Elogi del viure
Homilia del diumenge XXV de durant l'any
A l’evangeli hem vist la magnificència de Déu: és més important el treball a la vinya que el salari que es pugui percebre. Em venia a la ment la vella contalla d’aquells constructors que estaven bastint un mur. Un vianant i li pregunta a un: “què fas?” i ell li respon: “que no ho veus?: m’estic guanyant la vida”, li pregunta a un altre “què fas?” i li contesta: “que no ho veus: estic fent el meu ofici” i encara li pregunta a un tercer, “què fas?” i ell li diu sàviament: “Que no ho veus: estic construint una catedral!”. Els dos primers feien la feina perquè tocava, el tercer sabia que estava col•laborant en un gran projecte. La motivació és molt important. Aquells treballadors van anar a la vinya decidits perquè els convocaven. No hi van pel salari. Els que hi anaven només pel salari, mesquins, se sorprenen de la magnanimitat del Senyor.
“Els meus pensaments no són els vostres i els vostres camins no són els meus”, ens ha dit la primera lectura i el salm ho ha explicitat “són camins de bondat els del Senyor” i la paràbola de l’evangeli ho ha acabat de fer palès.
En uns moments de dificultat econòmica. Cinc milions d’aturats dels quals el 40% són joves. En uns moments que sabem que creix l’economia submergida... Com crear llocs de treball? Com engrescar-los? Com ajudar-los a descobrir el valor de l’ocupació orientada al bé comú?
Com a cristians ens hem de sentir convocats a una gran empresa, la construcció del Regne de Déu. Jesús ens hi ha convocat. Com escrivia Joan Maragall al seu Elogi del viure:
Estima el teu ofici,/la teva vocació,/la teva estrella,/allò pel que serveixes,/allò en què realment/ets un entre els homes,/esforça’t en el teu quefer/com si de cada detall que penses,/de cada paraula que dius,/de cada peça que poses,/de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat./Perquè en depèn, creu-me.
A l’evangeli hem vist la magnificència de Déu: és més important el treball a la vinya que el salari que es pugui percebre. Em venia a la ment la vella contalla d’aquells constructors que estaven bastint un mur. Un vianant i li pregunta a un: “què fas?” i ell li respon: “que no ho veus?: m’estic guanyant la vida”, li pregunta a un altre “què fas?” i li contesta: “que no ho veus: estic fent el meu ofici” i encara li pregunta a un tercer, “què fas?” i ell li diu sàviament: “Que no ho veus: estic construint una catedral!”. Els dos primers feien la feina perquè tocava, el tercer sabia que estava col•laborant en un gran projecte. La motivació és molt important. Aquells treballadors van anar a la vinya decidits perquè els convocaven. No hi van pel salari. Els que hi anaven només pel salari, mesquins, se sorprenen de la magnanimitat del Senyor.
“Els meus pensaments no són els vostres i els vostres camins no són els meus”, ens ha dit la primera lectura i el salm ho ha explicitat “són camins de bondat els del Senyor” i la paràbola de l’evangeli ho ha acabat de fer palès.
En uns moments de dificultat econòmica. Cinc milions d’aturats dels quals el 40% són joves. En uns moments que sabem que creix l’economia submergida... Com crear llocs de treball? Com engrescar-los? Com ajudar-los a descobrir el valor de l’ocupació orientada al bé comú?
Com a cristians ens hem de sentir convocats a una gran empresa, la construcció del Regne de Déu. Jesús ens hi ha convocat. Com escrivia Joan Maragall al seu Elogi del viure:
Estima el teu ofici,/la teva vocació,/la teva estrella,/allò pel que serveixes,/allò en què realment/ets un entre els homes,/esforça’t en el teu quefer/com si de cada detall que penses,/de cada paraula que dius,/de cada peça que poses,/de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat./Perquè en depèn, creu-me.
Comentarios
Publicar un comentario