Llàtzer i Epuló

Llàtzer i Epuló

Aquesta és la única paràbola de Jesús on hi ha un personatge que porta nom: Llàtzer. Un nom que vol dir: “Déu és la meva ajuda”. I el ric?  Com fa notar Sant Jeroni, el ric no té nom encara que la tradició l’hagi anomenat Epuló, que vol dir senzillament “el que menja molt”. La lliçó és que aquells que pels criteri de poder i de prestigi social es creuen els més importants són anònims davant de Déu i, en canvi aquells que són considerats insignificants i sense nom, són els que tenen valor pel Regne de Déu. Aquesta paràbola és també l’acompliment del Magnificat, quan Maria exulta perquè constata que Déu omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res. També de les benaurances de Jesús: feliços els pobres, ai de vosaltres els rics. se situa en la mateixa línia.

En algunes pintures romàniques hi apareix el pobre Llàtzer, cobert de nafres. D’aquí deu venir la frase catalana “semblava un sant llàtzer” quan una persona estava plena de nafres. I el nom de llatzeret per assistir als leprosos té també aquest origen. Llàtzer és també una a imatge de Crist: també el Senyor apareixerà en la seva passió cobert de nafres.

El ric porta una vida superficial i el més greu és que té el pobre a la porta i no el veu o no el vol veure... És el drama de la indiferència. Alerta, no ens hi deixem arrossegar. Tot sovint mirem i no veiem... La pobresa no és sols una categoria sociològica. Hi ha moltes menes de pobresa. Hi ha persones mancades d’afecte, de consideració, persones que  se senten molt soles... Qui és el més pobre de la meva família? I de l’escola o de la feina?I de la meva comunitat?

La mort, al final, és el que ens unirà a tots, rics o pobres. El pobre Llàtzer és assumit entre els amics de Déu. Abraham fou anomenat “amic de Déu”, la figura del nostre pare en la fe- és creguda i admirada per les tres grans religions monoteistes: jueus, cristians i musulmans. Potser vol dir-nos que l’ensenyament de la compassió va adreçat a tots els creients. La compassió ha estat comuna a les grans tradicions religioses. L’antic compassió, la indiferència és perversa.

Aquesta setmana he tingut l'ocasió de participar en la trobada interreligiosa de pregària per la pau que s'ha celebrat a Assís i que ha estat convocada pel Papa Francesc i organitzada per la Comunitat de Sant Egidio. Fa 30 anys que es va celebrar per primera vegada al bressol de Sant Francesc una trobada d’aquestes característiques que inauguraven l'anomenat "Esperit d'Assís". Va ser una intuïció profètica de Sant Joan Pau II. Ja aleshores el Papa, com a amfitrió, tenia a banda i banda els principals líders religiosos del món. Encara recordo l'emoció que aquella primera trobada ens va produir a molts. Ja no era sols ecumenisme, era un pas més, diàleg i fraternitat entre totes les religions. 1986 era el mateix any de la nostra ordenació de preveres i aquell missatge de diàleg, de pau i d'universalitat havia de marcar el nostre ministeri. Han passat 30 anys i la societat s'ha tornat cada vegada més plural i multireligiosa. D’altra banda s’han multiplicat els atemptats contra la llibertat religiosa. Les trobades de pregària per la Pau s’han anat celebrant cada any en una ciutat diferent. La trobada d’Assís d’enguany celebrada com la de fa trenta anys a la pàtria de Sant Francesc el pobrissó, va ser saludada amb l’aparició al cel de l’arc de Sant Martí en la cerimònia d’inauguració: l’arc iris, signe de l’aliança de Déu amb el seu poble. Ara ja no eren sols líders religiosos: hi havia delegacions de totes les religions del planeta. Eren 511 representants i 10.000 persones assistents, entre elles intel·lectuals, comunicadors, víctimes de la violència, refugiats... Un bocí de món. Francesc va dir: “només la pau és santa i no la guerra” “Desitgem que homes i dones de religions diferents, es reuneixin i creïn concòrdia, especialment allí on hi ha conflictes. El nostre futur és viure junts. Per això som cridats a alliberar-nos del pesat farcell de la desconfiança, del fonamentalisme i de l’odi” (...) 

Els consells de Pau a Timoteu ens toquen el cor: “home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna.” No es tracta d’un simple esforç personal. Hem de prendre consciència que és l’Esperit Sant el que ens sustenta enmig de tants combats. Encara hi som a temps! No deixem que es creïn esvorancs entre uns i altres fem que cada dia sigui una nova ocasió per construir un sol món.