domingo, 18 de noviembre de 2012

La fi del món ja ha començat


Diumenge XXXIII de durant l’any 18/11/2012

Quantes vegades en el decurs de la història hi ha hagut personatges i grups visionaris que han fixat amb tota exactitud la fi del món i després s’han quedat amb un pam de nas perquè tot ha continuat igual. Jesús diu clarament que del dia i l’hora ningú no en sap res, ni tan sols el Fill, només el Pare.

I és que no es tracta de rellotges digitals ni de cronòmetres, l’eternitat és una altra dimensió. Des que el Fill de l’Home va venir al món, d’alguna manera ja ha començat la fi del món, del món caduc, vell, estèril i ha començat un temps nou: l’etapa definitiva de la història. Nosaltres en som protagonistes i amb tota humilitat però també amb tota fermesa hem d’ajudar a bastir aquest món nou, és a dir portat a plenitud, “mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist el nostre Salvador”. És a dir és una esperança activa. La nostra generació ha vist caure moltes coses que semblaven immutables: una manera d’entendre l’economia, les finances, el consum...Hem vist com estrelles del cinema, ídols de la joventut, personatges famosos, polítics acreditats, queien del seu pedestal i acabaven en la indigència, en l’oblit i  en l’abandó. I, en aquest canvi de paradigma, encara han de caure moltes estructures caduques.

Certament també molts pobles viuen avui amb l’ai al cor perquè veuen desgràcies properes... Pensem per uns moments en el conflicte entre Israel i la franja de Gaza que va creixent. El Papa Benet XVI escrivia “jueus, cristians i musulmans creuen en un Déu únic, creador de tots els éssers humans. Que jueus, cristians i musulmans redescobreixin un dels desigs divins, el de la unitat i l’harmonia de la família humana. Que jueus cristians i musulmans descobreixin en l’altre creient un germà que s’ha de respectar i estimar, en primer lloc per donar a les seves terres el bell testimoni de la serenitat i la convivència dels fills d’Abraham” (Ecclesia in Medio Oriente, 19). Preguem perquè així sigui.

La Jornada de Germanor que avui celebrem ens recorda que l’economia és un signe visible de la comunió. No es tracta tant de paraules com de gestos concrets. Com deia amb humor i veritat un delegat d’economia del bisbat, Antoni Bascompte, “la solidaritat és un sentiment que surt del cor però travessa la cartera”.

La primera lectura ens ha dit que “els justos resplendiran com la llum” i amb el salm hem respòs: “guardeu-me Senyor en vos trobo refugi”. Que Ell sigui la nostra fortalesa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.