i Maria l’obsequia amb l’himne revolucionari i pacífic alhora del  Magnificat. Quantes sanes complicitats entre aquestes cosines!  Aquests festes practiquem la visitació, sortim, acollim, ens reunim, ens abracem... I si us plau no deixem de pensar en els qui es trobaran més sols. Com s’alegren els ancians i els malalts quan aquests dies els visitem o els portem la comunió!
Com s’alegrava també ahir el bisbe Tomàs Jesús i els seus col·laboradors en veure part del Refetor de la Cartoixa ple de medicaments fruits de la solidaritat destinats a l’ajut humanitari a Veneçuela! Gràcies a tots els qui hi heu col·laborat. La campanya continua.
Estimats germans i germanes. Els esdeveniments d’aquest divendres a Barcelona i a tot Catalunya, ens fan reflexionar: enmig de la convulsió, hem esta testimonis d’un canvi de to entre els nostres líders polítics que cal aprofundir i intensificar. Un pensa que, només un gran projecte comunitari, basat en el diàleg, la negociació i l’enginy de la fraternitat, podrà ser la sortida de l’atzucac que travessem. I un element integrant serà sens dubte la soritat que, amb uns accents propis, pot fer aquesta sortida més suau i viable.
Que tingueu tot un bon Nadal, solidari i sense fronteres. Que el Senyor ens renovi per dins i ens faci veure la claror de la seva mirada, més clara encara que la lluna ahir sobre el mar de Badalona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.