Fuig de tu!

Homilia diumenge V de durant l’any 5/02/17

Diumenge passat proclamàvem les benaurances. Una d’elles és “sortosos els compassius perquè Déu els compadirà”. Avui, la lectura del llibre d’Isaïes (58, 7-10) aporta cinc avantatges molt interessants sobre les obres de misericòrdia:

Diu que la persona que les exerceix sent que esclata una llum en la seva vida. Una llum com la del matí. Ajudar de debò el qui ho necessita, de manera abnegada i generosa, és una il·luminació, quelcom que esclareix els nostres actes. Conec persones que m’ho han dit: “quant de bé que m’ha fet personalment, col·laborar amb aquesta institució!”. “Ha estat una de les coses importants de la meva vida...” Probablement tots en coneixem d’aquestes persones que col·laboren en un voluntariat, en una ONG. Però no es tracta sols d’un ajut social sinó d’una repercussió positiva en el creixement en la fe. Em deia un amic que a EUA la paraula “compassió” no té les connotacions negatives que aquí té sinó que vol dir “entendre el sofriment de l’altre”.

Segon avantatge: es tancaran a l’instant les teves ferides. Hi ha persones que es passen la vida furgant en les ferides de la seva ànima. I es fan encara més mal. D’altres entenen que la única manera de cicatritzar-les és ajudar els altres. Em deia una dona ja gran que era el que sempre l’aconsellava un monjo de Montserrat: “Fuig de tu!” És a dir, no et tanquis en tu mateix, no et capfiquis...! Surt de tu, fuig de tu!

Tercer avantatge: tindràs per avantguarda la teva bondat. Què vol dir això? En d’altre versió llegim “la teva justícia anirà al teu davant”, és a dir, les obres bones que fem poden arribar a orientar tota la nostra vida.

Quart avantatge: Tindràs per rereguarda la glòria del Senyor. És a dir, sentiràs que no estàs sol, que la seva mà amorosa t’empeny.

Cinquè avantatge: Quan invoquis el Senyor ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà “Aquí em tens”. Què vol dir això? És que la persona que prega i no fa obres de misericòrdia Déu no se l’escolta? No ho crec pas. Déu ens escolta sempre i ens dóna molt més que allò que podríem imaginar, més enllà dels nostres mereixements.  El que passa és que la persona que es fa sensible a les necessitats de l’altre, també es fa més sensible a les coses de Déu, entén millor els seus signes, els seus missatges, les mocions de l’Esperit en ella.

Decididament doncs, fer el bé als qui més  ho necessiten és de les millors coses en què podem invertir el temps.

Jesús a  l’evangeli ens ha recordat la importància de ser sal i de ser llum. Ser sal i llum per als altres. Recordo que una vegada anant amb cotxe per una autopista amb un capellà, ja gran i savi, mossèn Francesc Camprubí, em deia, “fixa’t en aquests fanals, sembla que només es facin llum a ells mateixos...” El Papa Francesc, en una entrevista recent a El País ha dit que “potser la malaltia més perillosa que pot tenir un pastor (...) és el clericalisme. Jo aquí la gent allà. (...) Si no cuides d’aquesta gent i no et deixes cuidar, tanca la porta i jubila’t.” El  pas dels anys pot fer que ens anem tornant més còmodes, que busquem més seguretats i que ens manqui aquell nervi missioner. El testimoni de tantes persones grans que continuen actives, donades als altres –el mateix Papa- ha d’esdevenir per a nosaltres un estímul i un exemple.

SALILLUM aquest és el títol d’una revista de l’Acció Catòlica Obrera, que està fent molt bon servei. Sal i llum és el que estem cridats a ser cadascú de nosaltres en els nostres ambients. Que ens acompanyi aquesta paraula profètica que hem comentat.