domingo, 11 de enero de 2015


Homilia Baptisme de Jesús 2015

Jesús, en el decurs de la seva vida històrica va viure molt condicionat: un país petit, ocupat, amb unes autoritats religioses fonamentalistes que escrutaven obsessivament tot el que feia i deia, amb uns deixebles que no l'acabaven d'entendre, amb un projecte que des del punt de vista humà semblava abocat al fracàs. Però malgrat tot això, Ell se sentia interiorment un home lliure:  lliure per estimar, lliure per a fer el bé, lliure per predicar i guarir. Lliure per posar en qüestió tot allò que oprimia l’home i la dona del seu temps.

I la seva llibertat interior naixia d'aquesta experiència tan pregona del Jordà que acabem d’escoltar en l’Evangeli, una experiència que li va canviar radicalment la vida. La veu del cel: "tu ets el meu Fill, l'Estimat, en tu m'he complagut.” Aquesta experiència radical de l'amor de Déu és en l'arrel de la seva llibertat interior.

Nosaltres mateixos també ens podem sentir condicionats exteriorment: els horaris, l’hipoteca, el què diran, el context, els qui no ens volen bé, els qui no ens entenen.... Però, malgrat tot això, si ens sentim estimats per Déu, hem de sentir-nos lliures interiorment. I aquesta llibertat neix del nostre baptisme, el dia que vàrem començar a ser cristians, el dia que ens vàrem incorporar a Crist. Sentir-nos estimats per Déu, per mitjà dels nostres pares, avis, padrins... la llibertat dels fills de Déu.

La llibertat religiosa, dret fonamental de la persona, prové d’aquesta llibertat interior. Tothom és lliure de viure en coherència amb allò que creu i els Estats ha de regular aquesta legítima pluralitat de la convivència. Però avui en el món estem assistint a un deteriorament de la llibertat religiosa. Un informe d’Ajuda a l’Església Necessitada constata un empitjorament de la situació fins a 55 països del món. Els reprovables atacs terroristes de París són un greu advertiment a la nostra precària convivència multireligiosa i ens han de fer reflexionar molt. Quin coneixement tenim de l'Alcorà? I dels seus ensenyaments, ritus i costums.? Quina formació pública reben els infants musulmans a les nostres escoles? Com eduquem en el respecte a la llibertat religiosa? Massa sovint s'oblida que aquesta és un dret de la persona i la laïcitat -tan solemnement invocada- és només un principi d'ordenament constitucional que està al servei d'aquella. En una societat que molts anomenen pomposament "del coneixement", ens dol que hi hagi un desconeixement tan flagrant de les altres tradicions religioses i àdhuc de la pròpia.

Aquesta setmana hem homenatjat el bisbe Joan Carrera amb la presentació de la seva biografia que porta per títol Joan Carrera. Un bisbe del poble i amb la inauguració d’una exposició destinada a presentar el seu itinerari vital. El bisbe Joan, durant anys, va presidir regularment aquesta missa retransmesa per  COPE-Catalunya des d’aquesta parròquia de Santa Maria. Predicava per mitjà d’aquests mateixos micròfons. Doncs bé, el bisbe Joan era un home lliure, no tenia por de dir allò que havia de dir. Per això era un home d’acció i un home de Déu, un sacerdot proper a la gent, un bisbe que –en paraules del Cardenal Lluís- “feia olor d’ovella”. Donem-ne gràcies a Déu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.