Homilia Baptisme de Jesús 2015
Jesús, en el decurs de la seva vida històrica va viure
molt condicionat: un país petit, ocupat, amb unes autoritats religioses
fonamentalistes que escrutaven obsessivament tot el que feia i deia, amb uns
deixebles que no l'acabaven d'entendre, amb un projecte que des del punt de
vista humà semblava abocat al fracàs. Però malgrat tot això, Ell se sentia interiorment
un home lliure: lliure per estimar,
lliure per a fer el bé, lliure per predicar i guarir. Lliure per posar en
qüestió tot allò que oprimia l’home i la dona del seu temps.
I la seva llibertat interior naixia d'aquesta
experiència tan pregona del Jordà que acabem d’escoltar en l’Evangeli, una
experiència que li va canviar radicalment la vida. La veu del cel: "tu ets
el meu Fill, l'Estimat, en tu m'he complagut.” Aquesta experiència radical de
l'amor de Déu és en l'arrel de la seva llibertat interior.
Nosaltres mateixos també ens podem sentir condicionats
exteriorment: els horaris, l’hipoteca, el què diran, el context, els qui no ens
volen bé, els qui no ens entenen.... Però, malgrat tot això, si ens sentim
estimats per Déu, hem de sentir-nos lliures interiorment. I aquesta llibertat neix
del nostre baptisme, el dia que vàrem començar a ser cristians, el dia que ens
vàrem incorporar a Crist. Sentir-nos estimats per Déu, per mitjà dels nostres
pares, avis, padrins... la llibertat dels fills de Déu.
La llibertat religiosa, dret fonamental de la persona,
prové d’aquesta llibertat interior. Tothom és lliure de viure en coherència amb
allò que creu i els Estats ha de regular aquesta legítima pluralitat de la
convivència. Però avui en el món estem assistint a un deteriorament de la
llibertat religiosa. Un informe d’Ajuda a l’Església Necessitada constata un
empitjorament de la situació fins a 55 països del món. Els reprovables atacs
terroristes de París són un greu advertiment a la nostra precària convivència
multireligiosa i ens han de fer reflexionar molt. Quin coneixement tenim de
l'Alcorà? I dels seus ensenyaments, ritus i costums.? Quina formació pública
reben els infants musulmans a les nostres escoles? Com eduquem en el respecte a
la llibertat religiosa? Massa sovint s'oblida que aquesta és un dret de la
persona i la laïcitat -tan solemnement invocada- és només un principi
d'ordenament constitucional que està al servei d'aquella. En una societat que
molts anomenen pomposament "del coneixement", ens dol que hi hagi un desconeixement
tan flagrant de les altres tradicions religioses i àdhuc de la pròpia.
Aquesta setmana hem homenatjat el bisbe Joan Carrera
amb la presentació de la seva biografia que porta per títol Joan Carrera. Un bisbe del poble i amb la inauguració d’una
exposició destinada a presentar el seu itinerari vital. El bisbe Joan, durant
anys, va presidir regularment aquesta missa retransmesa per COPE-Catalunya des d’aquesta parròquia de
Santa Maria. Predicava per mitjà d’aquests mateixos micròfons. Doncs bé, el
bisbe Joan era un home lliure, no tenia por de dir allò que havia de dir. Per
això era un home d’acció i un home de Déu, un sacerdot proper a la gent, un
bisbe que –en paraules del Cardenal Lluís- “feia olor d’ovella”. Donem-ne
gràcies a Déu.
Comentarios
Publicar un comentario